Indústria 4.0: innovació i adaptació o desaparició

Compartir

Els canvis que ens venen a sobre requeriran nous perfils professionals mentre en faran desaparèixer d’altres. I sembla una inevitabilitat històrica.

Si una cosa em queda clara després d’assistir a l’Escola d’Estiu de la FOEG (Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona) és que la quarta revolució industrial és un fet inevitable al qual t’hi adaptes o corres el risc de desaparèixer (parlant des del punt de vista de les empreses que fabriquen productes).

Quina és aquesta quarta revolució industrial o el que ja s’ha passat a anomenar Indústria 4.0? (un terme que, per cert, em vaig assabentar que havien encunyat els alemanys) doncs la de la Internet de les Coses Industrial, o IIoT per les seves sigles en anglès.

Dels tres ponents que la FOEG va convidar a la seva jornada (per ordre d’intervenció, al matí Josep Lluís Sánchez Brugarola i Andreu Veà, i a la tarda Javier Ideami), els dos primers van incidir en les possibilitats de la tecnologia i el futur que ens espera amb aquesta (amb una introducció històrica al camí recorregut per part de Veà, no en va considerat l’historiador d’Internet), mentre que Javier Ideami va presentar el seu mètode de la Torxa per facilitar la creativitat i la generació d’idees disruptives, anant més enllà del pensament tradicional.

Un nou enfocament, doncs per a una nova era que ens obre la porta davant dels nostres ulls, i que els dos primers ponents ens van presentar formalment, car la presentació d’Ideami fou una posada en escena molt més informal, propera i trencadora que les dues anteriors exposicions.

Les múltiples possibilitats que ens permeten els sensors incorporats a tota mena d’objectes, així com la connectivitat s’acabaran fent imprescindibles a mitjà termini en qualsevol producte i en els processos de fabricació que ens portaran a tenir-lo.

Així, aquella ja famosa frase de “un got és un got i un plat és un plat“, l’haurem de matisar en un futur proper perquè un got o un plat amb sensors i connectivitat incorporats no seran ben bé el mateix que un got i un plat sense aquests elements (ja em sap greu Mariano…), i els consumidors preferiran els primers als segons.

Perquè, per exemple, aquests ens podran informar de la temperatura a la qual estan els líquids o el menjar que contenen, enviant-nos un senyal al mòbil quan arribin a una temperatura adequada per a la seva ingestió.

Si bé ara tenim un gruix de públic que encara no és partidari de totes aquestes novetats, la seva substitució per una nova generació de consumidors que prefereixen ginys més sofisticats i “intel·ligents”, és un fet biològicament inevitable -i em sap greu haver-ho de dir-.

Però si bé la forma de consumir es veurà sacsejada per aquest canvi anomenat IIoT o Indústria 4.0, la mateixa producció també es veurà profundament modificada.

L’entrada en escena dels robots i tots els ginys que automatitzen funcions dutes a terme ara mateix per les persones (com els drons o els sensors de diversos tipus), juntament amb el canvi de mentalitat dels consumidors, portarà les empreses a haver de pensar d’una manera diferent, segons explicava en la primera sessió del matí Sánchez Brugarola (professor d’EADA). Com arribar a aquest pensament diferent, divergent? Ideami ens ho explicava a la tarda.

Sánchez Brugarola no va esquivar un dels temes més espinosos d’aquesta nova revolució, que consisteix en els llocs de treball que pot prendre l’entrada massiva dels robots a la nostra societat, malgrat que el va tocar molt de passada i sense donar-hi una solució que, d’altra banda, ni és senzilla, ni es coneix actualment, ni depèn només del teixit industrial.

Els perfils professionals més amenaçats per l’adveniment de la robòtica en el món industrial i comercial són aquells que s’encarreguen de les tasques més repetitives, fins i tot aquells que tenen a veure amb l’atenció al públic, com és un punt d’informació, mentre que les tasques més creatives com la de periodista o dissenyador, quedaran sota el domini humà.

Una de les iniciatives més espectaculars que va explicar fou la patent que ha demanat Amazon per a un sistema de fabricació d’objectes en 3D dins de camions de repartiment; l’objectiu? fabricar el producte que t’han d’entregar mentre es dirigeixen cap a casa teva, optimitzant d’aquesta manera el temps d’entrega.

El big data o els cotxes autònoms també són altres tecnologies de futur amb aplicació a curt/mitjà termini que Sánchez Brugarola va explorar en la seva dissertació, indicant com i en què poden canviar el món.

Per exemple, us heu preguntat mai de qui es considerarà que és la culpa quan xoquin dos cotxes autònoms? Brugarola va predir la fi del sector de les asseguradores. Jo prefereixo pensar que les companyies més intel·ligents i visionàries es reinventaran, aportant per oferir, per exemple, assegurances contra ciberintrusions als vehicles, o contra bugs del programari…

Un altre avançament espectacular amb un llarg recorregut de futur el va explicar ja l’Andreu Veà, concretament el dels ingestibles, medicaments en forma de píndoles que inclouen tecnologia per fer diverses funcions.

És el cas de la PillCam, una pindoleta que incorpora una càmera i que, un cop ingerida, va fent fotos de per allà on passa. El resultat és una completa colonoscòpia a una fracció del preu que costa una colonoscòpia tradicional.

Tampoc cal que entri en els detalls de com es recupera la càmera, oi? Penseu que estic parlant d’una colonoscòpia… sou lliures d’imaginar-vos-ho.

I ja per acabar, Javier Ideami em va deixar una idea molt clara: la innovació pren elements de terrenys molt diversos, és per això que a les empreses els caldran perfils multidisciplinaris per tal de poder innovar.

Indústria 4.0: innovació i adaptació o desaparició
Valoreu aquesta publicació

Guillem Alsina
Periodista freelance especialitzat en noves tecnologies, redactor d'YCOM.cat
Etiquetes: