MorphOS, o com convertir una reliquia en un ordinador útil

Captura de pantalla de MorphOS. Imatge gentilesa de l'equip de MorphOS
Compartir

Aquest sistema operatiu, del qual se n’acaba de publicar la versió 3.7, és una alternativa per reviure antics ordinadors Mac amb un programari gratuït i actualitzat.

Probablement no el coneixereu, però MorphOS és un sistema operatiu diferent del Windows, el Linux o el Mac OS X, descendent del sistema operatiu dels Commodore Amiga amb els quals guarda una gran semblança estètica i funcional, i que funciona sobre xips PowerPC.

L'estètica de MorphOS és, com podem veure, molt semblant a la de l'antic AmigaOS. Imatge gentilesa de l'equip de MorphOS

L’estètica de MorphOS és, com podem veure, molt semblant a la de l’antic AmigaOS. Imatge gentilesa de l’equip de MorphOS

A aquells que ja sigueu una mica veterans, sens cap mena de dubte us sonaran aquestes paraules, especialment la menció als Commodore Amiga, però potser als més joves i als qui s’han incorporat al tren de les noves tecnologies aquests darrers anys, els sonarà igual que una llengua morta. En aquest cas, us ho resumeixo: MorphOS va dirigit a màquines que van sortir al mercat fa una dècada, més o menys, heretant d’un sistema operatiu que va viure fa un parell de dècades.

En alguns casos i per a algunes funcions, aquestes màquines encara es troben en bon estat i poden ser útils. Si tenim, per exemple, una segona residència que emprem esporàdicament i no ens agrada carregar amb l’ordinador amunt i avall, podem tenir-hi una màquina vella reciclada. O bé el podem fer servir per a la mainada de casa o per a familiars que siguin usuaris ocasionals.

Però si bé el maquinari el tenim, què passa amb el programari? La majoria de les distribucions GNU/Linux ja no ofereixen suport per a processadors PowerPC en la seva versió d’escriptori des de fa temps, i localitzar els CDs o DVDs originals d’instal·lació del Mac OS que venia amb la màquina pot ser missió impossible.

MorphOS ve a jugar el paper de salvador en aquest cas; en ser un sistema operatiu en desenvolupament, és compatible amb moltes tecnologies noves, i més segur que instal.lar un Mac OS antic i sense suport tècnic del qual ja se’n coneixen les fallades i, per tant, és susceptible de ser atacat per cibercriminals (malgrat que poc provable).

L’altra cara de la moneda és el programari, escàs i sense cap dels grans noms de la informàtica actual.

Sens dubte, una aposta arriscada però interessant que ens permet, d’una banda, continuar emprant un vell maquinari teòricament obsolet, amb un sistema operatiu actual i, per l’altra, ens obre una finestra cap a un passat que a alguns els sembla molt distant però que realment és ben recent.

Guillem Alsina
Etiquetes: