Nosaltres som els robots del passat, present i futur

Compartir

Últimament no paro d’observar el que tenim en aquests moments i la veritat, m’espanta pensar que encara volem més robots a la vida quotidiana. Estem en un moment on la tecnologia i la vida diària s’han fusionat i tothom segueix normalitzant el moment. Estem anant a un precipici? Estem caminant sense saber on acabarem? La tecnologia és bona sempre que la puguem mesurar, controlar i fer el que nosaltres vulguem amb ella, no ella (la tecnologia) amb nosaltres. I crec sincerament que els papers ja han canviat fa temps i no en som conscients.

La millor manera de veure com de normalitzada tenim la tecnologia en la vida diària és sortir al carrer i observar. Només heu de seure en un banc o una cafeteria i observar. Deixeu passar el temps. Observareu passar gent de totes les edats, de tots els colors, amb feines totalment diferents o sense feina, amb carpetes, amb maletes, emparellats, solters, famílies senceres però tots porten la tecnologia amb ells amb l’excusa de la necessitat de saber que tot el que l’envolta està bé, per tant, que tot està connectat.

La tecnologia com a símbol de qualitat

Tothom, repeteixo, tothom podria tenir un dispositiu intel·ligent útil de menys de 100 euros, però no. Tothom ha d’anar amb l’últim Samsung, LG, HTC o Apple disponible. Motius? No en trobareu cinc de vàlids.

Ara tots els nens des dels 12 anys en amunt tenen la necessitat de portar amb ells un dispositiu intel·ligent. Motiu? El company de classe el té i clar, té un iPhone. El nen ha d’estar localitzable, si, però no amb un dispositiu valorat en 699 euros. A part, la culpa no cau damunt del nen que disposa del que el pare li ha volgut comprar, la culpa recau com en moltes coses que ara no hem de parlar en els pares. L’únic culpable en aquest cas.

Després el nen només farà servir el dispositiu intel·ligent per parlar per WhatsApp, fer fotografies i xatejar pel Facebook. A més de tot el que podeu pensar que no escriuré. Al final, l’eina que havíem adquirit per tenir el nen controlat, serveix per a tot menys per la necessitat.

Bé, és un gran debat que ara mateix no tindrà final. Tothom va amb un dispositiu per diferents motius que mai s’escauen en la necessitat que requereix cada persona.

La història, però, no va per aquí. Els humans de classe mitjana són els robots del passat, present i futur. L’humà NO decideix per ell mateix i no ho farà mai. Primer de tot no té el poder per fer-ho, sempre està condicionat per altres factors que no el deixen decidir per a ell mateix.

Sempre va acord amb un món global que el fa actuar d’una manera o d’una altra. Les modes són una tendència que fa que qualsevol persona intenti ser el que de veritat no és, un idiota.

Exemples n’hi ha per parar el nou tren bala que viatjarà a 1.500 km/hora però no val la pena invertir temps a fer bullir la sang. Tornem al tema.

Estem preparats per sortir de la panxa de l’estimada mare, aprendre o intentar parlar, estudiar, treballar i procrear. No sortir d’aquesta dinàmica t’assegura ser un més dintre d’aquesta societat controlada. Si sou diferents o no en parlarem en un altre moment. Ara toca veure com ens controlen com robots i no cal viatjar en un futur llunyà, és el present.

Benvinguts al 2016, al futur més robotitzat que humà

dlna

Entrem en una casa qualsevol. Observem qualsevol habitació i després respirem fort. Des d’un inici hi ha tecnologia. Com pot ser? Fàcil. El porter automàtic per saber qui truca, qui ha trucat quan érem fora i com no, per espiar qui ens fa la broma. En entrar a casa segurament l’únic espai on no trobarem tecnologia és el passadís (si no és que té una bombeta programable). Ens centrarem en el menjador/sala d’estar, ja que al dormitori no hi hauria d’haver tecnologia que molesti la millor part del dia, descansar.

Menjador, habitació robotitzada per excel·lència. Ens trobarem amb l’última televisió del mercat (3D, UHD, Smart TV, amb Netflix, Yomvi, Movistar+, Vodafone TV, Orange TV, PS4, XBOX One i un Chromecast), un altaveu Bluetooth d’última generació que fem servir en ocasions comptades, una càmera IP per controlar el que vulguem quan no som a casa i endolls que sempre estaran ocupats per carregar els comandaments de la Play Station o el terminal o tauleta.

En fi, que tenim més dispositius intel·ligents que intel·ligència per dominar-los. Ens encanta tenir-ho tot controlat i ens hauria d’espantar tenir-ho tot controlat. Heu de ser lliures i no esclaus del sistema. Heu de tenir un iPhone, un Galaxy o un telèfon intel·ligent però heu de saber el que podeu fer o que no.

Com diu la lletra petita de les begudes alcohòliques, consumeixi amb moderació.

Sóc el primer esclau robotitzat però estic canviant

3d-abstract_hdwallpaper_freedom_28686

Sembla una droga, bé, és una droga. Personalment era una persona addicta a les xarxes socials (ho sóc encara pero moderat), m’encanta tenir l’última tecnologia a la mà, provar-ho tot, tenir-ho tot controlat i poder dir si funciona, si evolucionarà o si s’estancarà com la tecnologia NFC que havia de ser la revolució del segle.

No és un article per dir-vos què heu de fer amb la vostra vida, només és per fer-vos obrir els ulls que teniu mirant la pantalla en aquest moment i poder decidir en què feu, quan ho feu i com ho feu. Sense dependre de res i només de la vostra felicitat. I si, si heu d’engegar-ho tot a la merda, no tingueu por de fer-ho. Heu de ser vosaltres, si no, Què pinteu en aquest món que volen que tots siguem iguals i no tinguem ni vot ni dret?

Nosaltres som els robots del passat, present i futur
Valoreu aquesta publicació

Etiquetes: