“T’ho pago amb la mà”

El sistema de pagament Quixter per escaneig de les venes del palmell de la mà
Compartir

Un estudiant suec crea un sistema que permet pagar, senzillament, amb la lectura de les venes de la mà.

Si fa poc us explicàvem que CaixaBank ha presentat una polsera intel·ligent que permet pagar amb tan sols acostar el canell al terminal de cobrament i, per tant, ens facilita el no portar cartera a sobre per poder comprar, avui anem un pas més enllà perquè podria ser, fins i tot, que no calgués polsera…

Fredrik Leifland, estudiant de la universitat de Lund (Suècia) ha inventat un sistema de validació biomètrica del pagament que funciona escanejant les venes de les mans, i que permet prescindir de qualsevol dispositiu, sigui una tarja de crèdit o una polsera com en el cas que referenciàvem recentment.

La tecnologia de Quixter funciona escanejant les venes del palmell de la mà mitjançant llum infrarroja per tal de mesurar la sang que passa per l’interior de les venes, el que al seu torn fa que sigui inútil per a un lladre tallar la mà per fer-se amb el servei de pagaments d’un usuari, ja que el sistema requereix que hi hagi un fluxe de sang, que s’estronca quan es secciona l’extremitat.

Només cal una primera lectura del palmell de la mà per a vincular-lo amb el nostre compte bancari o tarja de crèdit i, a partir d’aquí, podrem emprar el servei per pagar.

De moment, Quixter no ha sortit de Suècia, i encara que no s’especifica a la seva pàgina web, tinc entès que els terminals de cobrament només es troben a la ciutat de Lund.

Tenim possibilitats de veure aquest mitjà de pagament per aquí? Ara mateix encara és massa aviat, i tot depèn no tant de l’èxit que tingui entre el públic, com si de l’acceptació que rebi del sector bancari.

Per altra banda, és probable que els partidaris més acèrrims de la privacitat rebutgin frontalment aquest mitjà, ja que permet identificar únivocament i sense cap marge d’error, qui ha realitzat el pagament, en contra dels diners tradicionals, els quals poden ser impossibles de rastrejar.

Guillem Alsina
Etiquetes: