Lisboa, rival de Barcelona per ser la referència tecnològica a la península

Lisboa
Compartir

A uns preus econòmics se li afegeix un entorn comparable al català i una política que ha pavimentat el camí per a construir un dels aspirants a Silicon Valley Europeu.

Oeiras és el Silicon Valley europeu“. Aquesta frase, pronunciada pel cambrer del restaurant de les Docas de Santo Amaro (Lisboa) on estava sopant fa uns anys em va sorprendre. Em vanto de conèixer força bé Lisboa i els seus voltants, gràcies a què ma mare és portuguesa, parlo bé l’idioma i me n’hi vaig un cop l’any com a mínim a reveure els amics que tinc a la capital lusa, alguns dins el mateix sector de la tecnologia. Però aquesta circumstància se m’escapava.

Temps després, i parlant amb un amic de Londres, en comentar-li el fet (que ell tampoc coneixia a priori), el mateix es va sorprendre (i així m’ho va comunicar) per l’alta concentració d’empreses tecnològiques que hi ha als voltants d’Oeiras, una població que queda a la línia de la costa (camí de Cascais) i que és famosa per l’hoquei en patins, de la mateixa manera que altres poblacions de la zona com Paço de Arcos.

La primera pregunta que em va venir al cap va ser com no es coneix això a Catalunya i, més concretament, a Barcelona.

La ciutat comtal disposa d’un districte sencer -part del Poblenou- que s’ha consagrat des d’instàncies oficials i mitjançant la planificació urbanística a acollir empreses del sector tecnològic, rebent per això el nom de 22@ (22 pel número de districte, i l’arrova per ser el símbol més fàcilment identificable amb el sector tecnològic). Sembla il·lògic que aquí es desconegui la nostra competència directa.

Vivim d’esquena a Portugal

I, no obstant això, així és. Oeiras en concret i Lisboa en general són molt desconegudes entre el personal tecnològic català com a un centre de negocis, un paradís per a les start-ups i com a competència en l’atracció d’inversió del sector high-tech.

Tampoc m’estranya, sincerament. Les meves arrels portugueses per via materna m’han fet interessar pel país, la seva cultura, història i actualitat. Quants de vosaltres sabríeu qui n’és l’actual President de la República o el Primer Ministre? No, no es tracta d’una prova d’examen, però si ho compareu amb els vostres coneixements d’altres països tan propers com França o tan llunyans com Itàlia o Alemanya, segur que d’aquests darrers en sabeu molt més.

I això que geogràficament i cultural són tan propers com Portugal, però en l’imaginari col·lectiu una mica més distants. Si Espanya mateixa, que limita amb Portugal, li ha girat en certa mesura l’esquena durant molt de temps, què puc esperar del nostre país, que el té a l’altra punta de la península?

Una altra certesa de que Portugal és la gran desconeguda entre nosaltres és que sovint quan parlo de viatges amb amics, coneguts i persones que m’acaben de presentar, Portugal i concretament Lisboa són les grans assignatures pendents per anar-hi, mentre que Londres, París o Roma han estat visitades més d’una i dues vegades.

Facilitats per esdevenir emprenedor

Aquest novembre es celebrarà a Lisboa el Web Summit, un esdeveniment nascut a Dublín i que fins al novembre passat es va celebrar a la capital irlandesa. Tot i que els motius de la seva sortida de la capital de l’illa verda no vénen al cas, una destinació lògica per triar en substitució del seu lloc natal hauria estat Barcelona, com a pol atractor de tecnologia en el sud d’Europa. Per tant, per què Lisboa?

Tal com expliquen en el seu blog fent un paral·lelisme amb San Francisco (la meca mundial de l’R+D tecnològica), Lisboa no només té en comú amb la ciutat californiana un pont penjant, una gran quantitat de turons habitats i unes platges ideals per a practicar el surf, sinó també un vibrant ecosistema de startups.

Aquestes tenen al seu abast una sèrie de facilitats com nombrosos espais on començar a treballar per un preu mòdic, com ara coworkings, o algun dels parcs científics i tecnològics que es troben a la propera Oeiras.

Una forta tasca duta a terme les darreres dècades per un ajuntament -el d’Oeiras- que ha posat la carn a la graella per portar inversions del sector tecnològic, han facilitat el creixement de diversos parcs d’aquest tipus, començant per Taguspark l’any 1992.

Un servidor de vostès al Taguspark l'any 2014. Imatge gentilesa de Carlos Alves

Un servidor de vostès al Taguspark l’any 2014. Imatge gentilesa de Carlos Alves (feu clic per engrandir)

Però no només es tracta d’un lloc per poder treballar; l’equivalent del que aquí seria la quota d’autònom no és una quantitat fixa, sinó que depèn del que ingressa el treballador. Torno a la meva experiència personal: els meus amics i coneguts d’allà se sorprenen que jo, com a autònom, hagi de pagar més de 260 euros mensuals facturi o no facturi.

També hi ha una sèrie de casos que eximeixen del pagament de l’IVA a la hisenda portuguesa molt més ampli del que puguem tenir aquí, sobretot si no arribem a una quantitat mínima de guanys. És una filosofia de fomentar la creació de negocis i empreses més propera a la britànica que no pas a la que ens ve donada pel govern espanyol.

Evidentment, amb aquestes condicions, un emprenedor es pot permetre el “luxe” necessari d’estar-se molt de temps sense tenir beneficis o, fins i tot, sense ingressar ni un sol euro, per tal de posar en marxa el seu negoci. És una situació que es dóna de manera habitual quan s’engega un negoci.

Aquest caldo de cultiu què ha donat? Doncs algunes empreses que són referència mundial, com ara Aptoide, una botiga virtual d’aplicacions alternativa a Google Play, o Farfetch, una plataforma que aplega petites botigues de tot el món i que venen en un lloc web comú.

No només el preu és un factor de tenir en compte

Pel preu d’un enginyer anglès, me’n puc permetre dos de portuguesos. I són bons eh!” així de contundent s’expressava el directiu d’una empresa britànica del negoci de la telefonia mòbil que té la seva seu a Londres però la factoria de desenvolupament tecnològic al Taguspark, parlant amb mi en el darrer Mobile World Congress.

Fins i tot els diners s’estiren més que no pas aquí; el país és econòmic per a una butxaca catalana (i ja no diguem a ulls d’un londinenc, un berlinès o un parisenc), com a mínim en certs aspectes (malgrat que els portuguesos es queixen, com en molts altres països, dels impostos que els toca pagar i dels preus a l’alça de les coses), i el clima, l’alimentació, les hores de sol i l’acollidora gent del país fan la resta per a fer-lo un lloc atractiu per a deslocalitzar empreses dins d’Europa o establir centres d’investigació, desenvolupament o filials.

No només es tracta de posar edificis a un bon preu per a les grans multinacionals; l’Instituto Superior Técnico de la Universidade de Lisboa, que aplega les facultats tècniques com les enginyeries aeroespacials, de biomedicina, o de les diferents disciplines d’informàtica, es troba ubicat al mateix Taguspark, pel que el personal es pot formar en un lloc en el qual, molt possiblement, hi acabarà treballant, amb empreses al seu voltant que poden parlar directament amb els responsables universitaris per fer-los saber quins perfils i coneixements busquen per als seus nous treballadors.

Els és tan fàcil com recórrer uns quants metres per anar a fer un cafè a l’edifici del costat.

I si bé Lisboa pot ser vista des d’aquí com a una competidora tant per les inversions foranes com pel desenvolupament de la pròpia indústria tecnològica, per què no fer-ne un aliat?

Punta de llança per a un mercat més gran

Molts cops els empresaris d’aquí conceben la seva internacionalització cap a l’Europa que queda de Pirineus cap amunt, o bé l’Amèrica de parla castellana, o bé els Estats Units (i, darrerament i per a alguns casos, la Xina), però què passa amb Portugal i Lisboa?

A parer meu, si una cosa ha sabut fer bé Portugal en comparació amb Espanya és cultivar les seves relacions amb els països de l’antic imperi colonial, amb els quals hi ha una relació més llarga, intensa i de reconeixement mutu, havent creat una comunitat gairebé a l’estil de la dels països que van ser colonitzats per França, encara que sense arribar al nivell de la Commonwealth britànica.

Brasil és un mercat que sobrepassa els 200 milions de consumidors, malgrat les diferències de poder adquisitiu i la mala maror política existent actualment, mentre que Angola s’acosta als 25 milions, malgrat que és un règim amb importants dèficits democràtics.

Si a aquests hi afegim els poc més de 10 milions de portuguesos, Lisboa ens pot suposar la porta d’entrada a un mercat de 270 milions de potencials consumidors/clients. I la tenim aquí, a dues hores escasses de vol.

Vista panoràmica de Lisboa des de Castell de Sant Jordi, que també es patró de la ciutat. Noteu el pont al fons, que ens fa pensar en San Francisco

Vista panoràmica de Lisboa des de Castell de Sant Jordi, que també es patró de la ciutat. Noteu el pont al fons, que ens fa pensar en San Francisco (clic per a engrandir)

Lisboa, rival de Barcelona per ser la referència tecnològica a la península
Valoreu aquesta publicació

Guillem Alsina
Periodista freelance especialitzat en noves tecnologies, redactor d'YCOM.cat
Etiquetes: