Tinder – l’amor al lliscar d’un dit de distància

Alguns de nosaltres al llarg de la nostra existència hem provat almenys una vegada, o més d’una, de buscar el nostre gran amor en una pàgina de cites. Si aquest se’ns resiteix sempre ens queda trobar la propera conquesta o simplement l’aventura d’una sola nit.

Avui més que mai, tenim moltes opcions per trobar parella amb l’ajuda d’una aplicació o, si més no, passar una bona estona amb el mòbil a la mà.

Una de les aplicacions més controvertides és una que es va promocionar per ser “amigable amb les dones”. Estem parlant de Tinder, la coneguda aplicació on l’amor és a la distancia d’un “swipe”.

@Tinder I left my husband

— Single Wife (@ImALonelyWife) 5 janeiro 2015

L’esforç per crear el compte és mínim, perquè l’aplicació es conecta mitjançant el perfil públic del Facebook i en uns moments tens acces a tothom que tingui l’aplicació segons la teva proximitat. Pots veure les seves fotografies i les coses que més els han agradat.

A la pràctica, el que fas és buscar obsesivament entre diferents fotografies, decidint si t’agrada o no aquella persona, principalment tenint en compte, per ser honestos, l’atractiu físic.

Però, perquè es diu que aquesta aplicació és per a dones? Sembla que hi ha diverses raons.

Una d’elles és la seva manera de contactar amb la gent: només ens posarà en contacte després d’expresar una atracció mútua. Així, s’evita el rebuig i ens puja l’autoestima en la confirmació explícita de que som atractius; els múltiples estudis sobre la matèria ens ho certifiquen: tot es qüestió de confiança. També, amb aquest sistema, s’evita rebre missatges enganyosos, un dels grans problemes que tenen les dones en aquestes xarxes.

El més important és que aquestes aplicacions existeixen i ajuden. En el món ràpid en el qual vivim, és difícil crear les circumstàncies per una nova relació. Però ens hem de preguntar: aquestes aplicacions no són també massa superficials perquè la primera impressió es basa només en l’aspecte físic? O passa el mateix també a la vida real? Per què tenim menys paciencia per coneixer una persona?