El camió del futur: com un smartphone amb rodes

Compartir

La prestigiosa fabricant de camions Volvo ens mostra i ens explica com seran els camions del futur.

Probablement, poques feines que hom pugui fer en el seu dia a dia -i descomptant circumstàncies especials- siguin tan sacrificades com la dels camioners; llargues jornades fora de casa, una tasca esgotadora que requereix de tots els sentits i l’esforç físic, i el perill inherent a les vies de circulació.

Per això, tota automatització en aquesta tasca tan pesada hauria (en teoría) de ser benvinguda. És clar que la darrera paraula en aquesta matèria la tenen, naturalment, els camioners, els autèntics protagonistes, però si haig de jutjar pel que explica Volvo, molt em temo que s’hi hauran de començar a acostumar.

La constructora sueca, considerada la segona a nivell mundial de camions de gran tonatge, defineix el camió del futur com un “smartphone sobre rodes“: personalitzats, podran predir els següents moviments i les condicions de la carretera, i trigaran menys en estar a punt de ser conduïts.

A dia d’avui, uns 175.000 camions Volvo connectats circulen per les carreteres i autopistes europees. Molts d’ells són capaços d’informar, de manera desatesa, de quan i on necessiten manteniment, i una part d’aquestes tasques pot ser feta, fins i tot, de manera remota. Però això només és el principi, segons indica Hayder Wokil, director de qualitat i uptime (temps en funcionament) de la divisió de camions de la sueca.

El camió del futur serà capaç d’autodiagnosticar-se i, fins i tot, contractar els serveis mecànics de reparació que necessiti, quan els necessiti i en funció d’on els necessiti, encarregant fins i tot a l’avançada les peces de recanvi necessàries, de manera que aquestes arribin a la seva propera destinació i ja estiguin a mans del mecànic que les hi ha d’instal·lar.

camio_1

D’aquesta manera, serà l’assistència tècnica la que s’ajustarà a l’horari i el calendari del vehicle i no al contrari, almenys en condicions ideals (sempre i quan hi hagi recanvis en stock,…), portant a un augment de la productivitat en minimitzar les pèrdues de temps.

No només això, si no que el mateix camió buscarà entendre per què s’ha produït la fallada, de manera que pugui prevenir possibles futures fallades pels mateixos motius, com ara peces en mal estat que, al seu torn, en fan malbé d’altres. Això pressuposa la instal·lació d’un gran nombre de sensors en tot el vehicle.

La seguretat també s’incrementarà; els camions no només podran “parlar” amb els mecànics o amb la central de l’empresa o el fabricant, si no que també podran establir diàleg amb la resta dels vehicles i usuaris de la calçada.

Un exemple clàssic: segur que tots hem sentit alguna vegada sobre un accident en el que un camió ha atropellat un ciclista perquè no el veia. És independent que la culpa sigui de l’un, de l’altre o senzillament de ningú. Us imagineu un camió que es pugui comunicar amb la bicicleta o el casc del ciclista (bicicleta intel·ligent i/o casc intel·ligent) el qual l’adverteixi de la seva presència i situació?

D’aquesta manera, el camió mateix podria avisar el conductor de la presència d’algú al qui no veu o al qui ha passat per alt mentre havia de posar l’atenció en alguna altra zona de la carretera. Com deia, la feina de camioner no és gens fàcil.

camio_2

I què passarà amb el paper del conductor? Amb totes les tecnologies que s’estan desenvolupant per a vehicles autoconduïts, es veuran relegats els xofers? No ho sembla a tenor del que Wokil explica sobre la personalització dels vehicles professionals, que s’ajustaran a l’estil de conducció de qui n’ocupi la cabina. És a dir, el camió “aprendrà” de qui el porta i s’adaptarà a les seves preferències.

És més, fins i tot (i gràcies a rellotges intel·ligents i polseres de fitness) el vehicle podrà conèixer en tot moment l’estat de salut del conductor, avisant a una ambulància o al seu metge en cas que fos necessari. Una seguretat més en carretera, doncs, per a aquests sacrificats professionals.

La majoria de les tecnologies que he anat dibuixant en aquest article ja existeixen a dia d’avui. Així, perquè estic parlant en futur i no en present? Hi ha diversos motius.

El principal sigui potser el fet que si bé les tecnologies de la part client hi són (potser només caldria evolucionar-les una mica més), la connectivitat no és tan omnipresent com caldria. La tasca dels camioners transcorre, principalment, per autopistes i carreteres, zones a vegades aïllades que a les operadores no els surt prou a compte cobrir.

Recordem que les actuals comunicacions mòbils es mouen principalment per connexions a torres instal·lades al terra, i no a través de satèl·lits. Instal·lar torres en paratges poc concorreguts no surt a compte a les operadores privades que, avui en dia, són totes les qui ofereixen servei.

El camió del futur: com un smartphone amb rodes
Valoreu aquesta publicació

Guillem Alsina
Periodista freelance especialitzat en noves tecnologies, redactor d'YCOM.cat
Etiquetes: