Torvalds critica la fragmentació dels binaris Linux a l’escriptori

Linus Torvalds (dreta) en un acte a l'octubre del 2012. Imatge de Tuomas Puikkonen a Flickr sota llicència Creative Commons
Compartir

Confia en el futur paper de Valve (productora de videojocs) per forçar la unificació en un sol format de binari universal.

No és la primera vegada (ni serà la darrera) que algú critica algun aspecte de com treballen els binaris en la família de sistemes Linux a l’escriptori, però aquest cop el més sorprenent del cas és que és el mateix Linus Torvalds (creador del primer nucli del sistema i responsable de dirigir el destí d’aquest element) qui ha realitzat les crítiques.

Tampoc ens ha d’estranyar gaire, ja que és àmpliament sabut que el bo d’en Linus té pocs “pèls a la llengua”.

A una pregunta del públic assistent a la conferència de desenvolupadors de Debian d’aquest any, Torvalds va respondre que a l’empresa en la qual es troba actualment no compilen binaris dels seus projectes per a Linux, malgrat que sí ho fan per a Windows i Mac OS X. Paradoxal, no? Vegem-ne la raó que esgrimeix el creador de Linux.

Torvalds va venir a dir que compilar binaris per a Linux és un maldecap. Bé, realment, sembla que va dir alguna cosa semblant però amb un parell de paraules malsonants de més…

Tu no construeixes binaris per a Linux, tu fas binaris per a Fedora 19, Fedora 20, potser per a la RHEL 5 de fa deu anys, fas binaris per a Debian” va afirmar l’informàtic per exemplificar la diversitat de l’ecosistema de les distribucions Linux, que també es manifesta negativament en aquest aspecte.

A grans trets, hi ha dos formats de paquet binari a GNU/Linux: RPM i DEB. El primer, emprat inicialment per Red Hat i després pels seus derivats (com ara Fedora), i el segon creat per a Debian i popularitzat per Ubuntu.

A més d’aquests, hi ha diversos formats més, menys emprats i, per tant, menys populars.

I, a sobre de tot això, ens trobem amb dependències de llibreries que, en versions successives de la mateixa distribució, poden canviar de localització.

En resum, un panorama molt fragmentat que complica el desenvolupament i dissuadeix a la majoria de les empreses de crear binaris per a la plataforma del pingüí.

Però no tot està perdut, doncs Torvalds creu en la possibilitat que un dels jugadors de l’ecosistema GNU/Linux surti al rescat, tot i que és el qui menys es podria pensar la majoria: la companyia de videojocs Valve.

Segons indica Torvalds, no ho farà amb un format universal d’executable, si no forçant els altres productors de distribucions l’adopció d’alguna mena de solució al respecte.

Valve ha apostat amb força per GNU/Linux, llançant la seva pròpia distribució Steam OS dedicada a l’execució del client Steam i dels videojocs que es poden trobar en aquest sistema de distribució.

La productora empra aquest sistema per a crear un mercat alternatiu al de les videoconsoles PlayStation de Sony o Xbox de Microsoft, a força de permetre als fabricants llançar els seus propis PCs com a videoconsola, o als usuaris de construir la seva videoconsola a mida.

Però ajudaria un format de binari universal a què Linux guanyi més adeptes entre les plataformes de sobretaula? Personalment, crec que el sistema del pingüí va deixar escapar l’oportunitat fa temps, encara que és possible que això l’ajudés en el terreny corporatiu, seduint a algunes petites i mitjanes empreses, però difícilment suposaria un 1% més de la quota de mercat que té ara aquesta plataforma.

Vía

Imatge que il·lustra aquest article de Tuomas Puikkonen a Flickr sota llicència Creative Commons

Guillem Alsina
Etiquetes: