Polsera de CaixaBank: val la pena ser-ne un ‘early adopter’?

La idea d'aquesta tarja-polsera contactless és la de fer petits pagaments
Compartir

CaixaBank està presentant en societat el seu primer wearable, la polsera de pagament contactless. Tots els locals l’accepten? És pràctica de portar a sobre? Responem a aquestes i algunes preguntes més.

Ja vam parlar fa uns mesos de la polsera de pagament contactless que CaixaBank va anunciar que llançaria al mercat, i de la qual ara n’està fent la promoció.

Des de llavors, l’entitat financera ha tingut la gentilesa de cedir-me’n una per a què la pugui provar i treure’n algunes conclusions, que tot seguit us exposo.

Comoditat en portar-la

Un cop posada i ajustada al canell, pràcticament no notes que la portes. Com que sovint porto rellotge de polsera al canell esquerre, l’he dut molt cops al canell dret combinant-la amb el rellotge.

Així paguem mitjançant aquesta tarja contactless, tan sols acostant-la al lector

Així paguem mitjançant aquesta tarja contactless, tan sols acostant-la al lector

No es fa molesta, independentment de que hom la porti ajustada o més lleugera, al cap d’una estona ja gairebé ni notes que hi és. Si es cenyeix de manera ajustada, a més, no es mourà en absolut al llarç del braç quan l’alcem o el posem paral·lel al cos.

Un altre avantatge que té és que ens la podem ficar fàcilment a una butxaca o a la motxilla que portem a sobre, de manera que la podem dur amb nosaltres sense haver-nos-la posat i treure-la només quan ens la vulguem posar.

Puc pagar amb ella a tot arreu?

M’he trobat un bon nombre d’establiments que no disposaven d’aparell lector de targes de crèdit contactless. L’he provat sobretot a Girona, que és d’on sóc jo, però no crec que estadísticament canvii molt d’un lloc a l’altre.

Aproximadament, un 60% dels locals on he preguntat si es podia pagar amb aquesta tarja, m’han contestat que no tenien el dispositiu adequat per cobrar-me i, en un cas, m’han arribat a demanar estranyats què era això d’un terminal contactless. Manca encara molta pedagogia per fer per part de les entitats bancàries entre els seus clients del petit comerç sobre què és i la utilitat que té un dispositiu de cobrament contactless, és clar que el fet que les targes de crèdit d’aquest tipus també tinguin xip per passar-les per un lector antic, no anima a la migració precisament.

I me l’accepten a tot arreu?

Aquesta tarja/polsera està pensada per satisfer el pagament de petites quantitats, micro-pagaments, que se’n diuen. Alguns establiments són reacis a acceptar que s’abonin imports molt petits en diner de plàstic, perquè tot i que ja no hi ha una comissió mínima, ara els bancs cobren la seva comissió dels pagaments amb tarja com un percentatge sobre el total de l’import cobrat. I, és clar, els comerciants volen evitar perdre ni que sigui una petita part del normalment escàs marge que deixen productes com servir un parell de begudes en un bar.

I això és precisament el que em va passar, que en un bar em van rebutjar el pagament de poc més de tres euros amb l’argument que només acceptaven tarja quan s’havia de satisfer un import superior als deu euros.

Sapigueu que no és legal aplicar aquests mínims, és a dir, que si vosaltres adquiriu un producte que val pocs euros o realitzeu una consumició que tampoc costa molt, no us poden rebutjar el pagament amb tarja de crèdit.

Altra cosa és que, si esgrimiu aquest argument per forçar el pagament amb tarja, no us mirin malament o, directament, us donin una altra excusa com que l’aparell està espatllat, per tal de negar-vos la possibilitat de pagar amb la tarja.

Al final, és normal concloure ràpidament que no val la pena estar discutint amb ningú per 2, 3 o 4 euros, i que si ens molesta la xavalla de canvi a la butxaca, de ben segur que aviat l’haurem d’esmerçar en un altre pagament del mateix tipus, una quantitat ben petita.

I tampoc voldrem que ens mirin malament i ens atenguin pitjor si hem de tornar a aquell local; el que busquem habitualment és caure bé als altres, especialment si els hem de mirar a la cara bona part de la resta dels dies de la nostra vida. Hi ha excepcions, és clar, però d’això gairebé millor que en parli un psicòleg.

No és la única circumstància en la qual renunciarem a pagar amb aquesta tarja. Sou clients habituals de bars, pubs i discoteques? Jo hi vaig de tant en tant, i us dic que en un local ple fins a la bandera i on arriba a costar escoltar ni que sigui les teves pròpies idees pel volum de la música i el soroll que genera la resta de la clientela, tampoc goses tenir una conversa amb el cambrer de l’estil “-hola, accepteu tarja contactless??? -què dius? -si, que… QUE SI ACCEPTEU TARJA CONTACTLESS?” a crits per fer-li entendre que ha de treure el lector de targes i acostar-lo a la barra per a què pugueu pagar.

Compte, que no hi ha cap problema en treure’s la polsera i deixar-la per a què et cobrin, però tampoc proveu d’ensenyar-la i que us entenguin a la primera que voleu pagar amb allò.

Especialment quan els locals estan plens a vessar, els cambrers i cambreres de pub o discoteca són professionals que no tenen temps per perdre, que treballen a un ritme frenètic (si són bons professionals, és clar) i que el que volen és que es vagi al gra.

Per tant, en aquests locals, i almenys mentre aquest sistema de pagament no és gaire conegut i has d’anar explicant a la gent que vols abonar el preu amb aquella cinta que tens al canell (amb la qual cosa sorgeixen inevitablement preguntes per part de qui t’ha de cobrar), el que fas és declinar utilitzar la polsera de CaixaBank i posar sobre la taula bé diner en efectiu, bé una tarja de crèdit “tradicional”.

Conclusions

El nou producte de CaixaBank funciona i és força pràctic per al pagament, però encara pateix dos grans handicaps: el coneixement per part dels botiguers i comerciants, i que en molts locals no tenen el dispositiu necessari per a poder-lo utilitzar.

En aquest sentit, l’entitat bancària catalana hauria de fer molta més pedagogia, i seria bo que altres bancs posessin en circulació al mercat dispositius semblants, ja que això al seu torn els duria també a fer pedagogia entre els comerços.

Altra cosa són els locals on no et volen acceptar el fer un micro-pagament amb una tarja de crèdit, que és precisament per al què està pensada aquesta polsera, i que fixin una quantitat mínima. Només m’ho he trobat un cas, el qual entenc plenament (per quatre rals que es guanyen, qui vol compartir-los amb el banc?), però hem de pensar que com a consumidors també tenim els nostres drets, i que els hem de poder exercir.

En quins casos veig adequat l’ús d’aquesta polsera per fer efectius els pagaments? Doncs, en primer lloc, si en tenim necessitat. Si habitualment duem la cartera a sobre, ja hi tenim lloc per a una o dues targes de crèdit, i no ens caldria tenir una polsera (tret que ens faci gràcia tenir-la, que contra això, no hi puc dir res).

Si, per exemple, sortim a córrer (fer footing, running, o com en diguin ara) i als nostres pantalons o a la samarreta no hi cap una tarja o ens podria caure a terra enmig de l’exercici, i de tornada a casa necessitem imperiosament aturar-nos a fer una sèrie de compres/consumicions, ens pot ser pràctica.

Això si, en aquest cas, caldria comprovar abans de demanar-la al banc, que els locals on comprem habitualment estan preparats per a què la puguem fer servir.

Resumint, ara per ara la polsera ens pot ser útil en entorns “controlats”, en els quals sapiguem segur que ens l’acceptaran, però sortir a consumir i comprar en comerços en els quals no sabem si ens la podran passar, és com llançar-se a l’aventura.

Guillem Alsina
Etiquetes: