2015: l’any del “10” (III)

Compartir

Continuem repassant el que ens ha deixat el 2015 parlant de Twitter, mini-ordinadors, Android i Ubuntu Phone.

Twitter supera els 140 caràcters i s’omple de cors

La xarxa social de microblogging ha buscat superar d’alguna manera el límit de 140 caràcters que l’ha definit des del seu origen, però sense abolir-lo. Per això, a l’abril permetia editar els retweets afegint-hi fins a 116 caràcters (que s’havien de sumar als 140 màxims del tweet original) i poc després començava a preparar la superació d’aquesta xifra en els missatges privats obrint-los a tothom, de manera que dos usuaris no s’havien de seguir necessàriament per poder-se’n enviar entre ells.

Finalment va ser al juny quan el servei de l’ocellet blau va anunciar que permetria superar aquest límit de 140 caràcters en els missatges privats, i a mitjans d’agost quan ho va posar en servei.

No són els únics canvis que ha introduït en l’àmbit de la missatgeria: prèviament, al gener, havia posat a disposició dels seus usuaris la possibilitat d’enviar i rebre missatges en grups, a més de pujar i editar vídeos.

El 21 d’octubre incorporava al servei la capacitat de realitzar enquestes (malgrat que reduïdes a només dues opcions de resposta), i a principis de novembre feia un canvi estètic que pot semblar banal, però que té molt de sentit: canviar l’estrella dels preferits per un cor.

Els ordinadors es fan més petits i baixen de preu

Comprar un ordinador ja no és necessàriament un exercici consistent en haver de triar entre un format sobretaula o portàtil, doncs hi ha moltes més opcions en joc. En l’any que estem a punt de deixar enrere hem tingut una veritable explosió de formats.

Entre aquests, hi podem trobar tant màquines en format set-top box tant amb Windows 10, com amb Android, Chrome OS i fins i tot amb GNU/Linux (generalment Ubuntu), com en format stick, principalment amb Android i Windows 10 però també amb Chrome OS.

Exemples d’això són el Chromebit d’Asus, el Stick Compute d’Intel o l’Ideacentre Stick 300 de Lenovo.

De la mateixa manera que els petits ordinadors han gaudit d’un gran èxit al llarg d’aquests dotze mesos, també ho ha fet un format encara més reduït i minimalista: la placa per a desenvolupadors, el que vindria a ser un ordinador sense carcassa, generalment poc potent però molt versàtil.

N’han sorgit de totes menes i marques, inclosos projectes finançats per micromecenatge, però el rei indiscutible en aquest segment continua essent la Raspberry Pi.

A principis de febrer, els responsables d’aquesta màquina anunciaven, conjuntament amb Microsoft, que el llavors futur Windows 10 funcionaria sobre la Raspberry Pi. I a mitjans d’abril era Samsung la que presentava un port de Tizen per al petit ordinador. Al juny es presentava caixa oficial per a la Raspberry, un element que fins llavors era desenvolupat exclusivament per terceres parts.

Google no pot contenir l’èxit d’Android

La plataforma del robot verd ha evolucionat ràpidament al llarg d’aquests darrers dotze mesos; a mitjans de març Google començava el desplegament en els terminals dels usuaris de la versió 5.1, al setembre presentava la 6.0 i començava la distribució d’aquesta darrera a principis d’octubre.

Però, per què només en mòbils i tablets? Per què no també en ordinadors? Alguns ordinadors ultraportàtils ja han gaudit d’Android com a sistema operatiu al llarg de l’any. En aquest aspecte cal destacar que si bé el projecte Android-x86 no s’ha consolidat a nivell tècnic, si ho ha fet a nivell de volum d’usuaris, abastant una classificació que ha oscil·lat entre la desena i la quinzena posició mes rere mes segons Distrowatch.

Sense passar més enllà de versions release candidate per a cadascuna de les diferents versions del sistema operatiu del robot verd (la 4.x, la 5.x i la 6.x) aquest projecte ha començat a donar el salt dels 32 als 64 bits, tant en el nucli com en l’espai d’usuari.

Al juliol es presentava la release candidate 3 d’Android-x86 4.4, mentre que a finals de novembre apareixia en els fòrums del projecte la primera compilació de la versió 6.0 de la plataforma.

I les apps d’Android han arribat encara més enllà que el propi sistema operatiu gràcies a Arc Welder, un afegit per al navegador Chrome que facilita l’execució d’apps Android en Chrome OS.

A Google se li ha escapat el control complet d’Android gràcies a iniciatives com la de CyanogenMod i Cyanogen OS, encara minoritàries però que van guanyant pes poc a poc. Microsoft s’ha interessat per aquesta, anunciant a principis de febrer que la finançava amb 70 milions d’euros. La resposta de Cyanogen va consistir en anunciar l’adopció de les apps de Microsoft enlloc de les de Google, a mitjans abril.

Al juny, CyanogenMod incorporava la botiga virtual de videojocs PlayPhone.

Ubuntu no troba el seu lloc

Per fi aquest 2015 ha tingut lloc l’esperat llançament comercial dels primers smartphones amb Ubuntu Touch, un llançament molt descafeinat donat que els ha mancat el seu principal al·licient: la convergència entre el smartphone i l’escriptori convencional en connectar el terminal a una pantalla externa, un teclat i un ratolí.

Va ser l’espanyola Bq la que, a principis de febrer, va anunciar l’Aquaris E4.5 Ubuntu Edition, i més endavant la xinesa Meizu. Al juny, altre cop Bq anunciava un nou terminal basat en la plataforma de Canonical, completant el trio de terminals que actualment ja ofereixen aquest sistema operatiu preinstal·lat. Però, des de llavors, no n’hem tornat a sentir gire res més.

La convergència entre plataformes sembla que serà integrada a Ubuntu al llarg de l’any vinent. Ja fa més de dos anys que es ve prometent i res. Veurem si el 2016 serà, per fi, veritat.

Avançar al quart capítol
Retrocedir al segon capítol

2015: l’any del “10” (III)
Valoreu aquesta publicació

Guillem Alsina
Periodista freelance especialitzat en noves tecnologies, redactor d'YCOM.cat
Etiquetes: