Windows 10, primeres impressions

Compartir

Cortana integrat, interfície d’usuari renovada, o aplicacions universals són alguns dels atractius del nou Windows 10 que Microsoft va presentar fa algunes setmanes. Tot molt maco, però, està la Technical Preview a l’alçada?

Ho haig de confessar, li tenia ganes al nou Windows 10, malgrat que encara estigui en versió technical preview, el que significa que és un producte inacabat i subjecte a canvis entre la versió final i la que tenim ara entre mans.

La presentació de Microsoft em va agradar, i no només pel que fa a Windows Holographic, si no a altres detalls del sistema operatiu com, per exemple, la integració de Cortana i les aplicacions universals. Però, estaria la preview a l’alçada de les expectatives funcionant en un PC?

Me l’he descarregat, l’he instal·lat, provat una mica per sobre, i aquí us porto aquestes primeres impressions.

Descàrrega

Per fer-nos amb una còpia de la versió d’evaluació de Windows 10 (build 9926) hem d’anar al lloc web dedicat al programa Insider, registrar-nos-hi (és gratuït) amb el nostre compte de Microsoft (és tan sols disposar d’una adreça de correu @outlook.com o @hotmail.com), i passar dues o tres passes fins arribar a la descàrrega d’una imatge ISO per a gravar en DVD o en una clau USB del sistema.

Per als qui hem treballat amb altres sistemes operatius com ara GNU/Linux, és xocant el fet d’haver d’optar per una versió idiomática completa enlloc de tenir-les totes a disposició durant el procés d’instal·lació i, un cop sel·leccionada una per al treball diari, se’n descarreguin els paquets corresponents des d’Internet.

Val a dir en favor de Microsoft que un cop instal·lat el sistema, ens podem descarregar el paquet idiomàtic corresponent a una altra de les llengües disponibles, el que durà a la traducció de tota la interfície i a l’ús del sistema en aquesta nova llengua.

Instal·lació: tal i com Windows 8

Un detall que no ha canviat des de Windows 8 és el procés d’instal·lació, almenys no pel que fa a termes generals. Aquells qui hagueu hagut d’instal·lar la versió anterior del sistema operatiu de Microsoft hi veureu no només una gran semblança, si no el que és un entorn exactament igual i un procés que, si varia, ho fa en una mínima expressió.

Us sona aquesta pantalla? Doncs és l'inici del procés d'instal·lació de la Technical Preview de Windows 10 (feu clic per a ampliar)

Us sona aquesta pantalla? Doncs és l’inici del procés d’instal·lació de la Technical Preview de Windows 10 (feu clic per a ampliar)

Una dada curiosa a més de “molesta” és que a diferència d’altres sistemes com ara GNU/Linux o Mac OS X, Windows no és encara capaç de ser instal·lat en unitats connectades externament via USB o FireWire.

La practicitat d’això pot no semblar evident a primer cop d’ull, però si tenim en compte que és una versió preliminar que podem voler provar sense deixar de fer servir el sistema operatiu que tenim instal·lat en el nostre disc dur sense haver-lo de reparticionar i aïllant ambdós sistemes totalment pel que pugui passar, la possible necessitat se’ns fa evident.

També l’ús de diferents sistemes operatius faria pràctica aquesta opció; per exemple, en el meu cas, sóc un usuari de GNU/Linux i Mac OS X que, de tant en tant, m’interessa per motius diversos treballar amb Windows o provar-ne alguna versió (com és el cas). En la meva situació, l’única opció és obrir l’ordinador per connectar-hi un altre disc dur, o bé comptar amb extraïbles de disc.

Deixar una part del disc dur lliure per treballar amb particions? Si voleu jugar-vos-la amb el vostre sistema de treball habitual instal·lant-hi una plataforma que encara es troba en fase de proves, endavant. Jo, realment, no vull temptar la sort. A més, tinc uns quants discos durs addicionals als quals m’agrada donar un ús.

Amb les capacitats de les que gaudeixen avui en dia ja no només els discos USB externs, si no també els pendrives i, fins i tot, les memòries SD/microSD, resulta una pèrdua de funcionalitat no permetre-hi la instal·lació i funcionament d’un sistema operatiu.

La creació del mitjà d’instal·lació també m’ha estat problemàtica, havent d’optar finalment per emprar un DVD regrabable, ja que per molt que he provat de crear la clau USB corresponent i que aquesta s’ha grabat sense cap mena de problema, cap de les màquines on l’he provat ha arrencat des d’aquesta. Pot tenir-hi alguna cosa a veure que ho hagi intentat des de GNU/Linux i Mac OS X? no crec, i més després d’haver creat diverses Claus USB arrencables amb distribucions de Linux des de la línea de comandes partint de fitxers ISO com ha estat en aquest cas. Si més no, curiós…

Un cop encetat el procés d’instal·lació, la primera part que consisteix en la preparació del disc dur (particionament, formateig i còpia de fitxers) triga amb prou feines uns pocs minuts, ni cinc pel que fa al meu cas en un Core 2 Quad amb 6 GB de memòria RAM. Realment ràpid en comparació a altres plataformes.

Un cop finalitzada aquesta part, el sistema reinicia ja des del disc dur i realitza una sèrie d’operacions, mostrant-nos en tot moment una pantalla de color negre amb el logotip del Windows en blau, que s’hi està també uns pocs minuts i acabant amb un altre reinici que ens durà a la fase de personalitzar el sistema.

En aquesta, podem escollir dos modes: el customize o l’express settings. Les diferències entre ambdós modes es troben en les preferències de connexió a xarxa (sobretot, pel que fa a les sense fils), instal·lació d’actualitzacions, i algunes opcions de privacitat entre d’altres, realment no gaire i que fa que recomani l’ús de l’opció express.

També en aquest cas ens demanarà un compte de Microsoft per continuar amb la instal·lació del sistema, o la possibilitat de fer-nos-en una en el mateix moment en cas que no en disposem. Suposo que aquesta mesura l’hauran pres també per poder incrementar el nombre d’usuaris del seu servei de correu electrònic gratuït, malgrat que em consta que molts usuaris de Windows 8 no consulten mai la seva adreça d’Outlook i el que fan és anar a consultar el Gmail o altre servei que tinguin via navegador web.

Encetant la darrera fase de la instal·lació (clic per a ampliar)

Encetant la darrera fase de la instal·lació (clic per a ampliar)

Aquesta és la fase que comportarà més temps de la instal·lació i que acabarà amb una sèrie de pantalles que aniran canviant de color a mesura que va progressant la configuració del sistema, juntament amb uns missatges “tranquilitzadors” que ens indiquen que li queda poc temps per acabar.

A punt d'acabar la instal·lació (feu clic per a ampliar)

A punt d’acabar la instal·lació (feu clic per a ampliar)

A l’arrencada, el sistema no reconeix la gràfica de l’ordinador on l’he instal·lat, ni les dues pantalles que hi tinc connectades, tot i que la màquina és un model HP de l’any 2008 que hauria d’estar sobradament suportat per Windows. A la web del fabricant hi trobo els drivers només per a Windows Vista, però ja que estic provant coses, me’ls descarrego i provo a instal·lar-los. Com era previsible, em diu que no reuneixo els requeriments mínims per a la instal·lació i em deixa amb dos pams de nas i tan sols una de les dues pantalles funcionant.

I perquè ho explico tot això? Doncs perquè en optar per instal·lar les primeres actualitzacions i reiniciar, després d’aquest reinici ja tinc instal·lats els controladors de la pantalla i el suport connectat per al doble monitor, amb la qual cosa puc gaudir d’un escriptori estès.

Canvis en la interfície d’usuari

Si ja el Windows 8.1 es treia de sobre l’arrancada directa a la pantalla d’inici nascuda amb el Windows 8 i pensada sobretot per a dispositius tàctils, però a la qual encara hi podíem arribar, la nova versió de la plataforma de Microsoft el que fa és fusionar aquesta interfície amb el recuperat menú d’Inici, a més de reservarla per al mode tablet, de manera que ja no hi podem accedir des de l’escriptori tradicional, que recupera tot el protagonisme en el sistema.

El menú d’Inici ja no és tampoc el mateix al què ens tenia acostumats el Windows des de la versió 95 fins a la 7, dividint-se en dues parts: a la dreta, la que correspondria a l’antiga pantalla d’inici, amb les icones que més fem servir i amb la possibilitat d’ampliar-lo a tota la pantalla (que és, de fet, el que fa el mode tablet), i a l’esquerra una llista completa de les aplicacions.

El renovat menú d'Inici, amb les dues parts clarament diferenciades

El renovat menú d’Inici, amb les dues parts clarament diferenciades

El menú d'Inici en mode tablet, ocupant tota la pantalla tret de l'espai de la barra de tasques (feu clic per a ampliar)

El menú d’Inici en mode tablet, ocupant tota la pantalla tret de l’espai de la barra de tasques (feu clic per a ampliar)

Al costat dret del botó del menú d’Inici hi trobarem el quadre de texte que ens porta a l’eina de cerca (connectada amb Bing, com no podia ser d’altra manera, i amb Cortana), i seguidament els botons de les aplicacions ancorades a la barra de tasques i en execució.

El gran canvi: el tauler de control

Un dels aspectes que més canvia i ho fa d’una manera més trencadora o, potser fóra més adequat dir-ne xocant, és el tauler de control, tal i com podem veure en aquesta imatge:

L'estètica del nou tauler de control de Windows 10, més espartana que l'anterior (feu clic per a ampliar)

L’estètica del nou tauler de control de Windows 10, més espartana que l’anterior (feu clic per a ampliar)

Hi podem veure una interfície més neta, monocolor pel que fa a les icones, i que recull l’herència del Windows 8. Encara podem trobar, però, la possibilitat d’accedir al tauler de control “de tota la vida”; en el meu cas, hi vaig accedir a través de la configuració de pantalla, sel·leccionant la icona de tauler de control a la barra d’adreces d’aquesta:

primer_pas_tauler_de_control_vell_windows_10

Des de la finestra que permet definir les opcions del tema gràfic és possible arribar al vell tauler de control (fer clic per a ampliar)

Tauler de control antic: perdut i retrobat

Tauler de control antic: perdut i retrobat

No és l’única finestra que presenta aquest aspecte, encara que si una de les poques; l’altra on he vist quelcom semblant és a la barra de cerques quan busques no a través de Cortana, si no escrivint.

La finestra que ens mostra els resultats de les cerques introduïdes mitjançant el teclat és estèticament molt semblant al nou tauler de control (feu clic per a ampliar)

La finestra que ens mostra els resultats de les cerques introduïdes mitjançant el teclat és estèticament molt semblant al nou tauler de control (feu clic per a ampliar)

Això em porta a pensar que Microsoft està experimentant amb un aspecte diferent però, com ja ens té acostumats, ha fet una mena de barreja entre les eines heretades i les actuals, el que pot crear confusió en alguns usuaris. No sé si us passa, però alguna vegada i davant d’un Windows 8, m’haig d’aturar un moment per recordar si a certa opció s’hi podia anar per una banda o s’hi havia d’anar per una altra.

Cortana: only if you speak english i un simple accés a les cerques amb Bing

La disponibilitat del sistema operatiu en diversos idiomes no s’estén a l’assistent de veu Cortana, de tal manera que per a fer-lo servir hem de canviar l’idioma de la interfície a l’anglès, i la zona del món on ens trobem als Estats Units, una cosa que podem fer encara que no ens trobem físicament al país nord-americà, per si us ho pregunteu (jo no m’he mogut un pèl de Girona per a provar-lo, us ho garanteixo), i que no cal que estigui predeterminat des de la instal·lació, car podem “americanitzar” el sistema encara que l’haguem instal·lat en una altra llengua (per exemple, castellà).

Haig de confessar que no he provat a fons Cortana en els smartphones amb Windows Phone, tan sols hi he jugat una mica, pel que les referències que tenia en arribar a Windows 10 eren escasses per no dir nul·les. I haig de dir que, posats en matèria, Cortana en Windows 10 m’ha defraudat.

El veig com una simple interfície de Bing, una eina a la qual li dictes la teva pregunta, i t’obre un navegador amb els resultats de la cerca.

Vaig provar fins i tot a indicar-li que m’obrís el tauler de control del sistema, comprovant que em reconegués bé la frase en anglès, i encara que va entendre perfectament totes les paraules de la frase, no va captar el “sentit” que aquestes tenien, obrint l’Internet Explorer per buscar a Bing l’expressió “open the control panel, please” la primera vegada que ho vaig intentar i “open the system control panel, please” la segona.

El reconeixement de la parla és molt bo (clic per a ampliar)

El reconeixement de la parla és molt bo (clic per a ampliar)

weather_forecast_2

Les “converses” amb Cortana es limiten als pocs temes dels que te’n pot parlar sense haver de recòrrer al Bing. Per exemple, li vaig preguntar per la previsió meteorològica a Barcelona, la qual em va donar sense problemes, però en pujar una mica el llistó i demanar-li la previsió de Girona, em va respondre que no tenia aquella dada (estrany, devia ser culpa meva de no pronunciar correctament Girona en anglès, potser l’únic malentès que he tingut parlant-li a Cortana aquests dies) però que em podia dir coses sobre la Super Bowl. Com que no m’interessen els esports, li ho vaig dir i, com a resposta, em va obrir l’Internet Explorer amb el resultat de la cerca a Bing de “sorry, but I’m not interested in sports“…

Val a dir que m’esperava quelcom més d’un sistema de reconeixement de la parla i assistent que resideix al núvol, i al qual li havia pressuposat una certa intel·ligència artificial per reconèixer frases com ara que no m’interessa la temàtica que em proposa i, per tant, passar a alguna altra cosa.

Per cert, que això de la Super Bowl va ser exactament la mateixa frase que Cortana va pronunciar en la demostració que Joe Belfiore va fer durant la presentació de Windows 10. Una resposta, doncs, estandarditzada…

Això si, la comprensió de les frases dictades és fantàstica. A mi m’ha reconegut sense cap errada tot el que li he dictat, al principi parlant més pausadament i mirant de vocalitzar bé (la meva pronuncia de l’anglès no és, ni de bon tros, perfecta), i després ja parlant amb una velocitat i un to pràcticament normals. I dic pràcticament perquè, almenys a mi, sempre em fa una mica de respecte parlar-li a una màquina, i ho faig buscant més el fer-me comprensible que amb altres éssers humans, als quals els és molt més fàcil interpretar el que dic.

Pel que fa a Cortana, doncs, una experiència satisfactòria per una banda però decepcionant per una altra.

Escriptoris virtuals?

Una cosa que m’ha sobtat és que quan accedim a la vista del gestor de tasques, se’ns dóna l’oportunitat de crear nous escriptoris virtuals. No li trobo gaire la utilitat per a una tauleta táctil, tret que puguem emprar cada escriptori per a posar-hi diverses finestres, quelcom que és difícil ja que en mode tablet, les finestres ocupen la totalitat de la pantalla. Jo, almenys, en el PC li he trobat poca utilitat, almenys de moment…

Si fem clic sobre el botó de gestió de tasques, ens dóna l'oportunitat de crear nous escriptoris virtuals (feu clic per a ampliar)

Si fem clic sobre el botó de gestió de tasques, ens dóna l’oportunitat de crear nous escriptoris virtuals (feu clic per a ampliar)

Aplicacions universals: un avantatge només evident per als desenvolupadors

Un dels punts forts de Windows 10 són les aplicacions universals. Si fins ara un programador havia de crear una aplicació per a cada dispositiu diferent i plataforma de maquinari, amb totes les diferències que això comporta, ara només li caldrà tenir en compte diferents formats de pantalla.

Fins ara, el codi es dissenyava per a una plataforma en concret, se’n podia reutilitzar bona part per a les altres plataformes, però l’aplicació s’havia d’adaptar i recompilar, creant-ne un executable diferent. Ara això canvia, i en el mateix codi font ja hi haurà els recursos per a tots els formats de màquina que, bàsicament, es diferenciaran per la mida de pantalla i els perifèrics d’entrada.

És un avantatge del qual crec que els usuaris finals no en serem conscients, ens beneficiarà però indirectament. Seran els desenvolupadors els qui hi sortiran guanyant directament.

A aquesta conclusió hi he arribat treballant amb el sistema. Tant ens farà que l’Office sigui una aplicació multiplataforma, doncs ens la trobarem instal·lada en el nostre telèfon mòbil o tauleta tàctil i la podrem adquirir (o ja ens vindrà de sèrie) en el nostre ordinador.

Val la pena preguntar-nos si això també serà aprofitat pels competidors de Microsoft. Per exemple, el LibreOffice, sense una versió oficial encara per a plataformes mòbils al contrari que l’Office de Microsoft, es convertirà en una aplicació universal per a Windows adaptant la seva interfície als diferents formats de pantalla?

Això beneficiarà molt a Windows Phone, plataforma per a la qual s’incrementarà el nombre d’aplicacions ja que molts programadors no dubtaran en ficar-se a redissenyar la interfície per a petites pantalles, quan ara potser no volen dedicar-se a adaptar completament el seu desenvolupament per a terminals mòbils.

Conclusions

El rendiment de Windows 10 depèn de la màquina en la qual sigui instal·lat. En un Core 2 Quad de 64 bits amb 6 GB de RAM el seu funcionament és impecable, però si això ho traslladem a portàtils que ja tenen els seus anys amb un o dos ‘gigues’ de RAM i encara que el seu processador sigui de 64 bits, la interfície d’usuari funciona massa sovint a batzegades, i el rendiment global és massa sovint també inferior al què fóra d’esperar.

Tal vegada és una conclusió lògica, ja que qualsevol nova versió d’un sistema operatiu ens proporciona més funcionalitats però també a base d’emprar el maquinari més modern que es pot trobar en qualsevol botiga avui en dia, però cal tenir en compte el nombrós parc de màquines que estan quedant antiquades i que el cicle de renovació no és tan ràpid com fa uns pocs anys. Windows 8 ja ha tingut un problema semblant.

Pel que fa a aquesta darrera Technical Preview build 9926, m’ha agradat la feina feta per Microsoft amb la interfície gràfica, hi veig una bona integració de Cortana però amb aspectes a millorar, i el rendiment en màquines amb maquinari escàs també per refinar (potser hi hauria d’haver un mode específic per a aquestes amb un funcionament simplificat i, per tant, que empri menys recursos?), però amb un rendiment més que correcte en màquines modernes.

En global, li dono un cinc sobre deu, indicant-li a l'”alumne” que pot millorar.

Guillem Alsina
Etiquetes: