La vida, automatitzada amb ‘scripts’

Un programa d'ordinador. Fotografia de Jeff Dlouhy a Flickr sota llicència Creative Commons
Compartir

Fer-se un cafè o enviar un e-mail automàticament en cas d’arribar tard a la feina, són algunes de les tasques del dia a dia automatitzades per un programador azerbaidjanès.

Imatge de portada: un programa d’ordinador. Fotografia de Jeff Dlouhy a Flickr sota llicència Creative Commons.

Un programador havia de ser; aquells qui coneguin, com jo, la “fauna” informàtica (dit això amb tota l’estima, ja que jo també me’n considero part per formació i afició), sabran que els programadors formen dins d’aquesta un col·lectiu a part, i que el “bon programador” és el que més s’acosta al perfil “friki” que tothom té al cap per a l’informàtic.

Puc dir sense temor a equivocar-me gaire, que la majoria dels programadors pensen de manera diferent. Ni millor ni pitjor, sinó diferent. Veuen el món amb una certa lògica i una certa mentalitat, la qual cosa els ajuda a fer coses que altres ésser humans trigarien molt a poder fer perquè necessitarien abans adquirir una sèrie de coneixements i aprendre a veure el món com ho fa un programador nat.

Perquè, de programador, se’n pot aprendre, però també se n’ha de néixer amb una predisposició, amb aquesta visió especial del món.

Dit això, torno al principi: un programador havia de ser a qui se li acudís fer més fàcil la seva vida mitjançant scripts o, com a mínim, certs aspectes que toquen tant a la seva vida personal com a la professional i que es poden gestionar a través d’un ordinador.

Un script, per cert, és un petit programa escrit en un llenguatge interpretat (del qual se’n pot veure la forma en què està escrit, per dir-ho d’una manera planera) que fa determinades tasques senzilles i que, habitualment, és emprat per automatitzar tasques repetitives.

I això és precisament el que va fer un excompany de feina de Nihad Abbasov, un desenvolupador azerbaidjanès que ha fet pública “l’herència” en forma de scripts llegada per aquest ex-company (del qual no n’ha transcendit el nom) al seu ordinador quan va deixar el lloc de treball que ocupava a la mateixa empresa (de la qual tampoc n’ha transcendit públicament el nom).

El sr. X (l’anomenaré així per comoditat) havia automatitzat tota mena de tasques rutinàries de la seva vida. Abbasov, que ha publicat els scripts al seu compte de Github, explica que X havia automatitzat qualsevol tasca repetitiva que li comportés més de 90 segons de temps.

Així, per exemple, el script smack-my-bitch-up.sh envia de manera automàtica un missatge de correu electrònic a la dona d’X per dir-li que arribarà tard a la feina en cas que no es registri l’entrada de l’usuari al terminal abans de les 9:00, deslliurant així a X de la feina de comunicar-ho personalment.

El nom del script, per cert, serà identificat ràpidament pels fans de The Prodigy, una banda britànica de música electrònica.

Un altre script és kumar-asshole.sh, referit a un client de l’empresa que, per l’apel·latiu dirigit (els qui sàpiguen una mica d’anglès ja entendran el perquè) no era gaire estimat per X. El que fa aquest script és buscar a la safata d’entrada del correu missatges enviats per aquest client que continguin certes paraules clau com ara “ajut” o “problema”, i un cop trobats, es connecta remotament al servidor d’aquest client, recupera la darrera còpia de seguretat de la base de dades i la restaura, enviant tot seguit un missatge de correu de resposta en el qual el tranquil·litza i li demana que la propera vegada vagi amb més compte.

En definitiva, una manera de treure’s de sobre un “client pesat”.

Però, sens dubte, el “state of the art” dels scripts creats per X és un que es connecta amb la màquina de cafè de l’oficina i li ordena preparar un cafè amb llet, esperant-se 24 segons abans de posar-lo a la tassa.

El que fa tan especial aquest script és que, un cop els companys d’X van haver calculat el temps que hom triga en arribar a la màquina de cafè des del lloc de treball que ocupava X un cop llançat el script, és el mateix que triga el cafè en estar a punt. És a dir, X arribava a la màquina de cafè en el moment precís de recollir el seu cafè ben calentet acabat de servir.

Fins al moment de descobrir aquest script, ningú a l’oficina sabia que la màquina de cafè funcionava amb GNU/Linux, estava connectada i s’hi podia interactuar des d’un ordinador.

Els scripts foren publicats per Abbasov (que a Internet empra el pseudònim NARKOZ) fa entre tres i quatre mesos, i ara la història està donant la volta a Internet, recollida i publicada per diversos mitjans especialitzats en tecnologia.

I és que, sens dubte, el bon programador és d’una pasta especial.

La vida, automatitzada amb ‘scripts’
Valoreu aquesta publicació

Guillem Alsina
Periodista freelance especialitzat en noves tecnologies, redactor d'YCOM.cat
Etiquetes: