Microsoft admet el fracàs en l’aventura de Nokia

Fotografia de Kārlis Dambrāns a Flickr sota llicència Creative Commons
Compartir

La companyia de Redmond retallarà gairebé vuit mil llocs de treball, gairebé tots ells corresponents a la seva divisió de dispositius, el futur de la qual no queda gaire clar.

Satya Nadella ha tirat pel dret i, sense reconèixer l’error estratègic que va suposar adquirir la divisió de fabricació de terminals de Nokia per a convertir-la en Microsoft Devices, ha posat la primera pedra d’un procés que podria suposar, senzillament, la fi d’aquesta aventura.

La companyia de Redmond ha donat a conèixer una retallada de 7.800 treballadors, la majoria dels quals pertanyents a la divisió de dispositius, i la reorientació del negoci d’aquesta, que ja no estarà centrat en vendre més smartphones, si no en cuidar que hi hagi diversitat en l’ecosistema de Windows en el segment dels telèfons intel·ligents.

Empassant-se una “cagada” de Steve Ballmer

En molts aspectes, la gestió de l’anterior CEO de Microsoft va ser nefasta. I, entre ells, hi ha el de la mobilitat, que la companyia de Redmond va menysprear primer i intentar abraçar després de diverses maneres que van acabar fracassant. Fins que algú (potser el mateix Ballmer) va tenir la genial idea d’aquirir Nokia.

El nomenament de Stephen Elop, un ex-Microsoft, com a màxim responsable de la llegendària multinacional finesa, ja fou rebut per molts com un “submarí” per fer escorar la companyia cap a la banda de Microsoft, un tomb que es va confirmar quan Nokia va anunciar que deixava tant Symbian com l’emergent -i llavors encara inacabat- MeeGo en favor de Windows Phone.

Si llavors els qui sospitaven d’un desenllaç en el qual Microsoft acabaria empassant-se Nokia veieren augmentar les seves files i guanyar motius per a creure’s-ho, no trigarien en veure confirmades les seves hipotesis.

Què va passar dins de Nokia per arribar a aquest extrem? Vist des de fora, amb els meus ulls, al meu parer el que va passar és que, primer, la multinacional finlandesa es va “posar nerviosa” quan l’iPhone i els terminals Android van començar a triomfar, es va quedar a l’expectativa i quan va voler reaccionar ho va fer tard i treballant amb diverses línies d’actuació que diferien.

Devia ser com un cotxe amb diversos volants i en el que cada conductor volgués anar en una direcció diferent…

A partir d’aquí -i sempre seguint amb el meu argument, vist des de fora però seguint atentament el que anava trascendint i el que podia recollir parlant amb alguns dels treballadors de l’empresa amb els qui coincidia en esdeveniments diversos- Nokia pateix una “guerra civil” entre diversos bàndols, cadascun estirant pel que li interessa: un per renovar Symbian, un altre per adoptar MeeGo, un per usar Android, i el que guanyaria finalment -possiblement finançat des de fora per Microsoft, que també hauria pressionat la companyia en aquest sentit-, partidari d’abraçar Windows.

Una abraçada que, amb el temps, es demostraria com “la de l’ós”. Però una Microsoft fabricant terminals i volent vendre el seu sistema operatiu a altres fabricants no podia funcionar bé, era una incongruència. I el temps ho ha demostrat.

Ballmer va voler assegurar la presència de la seva companyia entre les plataformes mòbils, però era d’esperar que la resta de companyies fabricants no apostessin per una plataforma de programari per a la qual la mateixa casa ja els posava rivals sobre la taula.

Telèfons Nokia i Windows Phone van acabar esdevenint sinònims, i pocs dels consumidors que van optar pel sistema de Microsoft van arribar a plantejar-se l’adquirir un Samsung o un LG. Si hom volia Windows al seu telèfon, s’adreçava a la botiga a comprar un Nokia.

Això va fer que, poc a poc, la resta de fabricants s’anessin oblidant de Windows Phone i Nokia, ja reconvertida en Microsoft Devices, es quedés com l’única que oferia terminals amb Windows.

Canvi d’escenari

Satya Nadella ha apostat decididament pels serveis, i bona prova d’això és que ha potenciat que aquests també s’ofereixin sobre altres plataformes rivals com Android. El que ara interessa a Microsoft és que hi hagi quants més usuaris millor que emprin Skype, OneDrive o Office. I si es volen assegurar que això passi també amb Windows -el qual, recordem que la companyia planteja també com un servei més que no pas com un producte-, necessitaran el suport de la industria.

Tallar de cop una estratègia en el si d’una empresa tan gran és com intentar fer frenar un portaavions que va a màxima velocitat en l’espai d’un metre: impossible i problemàtic en cas d’intentar-ho. És previsible, doncs, que Microsoft desacceleri a poc a poc i que vagi tallant les ales a la seva divisió de dispositius paulatinament fins a fer-la desaparèixer en algun moment més endavant.

I, fins i tot, és possible que aquesta hagi estat una de les condicions posades sobre la taula pels fabricants de maquinari per tal de llançar al mercat terminals de telefonia equipats amb Windows 10.

L’oportunitat de l’anunci, pocs dies abans de que el nou sistema operatiu surti al mercat, podria ser el senyal acordat entre Microsoft i empreses de la talla de Samsung o LG, conforme a què des de Redmond s’està d’acord amb reduïr paulatinament la seva presència en el mercat del maquinari a canvi que aquests i altres llancin al mercat els terminals que no hi posarà Microsoft.

Imatge de portada de Kārlis Dambrāns a Flickr sota llicència Creative Commons

Microsoft admet el fracàs en l’aventura de Nokia
Valoreu aquesta publicació

Guillem Alsina
Periodista freelance especialitzat en noves tecnologies, redactor d'YCOM.cat
Etiquetes: