El futur segons VMware: centre de dades definit per programari, i núvol híbrid

VMworld 2014
Compartir

Un concepte es fonamenta en l’altre i, ambdós junts, formen el que la multinacional anomena les “TIC fluïdes”.

El segon dia del VMworld de Barcelona m’ha deixat una idea ben clara o, més ben dit, ho ha fet la insistència de l’empresa organitzadora: el futur dels departaments TIC de les empreses i organitzacions ve marcat per una filosofia d’adaptació constant a un panorama en canvi i evolució constant. És el què des de VMware anomenen les “TIC fluides”.

Us recordeu d’aquells anuncis de “be water my friend”? doncs la idea és, bàsicament, la mateixa: en el seu curs, l’aigua (mercès a la seva naturalesa líquida) s’adapta als accidents del terreny i, al seu torn, amb una acció lenta però constant, adapta el seu entorn al seu curs (vegi’s el Gran Canó del Colorado).

El nou departament TIC de les empreses i organitzacions s’enfronta a un panorama canviant degut a les noves dinàmiques de mercat, l’aparició dels dispositius mòbils, el BYOD (que treballadors i directius portin el seu propi dispositiu a la feina), i l’externalització de certs serveis i, sobretot, infraestructures, que abans l’empresa tenia en propietat a les seves mateixes instal·lacions.

Aquest és el cas del centre de dades, el qual en molts casos s’ha externalitzat. Per a VMware, el futur és el centre de dades definit per programari, de manera que l’empresa contractarà i tindrà accés en línia a recursos virtualitzats, que poden estar ubicats físicament a l’edifici del costat, o a un centre de dades al mig del desert de Utah, als Estats Units (si és que hi ha algun centre de dades allà, és clar…).

El nostre centre de dades pot, fins i tot, estar repartit entre diverses localitzacions físiques, alguna o algunes de les quals poden correspondre a la nostra organització. El fet que el centre de dades estigui definit per programari ens permet accedir i gestionar totes aquestes infraestructures diferents i allunyades geogràficament com si fossin un sol centre en una sola ubicació, un sol recurs en definitiva.

Com a condició sine qua non per materialitzar el centre de dades per programari, VMware posa la de disposar d’un cloud híbrid. De fet, aquest seria la base del nostre centre de dades, ja que en ser mig allotjat en proveïdors externs (cloud públic), mig allotjat a la mateixa empresa (cloud privat), unifica infraestructures d’ambdues potes i permet autoprovisionar-se de serveis, màquines i infraestructures virtuals a mesura que es necessiten.

No crec que els manqui raó. Evidentment a les grans industries o organitzacions, però també i a menor escala en les petites, ja que el preu del maquinari (un servidor senzill o un PC que en faci les funcions) és cada cop més baix, i el programari per muntar un servei cloud a la mateixa oficina, més econòmic i accessible a tots els nivells.

Quin avantatge ens pot comportar aquesta infraestructura? Més seguretat per una banda perquè les dades sensibles les podem tenir a casa sense haver de compartir amb una empresa externa i amb els nivells de seguretat que vulguem, a més de tenir una solució “elàstica”, que es pot adaptar com un guant a les nostres necessitats, creixent o estrenyent-se.

I els desavantatges? Paradoxalment, la seguretat, doncs estem connectant unes dades sensibles que tenim a casa amb una infraestructura que parcialment resideix en un proveïdor extern. Si, podem posar-hi barreres, però ja sabem que “el que hom protegeix, hom ho pot desprotegir“; el perill, sempre hi és.

El futur segons VMware: centre de dades definit per programari, i núvol híbrid
Valoreu aquesta publicació

Guillem Alsina
Periodista freelance especialitzat en noves tecnologies, redactor d'YCOM.cat
Etiquetes: