Mobile World Congress: algunes conclusions interessants

Compartir

Havent posat uns dies de marge amb el recentment celebrat congrés mundial de la mobilitat, és el moment de fer balanç de les principals tendències que hi he pogut apreciar, ponderades mercès gràcies a aquests dies en els quals he pogut reflexionar sobre tot el que hi he vist.

Aquestes són les meves conclusions, i lluny del tòpic de “si no les compartiu, en tinc unes altres” (si em permeteu manllevar la famosa frase de Groucho Marx), tot i que poden no coincidir amb les d’altres assistents al Mobile, car al cap i a la fi, tots i cadascun de nosaltres ens en fem la nostra imatge, les mantinc i, en tot cas, les puc ampliar, però difícilment les canviaré.

Acompanyeu-me, doncs, a examinar alguns dels temes candents que ens ha deixat aquest congrés.

5G

Després d’anys de proclamar que l’edició corresponent del Mobile era “la del 5G”, enguany per fi hem vist com es comença a materialitzar aquesta promesa.

No dic que no li quedi encara camí per recórrer, i per a alguns, els propers Mobile també seran “els del 5G”, ja que al llarg dels anys vinents anirem veient com es desplega la xarxa de comunicacions de cinquena generació per tot el planeta, però el d’enguany té de diferent respecte als anteriors fins a l’any passat en què per fi hem pogut veure equipament i telèfons compatibles.

Hi ha hagut una petita allau de telèfons que s’etiqueten com a 5G, ja que disposen d’un mòdem compatible amb l’estàndard de ràdio 5G NR (New Radio), així com d’infraestructures per començar a bastir la xarxa 5G del futur.

Una altra cosa és, però, si aquesta la podrem tenir aviat a la nostra disposició, o bé es farà pregar més.

Al respecte, he aprofitat l’avinentesa per preguntar pels passadissos a aquells qui penso poden estar ben posicionats per entreveure el futur de la 5G. Així, actors de totes les parts implicades m’han donat posicionaments que em fan dubtar de la velocitat a la qual es desplegarà la cinquena generació.

Un dels millors arguments dels qui han apostat per la rapidesa ha estat el de les indústries implicades; si fora de les teleoperadores, pocs teixits industrials es van mostrar interessats per l’expansió de la 4G, la 5G presenta al·licients per a vehicles connectats i fabricants de la IoT, que podrien pressionar a les operadores i posar diners a sobre la taula perquè hi hagi xarxes.

Perquè aquest és el quid de la qüestió: la resposta de les operadores a qualsevol teixit industrial que pregunti per les infraestructures de la 5G serà un “show me the money”, perquè no estaran disposades a invertir en una nova xarxa quan encara estan amortitzant la infraestructura 4G si altres se’n beneficien sense posar diners sobre la taula.

Així doncs, la velocitat d’expansió de la xarxa 5G hauria de ser directament proporcional a la implicació d’altres sectors industrials fora de les operadores de telecomunicacions, el que consisteix en la principal fortalesa de la nova generació de connectivitat mòbil i també la seva principal feblesa.

Perquè, què passa si aquesta implicació no es dóna? Doncs que el ritme d’instal·lació de noves infraestructures 5G seguirà el de la 4G o, fins i tot, serà més lent.

El que sí que em queda clar és que, tret que hi hagi una intervenció dels estaments públics (llegeixi’s governs) i de la iniciativa privada interessada a generar negoci a partir de la 5G en àrees rurals, el patró d’arribada de la 5G seguirà exactament el del 4G, començant per les àrees de població més densa.

Un telèfon 5GLa incògnita de com ho aprofitaran les operadores

Totes les possibilitats de la 5G requeriran un nou contracte entre operadores i usuaris. Les habituals tarifes amb dades limitades no permeten treure tot el suc de les futures connexions 5G, ja que en molts casos, tan sols veient dues pel·lícules ja pràcticament tindrem esgotades les dades.

Les operadores s’han començat a preparar per a aquest futur escenari, com en el cas d’Orange o MásMóvil/Yoigo, que han augmentat el nombre de gigues de dades fins als 25 o 50 en alguns casos.

No és descartable que al llarg dels dos anys vinents comencem a veure les primeres tarifes sense cap limitació de dades, però, això si, a uns preus astronòmics, pensades per a aquelles persones que volen una veritable barra lliure de descàrregues sense haver-se d’estar fixant en quant han consumit i què els queda.

De telèfons plegables i càmeres que s’amaguen

Els telèfons plegables han estat la sensació els dies previs al congrés, i l’atenció que se’ls ha donat (almenys, pel que fa de portes endins del Mobile) s’ha desinflat a partir del primer dia, quedant com una curiositat en saber que pujaven dels 2.000 euros.

I és que si bé el format és interessant, han escassejat les presentacions, que s’han quedat amb Samsung (presentat el dimecres anterior al congrés) i Huawei, juntament amb el més rar Royole que va treure el cap en un dels showrooms que es van celebrar a part del congrés.

Dels tres, el que més m’ha convençut ha estat el de Huawei, que em dóna la sensació que és una solució més pensada i madurada que la de Samsung, així com més elegant.

Així, fa la mateixa feina que el Samsung Fold amb una sola pantalla (el de la sud-coreana en té dues) i un únic sistema de tres càmeres (mentre que el Fold té fins a sis objectius repartits entre tres ubicacions).

No obstant això, Xiaomi i LG, de les que s’esperava algun moviment en aquest sentit, no han donat resposta a les expectatives, essent LG la que més s’hi ha acostat amb el V50 ThinQ i la seva pantalla extra, que no és ben bé el mateix.

Té futur això dels plegables? Aquest Mobile ha suposat la seva presentació, i tot dependrà de si les companyies fabricants aposten per una segona generació amb expectatives de ser un producte més de masses.

Vista general del Huawei Mate XPerquè al preu actual, dubto que quan es posin a la venda els veiem en gaires més mans que les dels futbolistes, actors o cantants famosos, molts dels quals patrocinats per les mateixes fabricants.

Una altra solució que he pogut veure en diversos models en aquest Mobile, malgrat que no ha fet tant de soroll mediàtic, ha estat la d’amagar la càmera davantera a la carcassa del mòbil, fent-la sortir amb un ressort quan es necessita.

Li veig recorregut? Cap gran marca hi ha apostat, i només hem pogut veure smartphones de marques secundàries que hi aposten. Això és un handicap, sens dubte, ja que són marques que en conjunt tenen poca quota de mercat i que en alguns països ni tan sols tenen presència.

A més, el mecanisme que fa anar la càmera és mecànic, i sempre hi ha un risc: que acabi deixant de funcionar i, per tant, ens quedem sense càmera davantera.

Un dubte semblant planava entre aquells qui es miraven els telèfons plegables: aguantarà gaire la frontissa del mig? Però, en aquest cas, tant Samsung com Huawei ja s’han avançat a aquests dubtes, afirmant que les frontisses dels seus terminals plegables han estat dissenyades per a ser resistents i durar.

El futur dels videojocs està en el streaming?

Si bé abans del congrés no semblava una tendència destacable, l’experiència d’aquests dies passats m’ha fet convèncer de què és quelcom pel que les companyies estan apostant i probablement hi apostaran més encara.

Des d’empreses com OnePlus, que exposava un prototipus de terminal 5G a l’estand de Qualcomm amb una demo de jocs en streaming, fins a la francesa Thomson, que ha arribat a un acord amb un proveïdor de jocs en streaming, sembla que hi ha una oferta que, de manera discreta, va creixent i es va consolidant a l’espera de què l’expansió de la 5G li permeti fer el salt als telèfons mòbils.

Els assistents intel·ligents: un futur indefectible

Tota la Internet de les coses (IoT, per les seves sigles en anglès) per a l’usuari final (consumidor) passa pels assistents intel·ligents, sobretot els de Google i Amazon.

Si algú s’havia preguntat quin futur tenien aquests ginys, que no en dubti: malgrat la reflexió que fan moltes persones que ara per ara els serveixen per a poca cosa, el futur del control domèstic passa per ells, amb la gran majoria dels ginys essent-hi compatibles.

I tot passa per una certa intel·ligència artificial que ens permetrà treure’n el màxim suc, almenys en teoria. Bona prova d’això són el raspall de dents d’Oral-B, i el tallagespa de Husqvarna, que també hem pogut veure en aquest congrés, malgrat que no estiguin connectats a cap assistent de veu. El raspall, per motius obvis, i el tallagespa de moment.

Mobile World Congress: algunes conclusions interessants
4 (80%) 1 vot

Guillem Alsina
Periodista freelance especialitzat en noves tecnologies, redactor d'YCOM.cat
Etiquetes: