Sant Quirze del Vallès, o com les petites ciutats són perfectes per convertir-se en ‘smart’

Una imatge de postal. Fotografia de l'Ajuntament de Sant Quirze del Vallès
Compartir

No només les grans ciutats estan compromeses amb el desenvolupament tecnològic; Sant Quirze del Vallès ens ensenya com una ciutat petita també pot aprofitar els recursos que li proporciona les TIC per millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans. Ens ho explica en Joan Ignasi Sanchez Santin, Cap del Gabinet d’Alcaldia de l’Ajuntament d’aquesta població i ex estudiant del curs de màrqueting digital d’Initec.

Quan pensem en el terme smart city (ciutat intel·ligent), indefectiblement ens ve al cap una ciutat gran, com ara Londres, Barcelona, Nova York o Tòquio. Grans problemes de trànsit que es poden arreglar posant sensors a les places d’aparcament, o en els contenidors de la brossa per tal d’agilitzar la recollida selectiva.

Però el terme ciutat intel·ligent té moltes més accepcions i un encaix que sovint no ens imaginem en ciutats de més petita dimensió, en les quals els problemes són altres i els avantatges també.

Un d’aquests casos és Sant Quirze del Vallès, una ciutat que ronda els 20.000 habitants i que ha abraçat la filosofia d’emprar les noves tecnologies per solucionar les problemàtiques pròpies d’una població amb aquestes dimensions.

Smart City és un concepte global, que m’agrada traduir com ‘governar amb intel·ligència’” ens explica en Joan Ignasi Sanchez Santin, Cap del Gabinet d’Alcaldia de l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès, quan li preguntem sobre el concepte de ciutat intel·ligent, per continuar afegint que “cal gestionar de manera eficient i sostenible, comptant en tot moment amb la ciutadania, fent-la participar i responsabilitzar-se també de la gestió del municipi. I tot això implica fer servir totes les eines que ens dóna la tecnologia”.

Sobre la diferència de mides, per a Sanchez la mida de SQV (Sant Quirze del Vallès) no només no és un handicap, si no que constitueix un avantatge, “tot això que dic, crec que és més fàcil fer-ho en una població petita que en una gran urbs”, especialment pel que fa a formar als ciutadans: “sense una aposta clara i decidida per la formació i l’educació, per tenir ciutadans formats i actius, no serviria de res la tecnologia

I comentant una mica les diferències entre les grans metròpolis i les ciutats de mida petita i mitjana, encetem una interessant entrevista que amplia els nostres horitzons pel que fa a l’ús de les tecnologies en aquestes darreres poblacions. La primera pregunta sorgeix de manera natural i espontània: què heu fet a Sant Quirze?

A SQV hem actuat millorant els serveis públics, però també invertint i molt en les escoles del municipi, en les activitats que aquestes fan, o en la relació amb la ciutadania. Avui n’hi ha més santquirzencs i santquirzenques que es relacionen amb l’ajuntament per correu electrònic o des del seu perfil de xarxa social que no pas mitjançant instància… I això ha estat així perquè hem promogut una comunicació directa i gairebé instantània amb tota la ciutadania, amb presència en xarxes, amb butlletins electrònics, amb app mòbil…

Veig que, havent estat alumne del curs de màrqueting d’Initec, la comunicació és una mica el pal de paller del vostre projecte; substituïm el tauler d’anuncis municipals però per què exactament?

Antigament als pobles sortia un senyor al mig de la plaça i llegia un ban. Posteriorment es van editar revistes, butlletins i agendes culturals. Avui la informació ha d’arribar al ciutadà i ha d’arribar al moment, no és el ciutadà qui ha d’anar a buscar-la. Estem sobresaturats d’informació. Per això, atesa la realitat del municipi, vam decidir reforçar molt la informació digital sense renunciar a la clàssica. Editem setmanalment un butlletí electrònic que arriba a més de 5000 correus (en una població de 20.000 habitants), els nostres perfils a les xarxes són molt potents, i la nostra aplicació mòbil és una referència.

 

ET POT INTERESSAR: Màster en Màrqueting Digital d’Initec

 

Encara hi ha una forta barrera en l’ús de la tecnologia a la societat; persones amb un perfil tecnològic baix a les quals els costa adaptar-se a l’ús de les noves tecnologies o que, senzillament, no volen. A nivell de recollir les dades de contacte de les persones per automatitzar i personalitzar les comunicacions, com heu treballat aquest aspecte?

Sant Quirze és un municipi amb un alt ús d’internet i correu electrònic. I la presència a les xarxes també ha esdevingut molt alta. Dit això, és obvi que hi ha persones que encara no han trencat aquesta barrera, i per això mantenim eines de comunicació clàssica, però sense renunciar a la formació. Per exemple, amb cursos concrets de xarxes socials o de navegació, adreçats a col·lectius determinats. També les entitats tenen un fort pes en les xarxes i estem treballant amb elles diferents formacions de Facebook, Twitter, Instagram i Pinterest.

Quina ha estat la percepció del ciutadà al llarg de tot aquest procés?

Jo crec que molt positiva. Fer un tuit comentant un tema i veure que et responen gairebé instantàniament fa que el ciutadà se senti seguit i escoltat. Pots saber què està passant a Sant Quirze des de qualsevol lloc del món. Per exemple, una avaria de subministrament d’aigua en una zona, de seguida pots veure l’avís en xarxes i t’arriba un missatge “push up” al mòbil.

Heu aprofitat el projecte de smart city per fer pedagogia de l’ús de les TIC a la ciutat?

Si un canal és útil, la ciutadania se’l fa seu. I les TIC són molt útils. Per això promovem el seu ús en totes les nostres accions. Aquesta és la millor pedagogia. Però per a què siguin útils hi ha una qüestió bàsica: la infraestructura. A SQV teníem problemes de cobertura de banda ampla, i per això l’alcaldessa va ser molt insistent amb Telefònica per desplegar la fibra òptica. I hem de dir que se’n va sortir amb la seva, aconseguint-ho molt abans del que estava programat! Avui el 90% de la població està cablejada amb fibra òptica, i això ha estat un abans i un després…

Canviant una mica de terç, no moltes ciutats de la vostra mida poden dir orgulloses que tenen una app al Google Play i a l’App Store. Parla’ns una mica d’aquesta app, què permet fer i quines informacions dóna al ciutadà?

Amb la nostra app tens Sant Quirze a la teva mà. Primer, amb informació actualitzada a l’instant: notícies, agenda d’activitats, ràdio, vídeos…; segon, amb directoris de serveis, equipaments, comerços i empreses, amb trucades, web i geoposicionament per arribar-hi; tercer, amb xarxes socials focalitzades amb temes de SQV; i tercer amb altres serveis com borsa de treball, habitatge o ofertes comercials. I, sobretot, els missatges “push up” instantanis per a informacions importants com pot ser el tall d’un carrer, afectacions en una nevada, avaria de subministrament o inici de període de pagament d’impostos, per exemple.

Jo no visc a Sant Quirze, però, si mai hi vaig… em resultarà útil?

Segur que sí. Per començar, podràs arribar on vulguis amb ella.

Per cert que les inicials del nom de la població, SQV, s’han convertit també en un lema que resumeix les línies de treball del vostre ajuntament i en la màxima del que voleu per a Sant Quirze. Parla’ns de la S, si us plau.

Sant Quirze és un poble verd, ple de natura, i sostenibilitat és tenir cura de quin poble i quin món deixarem en herència a les generacions futures. Per això hem de protegir la Serra de Galliners, hem de promoure energies alternatives, hem d’incentivar una mobilitat sostenible o hem de treballar per millorar l’eficiència en l’ús de l’aigua. I això requereix pedagogia. I el Green Parc ho és. Fer esport i fer salut amb màquines cardiovasculars a l’aire lliure, i alhora amb l’energia cinètica carregar el mòbil o encendre els llums. Dit això, una cosa més: la sostenibilitat és un valor a aplicar a tots els àmbits. Sostenibilitat econòmica -acabarem el 2015 amb un endeutament proper al 20% sobre el màxim legal del 110%- i sostenibilitat en la gestió -l’any 2006 el pressupost municipal era de 23 milions d’euros, i ara és de 18,5, i algun any ha arribat a ser de 16,5-.

Una instantània del Green Parc a Sant Quirze (clic per a ampliar)

Una instantània del Green Parc a Sant Quirze (clic per a ampliar)

Una instantània del Green Parc a Sant Quirze (clic per a ampliar)

Una instantània del Green Parc a Sant Quirze (clic per a ampliar)

La Q correspon a qualitat. En quins aspectes?

Qualitat en tot! En l’hàbitat urbà, en la prestació de serveis, en la comunicació, en la ISO de l’Oficina d’Atenció Ciutadana… La qualitat sempre ha de ser un objectiu a assolir com a administració, igual que la qualitat de vida i el benestar és un objectiu polític com a govern.

I no ens deixem pas la V!

Ara fa 7 anys vam utilitzar un eslògan que era Sant Quirze viu! I a partir d’aquí ens plantejàvem com a objectiu tenir un poble molt més actiu, més implicat, amb més vida. Ara aquest eslògan ha deixat pas al que ja hem comentat (SQV, Sostenibility, Quality and Vitality).

Molta gent que hi viu a Sant Quirze treballa fora, i quan arriba a casa no en surt, perquè gaudeix del seu jardí o de la seva piscina. Però era importantíssim aconseguir fer poble. I per això comptem amb unes entitats molt dinàmiques, el comerç s’està renovant i avui passejar per Sant Quirze també és vida. L’alcaldessa, Montserrat Mundi, sempre diu que un objectiu personal de la seva acció de govern és aconseguir que la ciutadania passi del “visc a Sant Quirze” al “sóc de Sant Quirze”, i això es fa implicant-los i participant de les activitats del poble.

En el desenvolupament de totes aquestes iniciatives, tant a nivell tècnic com de comunicació, heu comptat amb empreses privades? Quina part ha corregut de la mà del sector públic i quina del privat?

En primer lloc, i diria que per aquest ordre, hem comptat amb la implicació de tots els tècnics i personal de l’Ajuntament. Els projectes s’han finançat des de l’Ajuntament, i molt sovint amb el suport de la Diputació de Barcelona. Però és obvi que els ajuntament o les administracions no han de fer allò que no saben. Els governs locals han de ser governs habilitadors –allò que al Regne Unit es va conèixer com a “enabling government”- Hem de posar les bases per tal que, qui en sap, que en aquest cas són les empreses o la iniciativa privada, pugui fer-ho. La producció de continguts o la creació d’infraestructures sorgeix sovint d’una idea nostra, però per fer-la realitat cal que una empresa ho desenvolupi. És el cas de l’app o, més clar, de la xarxa de fibra òptica.

Joan Ignasi, ja per acabar, en quina fase es troben les accions que heu desenvolupat, i quines accions dureu a terme futurament?

En primer lloc, bona part dels projectes realitzats en aquests darrers 7 anys es troben consolidats. És més, si miréssim enrere, només 5 o 6 anys, ens sorprendríem de com ha canviat tot i fins i tot ens estranyaríem de com fèiem les coses llavors… Dit això, hi ha una premissa molt clara: sempre hem de continuar innovant, sempre hem de continuar millorant. En aquests moments som un referent en algunes d’aquestes coses, i es coneix Sant Quirze del Vallès en positiu.

Jo crec que això és molt important. Si un municipi té imatge positiva o la seva mara té prestigi (com per exemple passava amb Sant Cugat) la seva ciutadania hi guanya. I, pels comentaris que rebo i les visites que tenim per veure alguns projectes de SQV, jo crec que avui Sant Quirze és més conegut i té més valor de marca que en el passat.

Les tecnologies ens poden ajudar a molts nivells, individualment i col·lectiva, independentment de la mida de la nostra organització o població, sempre i quan s’empri amb intel·ligència. Sant Quirze del Vallès és un bon exemple d’aquest ús.

 

El Joan Ignasi és un exemple de l’èxit que està tenint el curs de Màrqueting Digital d’Initec, que ha format milers d’emprenedors i ha ajudat a desenvolupar negocis, idees i projectes molt interessants. Aquesta és la primera de moltes entrevistes i reportatges que farem.

Imatge de portada de l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès

Sant Quirze del Vallès, o com les petites ciutats són perfectes per convertir-se en ‘smart’
Valoreu aquesta publicació

Guillem Alsina
Periodista freelance especialitzat en noves tecnologies, redactor d'YCOM.cat
Etiquetes: