Provem el Parrot AR.Drone 2.0

Un dels drons de Parrot, a contrallum. Fotografia de la mateixa empresa
Compartir

Unboxing

En obrir la caixa ens trobem davant d’una carcassa ben curiosa on hi destaca l’estructura de pòrex que envolta les hèlixes i el xassís. No és un aparell petit, mesura gairebé 80 centímetres d’extrem a extrem, fet que en facilita l’estabilitat i permet tenir-lo a la vista a mida que s’allunya.

També es subministra un altra carcassa que només cobreix el xassís pero no les hèlix. Es recomana utilitzar la primera en interiors i la segona en exteriors. Es desmunta i canvia molt ràpidament i sense cap necessitat d’eines, ja que es subjecta amb imants.

El drone de Parrot amb la carcassa que rodeja les hèlixes

El drone de Parrot amb la carcassa que rodeja les hèlixes

No és una simple qüestió estètica: muntar la carcassa completa en exteriors en un dia de vent o de brisa forta afecta en gran mesura el control de l’aparell, ja que l’empeny fora de la seva posició degut a la seva superficie.

El quadcòpter de Parrot sense carcassa

El quadcòpter de Parrot sense carcassa

L’aparell té quatre motors i hèlix, ja vé muntat, configurat i a punt per volar. Realment és tant fàcil com descarregar l’aplicació, carregar la bateria i gaudir-ne!

En primer pla, l'AR.Drone amb les hèlixs al descobert i, en segon pla, la carcassa que envolta i protegeix les hèlixs

En primer pla, l’AR.Drone amb les hèlixs al descobert i, en segon pla, la carcassa que envolta i protegeix les hèlixs

També es subministra un carregador i una bateria de tipus Polimer de Liti. Tant un com l’altre son models propis de Parrot i no recomanem utilitzar altres tipus.

Bateries i carregador

Bateries i carregador

La caixa està ben pensada, doncs serveix per emmagatzemar i transportar l’aparell i els accessoris necessaris.

L’aparell porta instal·lada una càmera de vídeo a la part davantera, en una mena d’extensió poc estètica però molt útil.

Primer plànol de la càmera de l'aparell

Primer plànol de la càmera de l’aparell

Aparell

El dron té una configuració quadcopter en «X», és a dir, dos motors davant i dos al darrere, amb la càmera situada entre dos dels braços de suport dels motors. Això respon a dos motius: el primer és que els models en «X» son més estables i faciliten l’aprenentage i el vol dels usuaris.

El segon motiu és que d’aquesta manera s’evita que tant els braços de suport com les hèlix apareguin al video captat per la càmera. Això permet oferir videos amb més sensació d’immersió en el vol, fet especialment interessant per usos de FPV, com veurem més endavant.

La placa de control és un model propi de Parrot. Instal·lada i protegida dins el xassís, és accessible, pero rarament l’haurem de manipular. El seu funcionament és molt estable i potent: a les proves a les quals ha estat sotmesa no ha fallat ni un sol cop.

A diferència d’altres aparells amb controladores tipus Naza o Arducopter que requereixen una certa configuració per garantir-ne l’estabilitat, en el Parrot la controladora ja vé configurada i funciona al 100% des del primer moment. Els sensors i algoritmes d’estabilització de vol funcionen molt bé i fan senzill el procés d’aprenentage.

A la part inferior del xassís disposa d’un sensor tipus «sonar» que li permet mantenir l’alçada i el capaciten per enlairar-se i aterrar de manera autònoma, tot i que podem fer-ho manualment si ho desitgem.

Els motors i hèlix son propis de Parrot. No podem instal·lar-ne uns altres, però tampoc ho necessita. Donat que aquest aparell no permet portar altres accessoris que afegeixin pes, el dimensionat de bateria-motors-hèlix és més que correcte i permet realitzar amb seguretat les maniobres més bàsiques i que requereixen més potència en un moment puntual. Són robustos, i si emprem la carcassa de protecció difícilment patirà cap incidència.

Tot i això, hi ha disponibles recanvis de totes les peces mòbils com ara hèlixes, motors o engranatges de transmissió, i es substitueixen de forma senzilla.

L’aparell permet vols en modus «visual», mantenint contacte visual entre pilot i aparell, però també en modus «FPV», en que es pilota l’aparell mirant a travès de la pantalla del smartphone o tauleta, on es veuen les imatges captades per la càmera de video en temps real, ben bé com si es volés dins de l’aparell.

L’AR.Parrot 2.0 té una tercera modalitat de vol, en que es marca una ruta sobre un mapa digital mitjançant l’smartphone o la tauleta, i es programa el dron per a que la segueixi. Per fer-ho, l’aparell necessàriament ha de disposar d’un mòdul GPS, i malauradament no és el cas del model que hem provat.

Vols interiors

Amb la normativa que regula l’espai aeri a l’Estat, els drons poden volar sense restriccions en espais interiors com pabellons esportius, naus industrials, però també espais més reduïts.

Per comprovar-ho hem volgut volar l’aparell en una habitació tant reduïda com de 4 per 4 metres, o a l’interior d’una zona d’oficines de 10 per 3 metres amb obstacles. En tots dos casos només es necessita una petita zona per a l’enlairament i l’aterratge, que pot ser perfectament una taula, i un cop es vola, es regula l’alçada a una distància còmoda i es pot controlar l’aparell per moure’s per aquest espai.

L’aplicació del smartphone per actuar com a comandament permet definir si el vol es realitza a l’interior o a l’exterior. En seleccionar el primer cas, es configura automàticament l’aparell per a què reaccioni de forma tranquil·la i mesurada, fet que permet un vol estable i predictible.

En no tenir influència de vent, els vols son extremadament estables. Si es deixa el comandament, l’aparell es queda al mateix lloc de manera automàtica sense necessitat de GPS.

En qualsevol cas, recomanem instal·lar la carcassa que cobreix les hèlixes per evitar que aquestes puguin tocar algun obstacle que desequilibri l’aparell.

Amb l’experiència d’haver provat no pocs models en interiors, grans i petits, hem de dir que el model de Parrot és el que permet els vols més estables i tranquils.

Pero no tot és volar! Si es disposa d’un espai de certes dimensions, suggerim provar l’app AR.Rescue 2 que permet enlairar l’aparell i volar-lo en un espai interior afegint un joc de Realitat Augmentada que veurem a través de la pantalla del smartphone o tauleta i que ens permetrà jugar a fer una batalla aèria contra uns objectius virtuals.

També disposem de l’app AR.Race 2 que permet definir una ruta amb obstacles per fer curses i competir per fer-la en el menor temps possible.

Donat que hi ha poca despesa d’energia en pujar i baixar l’aparell, la bateria de 1.500 mA ens permet fer vols d’uns 8 minuts, moment en què apareix el missatge de bateria baixa a la pantalla i decidim aterrar per no esgotar-la, tot i que ens permet vols de més de 10 minuts.

Vols exteriors

Agafem l’AR.Drone 2.0 i el portem a les instal·lacios del Club Aeromodeslime Girona per comprovar com es comporta en exteriors.

Fent volar el Parrot AR.Drone 2.0 en exterior

Fent volar el Parrot AR.Drone 2.0 en exterior

El primer que fem és canviar la configuració al modus «exterior», tant senzill com canviar un botó de l’aplicació, i modificar l’alçada màxima de vol a 20 metres o més.

Els vols son tan senzills i intuïtius com els vols d’interior, per el que decidim buscar-ne els límits i allunyem l’aparell per arribar als 50 metres d’abast que indiquen les especificacions. A les proves que hem realitzat no s’ha perdut el contacte amb l’aparell en cap cas, tot i que se l’ha fet volar més enllà del recomanat, tant en alçada com en distància horitzontal.

Animats per la gran estabilitat que ofereix provem el tipus de vol «FPV» o «First Person View» que es podria traduïr com a «vol subjectiu en primera persona» i que consisteix en volar mirant només la pantalla de la tauleta i on es mostren les imatges captades per la càmera en temps real. Aquest tipus de vol acostuma a fer-se estrany els primers cops que es prova, i té cert risc donat que permet volar més enllà de l’abast de la vista del pilot i les úniques referències son les que proporciona la càmera.

Introduïr-se en aquest tipus de vol requereix un aparell molt estable i senzill, i és aquest un dels punts fort del Parrot AR.drone, que el fa especialment interessant per començar en aquest tipus de vol. Volant en «FPV» i davant qualsevol dubte, l’únic que hem de fer és deixar els comandaments, esperar que l’aparell s’estabilitzi, i després tornar-lo cap a la nostra posició tranquil·lament.

Provem també els «flips» o «voltes de 360 graus». En aquest aparell només cal tocar dos cops la pantalla amb els dits per a què realitzi automàticament un «flip» cap al cantó programat. Val a dir que recomanem realitzar aquesta maniobra només en exteriors doncs el drone perd força alçada abans de tornar a la posició inicial.

Donat que realitzem maniobres més agresives, la durada de les bateries disminueix, durant uns 5 minuts la bateria de 1500 mA i uns 8 minuts la de 2500 mA.

El dron enlairant-se en exterior

El dron enlairant-se en exterior

Vídeo

L’AR.Drone porta instal·lada una càmera fixa de 720p de ressolució a la part davantera del dron.

El principal inconvenient és que no té cap mena d’estabilització, de manera que qualsevol canvi en la posició del dron es trasllada automàticament a la imatge. La Universitat Politècnica de Catalunya està treballant en un programari especial per estabilitzar les imatges captades per aquesta càmera.

Les imatges s’envien via Wi-Fi directament al smartphone o a la tauleta gairebé sense latència. Altres càmeres muntades en drons, per exemple la popular GoPro Hero, tenen més ressolució pero també una latència més gran, de gairebé dos segons, de manera que el que es veu a la pantalla ha passat dos segona abans, fet que impedeix prendre decissions en temps real sobre el vol i pilotar-lo en modalitat «FPV».

Això no passa amb aquesta càmera: a la pantalla es veu en temps real el que capta la càmera, fet que el fa idoni per començar amb vols del tipus «FPV».

Tot i que no permet cap ajustament de paràmetres de càmera, els resultats de qualitat d’imatge pel que fa a colors i luminància són més que correctes.

L’únic control que es permet sobre les imatges és el «disparador» que permet activar o desactivar la gravació d’imatges de vídeo o fer una foto fixa.

A diferència d’altres càmeres, les imatges no queden enregistrades a la memòria de l’aparell, sino a la del smartphone o tauleta, fet que permet verificar les imatges en directe, o compartir-les a les xarxes socials tan bon punt s’ha acabat el vol.

Controls

A diferència d’altres aparells, l’AR.Drone no té un comandament exclusiu, sino que pot ser controlat mitjançant un smartphone o una tauleta, ja sigui iOS o Android.

Us recomanem la tauleta per dos motius: la pantalla és més gran, i si voleu veure les imatges en viu per fer «FPV», facilita la visió. El segon motiu és perque és més senzill de volar mercès a la comoditat per agafar-lo ja que un smartphone potser no és tan ergonòmic.

La comunicació entre l’AR.Drone i el smartphone o la tauleta es realitza mitjançant Wi-Fi, que permet enviar la senyal de direcció, aterratge, enlairament, etc, i també des de l’aparell al smartphone per transmetre les imatges i estat de la bateria.

Els comandaments son molt intuitius, doncs per moure l’aparell només cal que premeu la pantalla amb el dit polze esquerre i inclineu el mòbil o la tauleta cap a la banda que vulgueu que es desplaci l’aparell. Si voleu que pugi o baixi, premeu amb el polze dret i pugeu-lo o baixeu-lo. Finalment, per fer-lo rotar sobre el seu eix, premeu amb el polze dret i moveu-lo cap a la dreta o l’esquerra.

També permet fer un retorn cap al punt de partida prement amb els dos dits simultàniament, o fer un «back flip» prement dos cops la pantalla.

A Google Play o a l’App Store d’Apple hi trobareu diverses aplicacions per a comandar-lo. Us recomanem començar fent vols simples i posteriorment provar les aplicacions de vol amb realitat augmentada, tot un repte per quan domineu l’aparell.

Hem provat el dron amb un smartphone Samsung Galaxy SIII i amb un iPad2, i ens decantem clarament per l’iPad, tant per les mides de la pantalla com per la fiabilitat de la connexió Wi-Fi.

Aquest ha estat l’únic aspecte negatiu que podem esmentar de les proves realitzades: amb el smartphone, la connexió Wi-Fi es perdia habitualment, i tot i que no afectava l’estabilitat del vol, és una situació gens desitjable que s’ha d’evitar en qualsevol cas. Amb l’iPad no hem tingut cap mena de problema.

Usos

Així doncs, quina és la utilitat més recomanable d’aquest aparell? doncs sota el nostre punt de vista us el recomanem si teniu ganes de provar l’experiència de controlar el vol d’un aparell sense coneixements previs d’altres aparells. En gaudireu en interiors i exteriors i no tindreu problemes per configurar-lo.

Amb la càmera no estabilitzada, no espereu donar-li un ús de gravació de fotos o vídeos de qualitat. Si aquest camp us interessa, caldria plantejar-se altres models, potser el Parrot Bebop, un dron orientat a aquestos usos que sortià properament al mercat.

Si el que busqueu és un dron per gaudir d’estones de lleure amb la mínima preocupació, aquest aparell us ofereix la millor opció.

YCOM
Últimes entrades de YCOM (Veure'ls tots)
Etiquetes: