2015: l’any del “10” (i V)

Compartir

Acabem amb tot el que no hem pogut encabir en els capítols anteriors, com el Mobile World Congress a Barcelona fins el 2023, o el Projecte Fi de Google.

Barcelona s’ha assegurat continuar essent la capital mundial de la mobilitat fins al 2023 gràcies a una oferta que li va fer a la GSMA a l’abril i que fou acceptada al juliol, suposant la celebració del Mobile World Congress a la capital catalana fins a aquell any.

A l’abril, Nokia anunciava una de les grans adquisicions de l’any: la d’Alcatel-Lucent, fins llavors una de les seves competidores, per un muntant total de 15.600 milions d’euros. El Matchstick, la competència al Google Chromecast amb Firefox OS, va viure un retard de sis mesos inicialment (donat a conèixer al febrer), que va acabar desembocant a l’agost en la cancel·lació del projecte per problemes amb el desenvolupament del DRM.

A l’abril, Google entrava en el món de les operadores virtuals als Estats Units amb Project Fi, posant el peu en aquest sector d’una manera més descafeïnada respecte al que molts haguessin desitjat. La cursa per dotar als processadors mòbils d’arquitectura ARM amb més potència ha continuat i, per exemple, MediaTek (una empresa que ha anat a l’alça durant aquest darrer any) presentava al maig un micro amb 10 nuclis.

L’arribada de Netflix

Netflix confirmava al juny que arribaria a l’Estat Espanyol (així com a Itàlia i Portugal) a l’octubre, però sense continguts en català de manera immediata, uns continguts que estan oberts a incorporar més endavant. En el mateix mes, Google confirmava la seva plataforma de programari per a la IoT, Brillo, i una dona intentava reciclar un dels primers ordinadors Apple, valorat en 200.000 dòlars.

També al juny la propietat de Broadcom canviava de mans cap a Avago, Microsoft posava a disposició dels usuaris les seves apps d’Office per a Android, i la Viquipèdia adoptava el protocol HTTPS per protegir tant els redactors com els lectors en països conflictius pel que fa a la llibertat d’expressió.

Precisament la mateixa Viquipèdia es convertia en una de les principals capdavanteres de la lluita per preservar la Llibertat de Panorama, amenaçada amb una proposta de reforma de la Llei de Propietat Intel·lectual a nivell europeu que la volia limitar. Només en dues setmanes a cavall de juny i juliol, s’aconseguia salvar -almenys temporalment- aquest dret.

Al juliol, ens n’assabentàvem que Grècia hagués pogut ser l’únic país en adoptar oficialment una moneda electrònica, un pla que tenia contemplat per al cas que finalment sortís de la Zona Euro, i també ens n’assabentàvem que el navegador web Chrome era capaç d’escoltar totes les nostres converses.

Consolidació dels ‘smartwatches’

Els rellotges intel·ligents han continuat avançant i evolucionant, no només tecnològicament, si no també pel que fa a l’estètica; així, de formes inicialment majoritàriament quadrades, ara gairebé tots els fabriquen rodons, com el Gear S2 de Samsung (presentat a principis de setembre), i ara ja “amenacen” amb prescindir del smartphone per a poder funcionar, com en el cas del Watch Urbane Second Edition d’LG, presentat a principis d’octubre. De fet, Android Wear ja ofereix, des de mitjans de novembre, suport per a connexions a través de la xarxa de telefonia mòbil 4G.

Logitech anunciava al juliol la seva reinvenció com a Logi; a principis d’agost es presentava LibreOffice 5.0, i a finals del mateix mes Instagram anunciava que per fi permetia superar el format quadrat de les imatges que s’hi penjaven per a facilitar l’enviament d’imatges panoràmiques o verticals.

A principis de setembre Intel presentava la sisena generació dels microprocessadors Core; pocs dies després, Google posava a disposició dels usuaris la possibilitat de transcriure veu a text en el seu processador de texts en línia, una funcionalitat també disponible en català, i començava a desplegar el seu servei de pagaments Android Pay als Estats Units.

Si al maig Mozilla començava a buscar candidats per provar la seva versió de Firefox per a iOS, al setembre aquest es començava a desplegar de manera paulatina, començant per Nova Zelanda. No és l’únic programari que és o serà portat a iOS, car al maig Microsoft havia confirmat la futura disponibilitat del seu assistent de veu Cortana tant per al sistema operatiu d’Apple com per a l‘Android de Google.

Més ‘smartphones’ de Google

El 29 de setembre, Google anunciava una nova generació de telèfons Nexus (el 5X i el 6P), així com un nou Chromecast i un altre dispositiu anàleg (el Chromecast Audio) només per a so, la versió 6.0 Marshmallow d’Android (que es començava a distribuir en els terminals a partir del 6 d’octubre) i el nou Chromebook, el primer tablet convertible amb Android.

Microsoft presentava els Lumia 950 i 950 XL a l’octubre, Dell anunciava l’adquisició d’EMC el dia 13, el 19 ja podíem descarregar l’app de Netflix i el 20 entrava en servei aquest amb diverses modalitats que parteixen d’un preu base de 7,99 euros mensuals. El 23 YouTube anunciava la seva versió Red, sense publicitat i amb la possibilitat de descarregar els continguts per a veure’ls offline. També a l’octubre els jocs d’Android començaven a permetre gravar partides per tal de contribuir a l’àmplia comunitat d’aficionats als gameplays que trobem al YouTube.

Al novembre sentíem a parlar del Li-Fi, el sistema de comunicació sense fils que funciona mitjançant la llum, Microsoft publicava la primera gran actualització de Windows 10, Google redibuixava la seva xarxa social Google+ dirigint-la als grups, i admetent així el seu fracàs en plantar cara a Facebook.

Sony presentava a finals de novembre l’Xperia Z5, el primer smartphone amb pantalla 4K, i esclatava públicament la crisi de Jolla, que es resolia satisfactòriament fa pocs dies gràcies a què l’empresa finlandesa ha completat reeixidament la ronda C de finançament. Sailfish OS podria veure la salvació gràcies a Rússia, ja que a mitjans de maig es sabia que el govern del país fomentava la cerca d’una plataforma alternativa a iOS i Android.

Mozilla ha tingut un final d’any “mogudet”: a principis de desembre anunciava que volia separar definitivament el client de correu electrònic Thunderbird de la resta de productes, mentre que a mitjans de mes donava a conèixer que llançava la tovallola amb Firefox OS en el terreny dels smartphones (i que repensaria la plataforma per encarar-la cap a la IoT) i llançava la versió de 64 bits per a Windows del navegador web Firefox.

La smartGyro, la “Segway sense manillar” ha fet furor també aquest final d’any, Google presentava la Cardboard Camera, una app que permet fer fotos en 3D per aprofitar amb el visor de realitat virtual Google Cardboard, i ens hem assabentat que als Estats Units se’ls han acabat les adreces IPv4.

Altres fets tecnològics del 2015

Ha estat l’any de la Internet de les Coses (IoT, per les seves sigles en anglès), de l’inici de l’expansió internacional dels fabricants xinesos de smartphones, de la “guerra” dels governs de diversos països contra el programari d’encriptació, de l’explosió del Big Data i de les professions relacionades, del gran èxit del Black Friday (especialment en les vendes de tecnologia) a casa nostra o de l’enfrontament entre fabricants de navegadors web i de fabricants de programari de bloqueig de publicitat en línia.

En aquests darrers dotze mesos, grans personatges com Stephen Hawking o Elon Musk ens han advertit dels perills de la intel·ligència artificial, hem vist com la cultura tecnològica es convertia en guions de cinema i sèries (nova pel·lícula sobre Steve Jobs, futur film sobre els Angry Birds, o sèries com Halt and catch fire o Mr. Robot), de l’arribada de diversos telèfons amb Cyanogen OS (una variant d’Android que no depèn de Google), o de que les grans tecnològiques s’hagin ficat en el terreny dels bancs amb els seus propis sistemes de pagament (Apple, Samsung i Google).

En el 2015 li hem agafat por a “lligar” per Internet per culpa de la filtració de dades d’Ashley Madison que es va produir a l’estiu, hem vist les primeres aproximacions entre Apple i Samsung per trobar un estàndard que permeti als smartphones prescindir de tarja SIM, el format Flash d’Adobe ha continuat el seu tortuós i llarg camí cap a la seva fi (amb bloqueig al Mozilla Firefox inclòs), a l’abril es va acabar el suport tècnic per a Windows Server 2003, i hem escoltat nous rumors sobre una possible fusió entre Android i Chrome OS.

Què ens depararà el 2016? Tenim per endavant i a començar dins d’uns pocs dies, dotze mesos que correran a un ritme tan frenètic com ho fan vint-i-quatre o trenta-sis per a qualsevol de nosaltres i que, de ben segur, seran tan excitants o més que els que estem a punt de deixar enrere.

Retrocedir al quart capítol

2015: l’any del “10” (i V)
Valoreu aquesta publicació

Guillem Alsina
Periodista freelance especialitzat en noves tecnologies, redactor d'YCOM.cat
Etiquetes: