Toshiba Click Mini: un convertible molt lleuger

Compartir

Recuperant l’essència dels netbooks que tant de moda van estar fa uns anys, la posa al dia amb un convertible tablet-portàtil de molt petites dimensions que es convertirà en un òptim company de viatge.

Especificacions

Processador: SoC Intel Atom Z3735 a 1,33 GHz (1,83 GHz si emprem la tecnologia Intel Burst) de quàdruple nucli i 4 threads, 64 bits
Memòria RAM: 2 GB de DDR3L a 1,3 GHz soldats a la placa base. No ampliable
Tarja gràfica: Intel HD amb memòria compartida
Connexió sense fils: 802.11 b/g/n, Bluetooth 4.0 + LE
Format: híbrid tauleta tàctil-portàtil. El teclat s’acobla a la pantalla mitjançant ancoratges magnètics
Sistema operatiu: segons de quan sigui l’exemplar que esteu comprant, us el podreu trobar amb Windows 8.1 o amb Windows 10. Això si, encara que el processador sigui de 64 bits, el sistema és de 32.
Mides: les de la tauleta tàctil són 235×161×9,8 mm, mentre que si hi afegim el teclat tindrem un aparell de 235×170,6×19,9 mm
Pes: només la tauleta 472 grams, si hi afegim el teclat puja fins als 978 g.
Emmagatzematge intern: 32 GB dels quals són accessibles 24,5.

Maquinari

Aquest ordinador és “divisible” per dos: la pantalla, que inclou el microprocessador i tot el maquinari que permet el funcionament de l’ordinador en si, és una tauleta tàctil totalment autònoma, que s’uneix al teclat mitjançant un sistema d’ancoratge amb un botó de seguretat per separar-la.

Toshiba Click Mini

A la part de la tauleta tàctil hi trobem a l’esquerra (mirant-la pel davant) un port micro-USB amb suport per a USB OTG (On The Go), la qual cosa ens permet connectar-hi claus USB estàndard mitjançant un adaptador.

També hi trobem el connector per als auriculars i l’altaveu (que és únic), un port HDMI-Mini, un slot per a tarja microSD, i el botó “Windows” per tornar a l’escriptori en qualsevol moment i des de qualsevol lloc.

Ports a la part dreta

A la part dreta de la tauleta-pantalla hi trobem el botó d’engegada i els botons de pujar i baixar el volum del so. A cadascun dels costats hi tenim un dels dos altaveus estèreo.

També disposem, en aquesta part de tauleta, de dues càmeres, una davantera per a videoconferència, just a sobre de la pantalla i de 2 Mpx que suporta grabació en resolució Full HD, i una altra a la part del darrere de la pantalla, de 5 Mpx, pensada per fer servir la tauleta tàctil de càmera.

Sincerament, he vist gent que fa fotos amb una tauleta, però són una minoria, ja que habitualment emprem el nostre smartphone. I em pregunto si prescindir d’aquesta càmera no hauria permès a Toshiba baixar encara una mica més el preu d’aquest ordinador fent-lo encara més atractiu, ja que el servei que ens pot fer és mínim.

En el cos del teclat hi trobem, a mà dreta, una ranura per a tarja SD i un port USB 2.0 estàndard.

Ports del cos del teclat

Programari

Si bé a la web de Toshiba veiem que el sistema operatiu anunciat és Windows 8.1 (el qual podem actualitzar gratuïtament a Windows 10), l’exemplar de prova que he pogut emprar durant unes setmanes ja portava Windows 10.

I una nota en el que he pogut provar: l’abscència total (almenys, que jo hagi pogut apreciar) de “bloatware” de la casa fabricant. Simplement el sistema i el programari que hi ve per defecte, i no gaire res més.

Això seria d’agraïr, ja que l’abscència de programari que es carregui a l’inici ens llevaria la tasca de treure’l, doncs som molts els que preferim prescindir dels serveis que no emprem però el fabricant ens vol encolomar per defecte.

Però em temo que a les versions que es posen a la venda no és exactament així, malgrat que el programari afegit és mínim: el McAfee LiveSafe i l’Office 365 amb un any de subscripció gratuïta i els seus serveis afegits com OneDrive. Poc, però per als qui com jo emprem LibreOffice, encara ens obliga a fer una mica de neteja.

També he provat a arrancar un Linux en aquest portàtil i, si bé reconeix l’arrancada des de dispositius externs com el port USB, m’ha estat impossible, tot i haver desactivat l’opció d’arrencada de programari signat digitalment.

Disseny i construcció

Toshiba fa gala en aquest ordinador del seu proverbial disseny senzill però que a la vegada manté un punt molt important d’elegància. Particularment n’he provat la versió en blanc perla, i us haig de dir que no desmereix al costat de cap altre ordinador portàtil de petites dimensions, i que en la majoria dels casos els supera a nivell estètic aportant una imatge més sòbria, de línies més senzilles i embellides.

Toshiba Click Mini

Toshiba Click Mini

El teclat es fa incòmode al principi; massa petit, encara que el que dic és més que evident: no oblidem que estem parlant d’una màquina que no arriba a les nou polzades de pantalla, pel que el teclat tampoc pot ser molt gran o trencaria amb les línies de petitesa que, amb bon criteri, Toshiba ha imprimit a aquesta màquina.

Toshiba Click Mini

Si bé en un parell de dies d’ús ja li havia pres les mides, m’ha semblat seguir essent una mica incòmode, sense acostumar-m’hi del tot. Algunes tecles, com la de la Ç o els cursors, són més petites que la resta, i si anem picant ràpid, embalats, és relativament fàcil equivocar-nos i no prémer-les correctament, el que ens farà cometre alguna errada d’escriptura.

La separació entre les tecles és considerable si la comparem amb les mides del mateix teclat i de l’aparell, pel que em pregunto si Toshiba no hauria pogut sacrificar un o dos mil·límetres per banda per poder-les fer una mica més grans.

Toshiba Click Mini

La necessitat d’aquest extra en la mida de les tecles se’m va fer palès tot fent-lo servir en el tren; en ser un ordinador pensat per a fer-lo servir en mobilitat, durant els desplaçaments per estalviar-nos l’haver de portar una màquina de mides més grans, tard o d’hora l’usarem dins d’un mitjà de transport, ja sigui un autobús, un tren, cotxe o avió. I aquest mitjà de transport es bellugarà. I ja sabeu que a vegades costa encertar la tecla amb el bellugueig…

El carregador d’aquest dispositiu és d’allò més pràctic: un micro-USB 2.0 que trobem a la tauleta, i que funciona amb uns paràmetres estàndard de 5 V i 2 A, els mateixos que podem trobar en els carregadors d’altres tauletes tàctils i smartphones. Això ens pot permetre marxar de vacances oblidant un dels carregadors que hem de portar a sobre, ja que podem carregar el nostre telèfon i el nostre ordinador amb un sol carregador.

Les quatre “potes” de goma (o material equivalent) que té a la part inferior proporcionen una bona agafada en totes les superfícies en les quals l’he pogut provar, evitant que rellisqui.

Cal tenir en compte que quan està obert és sempre millor no agafar-lo amb una sola mà, tant per la part de la tauleta com per la del teclat o, en cas de no pode disposar de les dues, fer-ho amb una sola mà abraçant la part on s’encaixen ambdues parts, per darrera. En cas contrari, experimentarem una certa “tremolor” precisament a la zona de l’encaix.

Toshiba Click Mini

De ben segur que si l’agafem malament un parell de cops no passa res, però si ens acostumem a transportar-lo així quan està obert, és possible que a la llarga malmetem l’encaix, i això ens provoqui greus problemes amb l’ús del teclat, la bateria addicional que aquest proporciona, i que deixem de tenir un ordinador convertible per passar a tenir només una tauleta tàctil.

Toshiba Click Mini

Autonomia

Excel·lent; si bé a la pàgina que té dedicada al lloc web de Toshiba podem llegir que proporciona fins a 13 hores, ja és de preveure que aquest paràmetre està mesurat en condicions ideals, amb el Wi-Fi desconnectat i amb un mínim d’activitat.

M’he trobat que a la pràctica, i depenent de la càrrega de treball que li donem, podem aconseguir durades mitjanes d’entre 8 i 12 hores, una quantitat suficient per aguantar tota una jornada de treball normal.

Pel que fa al consum quan estem connectats a una xarxa Wi-Fi, he notat certes fluctuacions, almenys pel que fa al paràmetre que retorna la barra d’informació del Windows, malgrat que sempre s’acaba normalitzant a l’alça.

La veritat és que en aquests dies que l’he tingut de prova, i sortint de casa amb ell carregat al màxim, no he tingut mai problemes ni mancances de bateria, malgrat que en portava també el carregador a la motxilla. Suposo que deu ser la psicosi d’anys d’ordinadors que els durava un màxim d’entre dues i tres hores, i dels quals sempre n’havia de dur el carregador. Les experiències marquen…

A més, la bateria es reparteix en dues: una a la part de tablet (la pantalla, per dir-ho d’una altra manera), i una altra al teclat. La que es gasta primer és, amb tota lògica, la del teclat, mentre que si en algun moment separem el tablet quan encara tenim bateria al teclat i després els tornem a ajuntar, amb la bateria del teclat es carrega la del tablet, buscant deixar-lo sempre el màxim operatiu possible.

Si li volem treure el màxim suc, recomano posar-lo en “mode vol” amb totes les connexions sense fils desactivades, i abaixar la brillantor de la pantalla al mínim que pugueu. És clar que això és un “truc” general, funciona tant per a aquest ordinador com per a qualsevol altre.

Prova de camp

L’arrancada del sistema operatiu i la càrrega de l’escriptori són processos que es realitzen d’una manera molt ràpida, deixant-nos en posició de començar a treballar en uns pocs segons.

Crec que, a banda del maquinari de l’ordinador, això també és responsabilitat del Windows 10. No sóc un gran apassionat dels sistemes operatius de Microsoft des de fa uns anys (i, de fet, a casa empro Mac OS X i GNU/Linux), però reconec que la companyia que ara dirigeix Satya Nadella ha fet una bona feina amb aquesta versió, optimitzant-la per a maquinari menys potent, i això es nota.

Però, tot i aquest esforç, la càrrega de programes que requereixen un cert maquinari, com ara la suite ofimàtica LibreOffice o el programa de retoc d’imatges GIMP (ambdòs els faig servir per a la confecció dels meus articles i els instal·lo en les màquines que uso i testejo) es nota menys fluida que en màquines més potents, però això és quelcom lògic; recordem que no en va estem davant d’una màquina ultramòbil (tasca que compleix més que amb escreix), i que si volem potència ens n’haurem d’anar a un altre tipus d’aparell.

Punt i apart mereix la reproducció de vídeo. M’ha sorprès gratament la tarja Intel integrada, ja que ofereix reproducció d’alta definició amb un contrast excel·lent, fins i tot a contrallum. La fluidesa del vídeo no és, però, sempre l’òptima.

Així, per exemple, una operació de streaming senzilla com és el streaming d’alguns tràilers en HD des d’IMDB.com, no ha redundat en una fluïdesa com fora d’esperar en el vídeo. I, al respecte, una nota: Microsoft Edge s’ha comportat millor que Google Chrome, el navegador web que jo empro en totes les màquines i que també he instal·lat en aquesta.

L’àudio és correcte, sense arribar a ser destacable. Tornem-hi un cop més: és una màquina ultraportàtil, sacrifica potència en favor de lleugeresa, per tant no li podem demanar un rendiment extraordinari.

El problema de treballar amb una pantalla tan petita (recordem que estem parlant de menys de nou polzades en diagonal) però a resolucions molt altes és que hi haurà certs elements dels programes que ens seran incòmodes a la vista.

Per exemple, quan empro el processador de textes, sempre haig d’ampliar la mida a la qual tinc la visualització de la pàgina a entre un 125 i un 150%, una operació que no em veig obligat a fer-la en un ordinador de sobretaula o en un portàtil amb una pantalla de, diguem, 13 polzades. És lògic i, per altra banda, no gens molest.

El que si es fa més incòmode és la mida de certs elements com ara les icones del GIMP. Com que l’ús habitual d’aquesta màquina serà la instal·lació d’uns pocs programes d’ús diari, un cop configurats a mida en temes de visualització per a què sigui còmode treballar-hi, ja no haurem de donar-hi més voltes.

Un altre fet al que ens hem d’acostumar és a usar la pantalla tàctil fins i tot quan estem treballant en mode ordinador portàtil, amb la tauleta encaixada en el teclat. Amb el xip mental posat en el fet que estava treballant amb un portàtil, sovint em trobava desplaçant la pantalla amb el punter del ratolí, emprant el lliscador lateral, operació que amb la petitesa de la pantalla costa fer, però que lliscant amb el dit és molt més fàcil.

I res no impedeix que apliquem tocs a la pantalla tàctil quan la tenim connectada al teclat! l’únic és recordar-se’n, quelcom que a mi em passava sovint, sobretot al principi. A mida que l’anem usant ens anem acostumant a optimitzar el seu ús combinant l’operativa amb el teclat i el panell tàctil del ratolí, i la pantalla tàctil.

Algunes de les vegades que no he apagat l’equip si no que senzillament he plegat la pantalla sobre el teclat (amb la qual cosa hauria d’haver entrat en estat de stand-by) o l’he posat explícitament en estat de repòs mitjançant l’opció “Atura temporalment” del menú d’apagada del Windows 10, m’he trobat quan l’he tornat a obrir que estava engegat. I ho he pogut veure per la pantalla, que havia rotat ja que el poso en sentit vertical quan el porto a una petita motxilla que tinc de transport.

En alguns casos, sé que estava engegat o s’havia engegat pel fet que la bateria ha baixat lleugerament després d’unes hores.

No sé si és un problema de l’aparell en general, o bé de la unitat de prova concreta que m’ha enviat Toshiba, ja que aquesta havia passat per les mans d’altres periodistes abans. De tota manera, la pèrdua de càrrega quan passa això és imperceptible, i no ens lleva gaire estona d’autonomia.

Conclusions

La relació preu/prestacions és inmillorable en aquest aparell, el qual és molt recomanable per a totes aquelles persones que es desplacen, que necessiten una gran autonomia i la comoditat d’un teclat més enllà d’una tauleta tàctil amb un teclat separat.

El conjunt d’un convertible enfront d’una tablet a la que se li pugui integrar un teclat és, en general, més robust, i es fa més còmode treballar-hi.

No és una màquina idònia per a fer-ne un ús molt intensiu si no és per determinades circumstàncies, com ara un desplaçament, ja que una pantalla i teclat tan petits no són, per natura, adequats per treballar-hi llargues jornades durant un temps perllongat, però si marxem uns dies per feina o per vacances i necessitem o volem tenir amb nosaltres un ordinador amb prou autonomia i que ens permeti treballar amb qualsevol eina de programari i gaudir de continguts multimèdia sacrificant la potència de màquines de mides més grans, aquesta és una opció ideal.

La lleugeresa és un dels seus aspectes clau; ocupa poc lloc (l’he arribat a dur en una bandolera enlloc d’haver d’usar la típica motxilla, encara que sigui petita).

Si n’hagués de fer una comparació, us diria que el Toshiba Click Mini és una màquina que recull l’herència dels netbooks pel que fa a petitesa i lleugeresa, però posats al dia amb les noves tecnologies que s’han desenvolupat des de llavors i les tendències que dominen el mercat.

És una màquina a la qual ens hi haurem d’acostumar, ja que la petitesa del seu teclat i de com es veuen certs elements en pantalla ens costarà si venim acostumats a ordinadors més grans, amb una pantalla de mida superior, però amb un parell o tres dies d’ús ja ens l’haurem fet nostra.

Toshiba Click Mini 10

Toshiba Click Mini: un convertible molt lleuger
Valoreu aquesta publicació

Guillem Alsina
Periodista freelance especialitzat en noves tecnologies, redactor d'YCOM.cat
Etiquetes: