Fins a quin punt són segurs els smartwatches?

Dos rellotges intel·ligents. Imatge de Kārlis Dambrāns a Flickr sota llicència Creative Commons
Compartir

De moment, i en ser cosa d’uns pocs, no cal preocupar-se’n gaire, però el futur pinta igual de complicat que en els smartphones.

Els rellotges intel·ligents o smartwatches han començat gradualment a entrar a la nostra vida. Si els primers es podien qualificar de “raresa geek” per com n’era d’infreqüent veure’n algun, ara ja els podem veure amb assiduïtat a les botigues d’electrònica i comencen a agafar poc a poc entre el públic, tot i que encara els puguem considerar peces rares i difícils de veure.

Portar amb nosaltres un dispositiu electrònic amb un sistema operatiu (per senzill que aquest sigui) i una connexió oberta amb el telèfon intel·ligent (en la gran majoria dels casos) pot constituir un risc per a la seguretat del mateix dispositiu i de les nostres dades. Però fins a quin punt?

Tenir un protocol addicional activat i un dispositiu aparellat de manera permanent és un vector d’atac addicional, encara que de moment no hi ha constància d’atacs pràctics interceptant la comunicació entre smartphone i smartwatch“, afirma Daniel Creus, analista de Kaspersky Lab.

Segons Creus, els riscos dependran sempre de l’ús que se li doni al smartwatch, ja que en ser un dispositiu que s’enllaça al telèfon intel·ligent i comparteix dades amb aquest, la mida del risc dependrà del tipus de dades que viatgin entre ambdós dispositius i, per tant, estiguin subjectes a intercepció i robatori.

No és el mateix emprar un smartwatch a la nostra vida privada amb les nostres cites de l’agenda i el correu electrònic personal, que utilitzar-lo en un entorn empresarial, amb els avisos de reunions amb els proveïdors i accés a documents de compres, vendes, estratègia i altres. Evidentment, aquesta darrera informació serà molt més apreciada per un ciberdelinqüent, ja que la pot vendre.

L’interès dels cibercriminals en els rellotges intel·ligents és, ara mateix, poc o nul, com ho va ser al principi amb els smartphones. Això és degut al baix nombre d’exemplars que hi ha repartits entre la població, encara que a mesura que aquests dispositius es popularitzin i el seu nombre vagi en augment, podrem començar a veure els primers patògens i atacs dirigits contra ells.

A això podria contribuir-hi l’estandardització de plataformes, com Android Gear, l’aposta de Google per oferir un sistema operatiu unificat per al seu ús en wearables de tota mena, inclosos rellotges. Una plataforma estàndard, API ‘s comunes, vectors d’atac també comuns i més estesos…

Quants més usuaris de smartwatches, major nombre d’apps per a aquests que faran ús de les connexions sense fils i, per tant, més possibilitats per als cibercriminals de trobar forats en la seguretat, a més d’aquells que puguin ser trobats en els propis protocols de comunicacions.

La versió de Bluetooth emprada en la majoria dels dispositius es pot considerar com a força segura, però no al 100%; de fet, en aquests casos, a mi m’agrada citar un dels meus professors de la facultat d’informàtica (tot i que crec que la frase no és original seva) que deia que l’ordinador -substituïu aquest per “dispositiu electrònic” més genèricament- més segur és aquell que està apagat, desconnectat de l’electricitat i la xarxa, i tancat en una caixa forta de la qual se n’ha extraviat la clau.

Creus no recomana l’ús de smartwatches a aquelles persones que ostentin càrrecs i tinguin llocs de treball en els quals la seguretat sigui clau.

I vosaltres, com ho veieu? La seguretat us dissuadeix de la compra d’un smartwatch, o bé és un aspecte que considereu secundari?

Des d’aquestes ratlles agraeixo a Kaspersky Lab seva col·laboració en l’elaboració d’aquest article.

Imatge que il·lustra aquest article de Kārlis Dambrāns a Flickr sota llicència Creative Commons

Fins a quin punt són segurs els smartwatches?
Valoreu aquesta publicació

Guillem Alsina
Periodista freelance especialitzat en noves tecnologies, redactor d'YCOM.cat
Etiquetes: