Li-fi, el sistema de transmissió de dades que pot desbancar el wi-fi

Compartir

Connectar-se a internet encenent una bombeta. Aquest és l’objectiu de la tecnologia li-fi (light fidelity) que està cridada a ser la substituta del totpoderós (de moment) wi-fi. Actualment existeixen dues empreses que estan comercialitzant aparells que usen aquest sistema de transmissió de dades que diuen que té més capacitat que el tradicional wi-fi, és més eficient, ecològic i segur. L’inconvenient principal: la mida, massa gran encara, dels gadgets que permeten aquest tipus de connexió sense fils.

El pioner de la tecnologia li-fi (i qui va encunyar el nom) va ser el professor de la Universitat d’Edimburg Harald Haas, el 2011. En la seva institució acadèmica, el professor escocès va aconseguir transmetre a una velocitat de 10 Mbps. El desenvolupament del seu sistema va desembocar en l’empresa PureLifi, la qual comercialitza a Europa aquesta tecnologia, encara a les beceroles.

El 2013, aquesta tecnologia de transmissió òptica va donar un pas endavant quan especialistes xinesos de la Universitat de Xangai van assolir els 150 Mbps. L’any següent, investigadors de l’Institut Fraunhofen d’Alemanya van arribar fins a 1 Gbps, i l’objectiu actual és assolir els 15 Gbps per part de les institucions d’investigació que conformen el Consorci Li-Fi, creat el 2011.

Però com funciona el li-fi? El sistema abandona l’espectre electromagnètic del wi-fi per centrar-se en l’espectre de llum visible. Per fer-ho, usa bombetes LED (light emiter diode), les quals pampalluguegen a una velocitat imperceptible a l’ull humà (uns mil cops per segon). Aquests LEDs actuen com a modulador, generant el llenguatge binari per a la transmissió de dades. Aquestes dades arriben als aparells (ordinadors, telèfons, tauletes…) equipats amb un sensor de llum o fotodiode que decodifica la informació.

Li-Fi-Escenario-Boston_EDIIMA20141113_0563_13

L’empresa mexicana Sisoft ja comercialitza el sistema per a universitats i oficines tot venent els avantatges de ser una tecnologia que no pot saturar-se com ho fa el wi-fi quan hi ha moltes connexions. A més, al transmetre les dades per llum (que no travessa les parets, a diferències de les ones de ràdio), la informació és, en principi, més difícil de piratejar, a més d’estalviar el cablejat i ser més econòmic que el wi-fi tradicional.

L’eficiència és un altre dels avantatges. Segons Harald Haas, una solo bombeta LED tindria prou capacitat per fer funcionar un vídeo d’alta definició. Però la tecnologia també té inconvenients tècnics, no només limitats a la grandària dels fotodiodes. I el més important és que la transmissió de dades s’interromp si s’interposa qualsevol objecte entre la font de llum i l’aparell receptor. A més, l’abast de la transmissió també és reduït, d’una desena de metres, aproximadament.

Però els seus avantatges futurs són més que evidents. Si s’aconsegueix superar tots aquests esculls, la tecnologia li-fi faria realitat l’internet de les coses. Podria haver connexió de banda ampla als carrers gràcies als fanals, o oferir internet d’alta velocitat en espais amb molta afluència de gent, com els recintes esportius, els aeroports o les marquesines de les parades d’autobús, entre altres. A més, es podria fer servir per a què diversos aparells es poguessin comunicar entre sí per facilitar el servei als usuaris. Una revolució ens espera.

Li-Fi-aviones_EDIIMA20141113_0568_13

Li-fi, el sistema de transmissió de dades que pot desbancar el wi-fi
Valoreu aquesta publicació

Etiquetes: