2015: l’any del “10” (IV)

Compartir

Les vicissituds de Blackberry, les primeres passes dels cotxes autoconduïts (o, més aviat, les primeres rodades) i l’Alphabet de Google protagonitzen la nova entrega del nostre resum anual.

BlackBerry sobreviu (de moment)

La marca canadenca, tocada des de fa temps, ha hagut de sortir al pas de rumors que la situaven en l’òrbita de diversos gegants de la fabricació de dispositius amb el suposat interès d’adquirir-la. Aquest gener era Samsung la “pretendent”.

Si bé la canadenca ha vist com el seu negoci de terminals minvava, la creu de la moneda l’ha trobat en el seu programari de gestió, que ha continuat guanyant enters entre les empreses i organitzacions mercès a la seva eficiència per a gestionar flotes de dispositius mòbils, incloses aquelles amb dispositius heterogenis, que empren diverses plataformes de programari.

El setembre es tancava veient el naixement de la BlackBerry Priv, el primer terminal de la companyia canadenca equipat amb Android, una aposta de futur que busca assegurar un lloc a l’empresa entre els fabricants quan s’extingeixi la seva pròpia plataforma de programari per mort natural. Està equipat amb un teclat físic, seguint la tradició de l’empresa, però el seu preu ha estat massa car com per a triomfar.

La bogeria dels cotxes que es condueixen sols

Un degoteig pausat però constant de notícies sobre cotxes que es poden auto-conduir per les nostres carreteres ha anat avançant al llarg d’aquest any un futur que fins ara només havíem vist a les pel·lícules de ciència ficció.

Però sens dubte, el que ha cridat més l’atenció ha estat el de Google, un utilitari del qual se n’anunciava l’obtenció del permís de circulació per a l’estat de Califòrnia al maig.

En ple estiu ens començàvem a preguntar per la seguretat d’aquests vehicles; amb un sistema informàtic a bord i connectivitat, és fàcil poder-hi trobar bugs que en permetin el hackeig i, de fet, les autoritats estatunidenques cridaven a revisió diversos models de Chrysler, Dodge, Jeep i Ram per un forat de seguretat en el seu programari.

La revista Wired anava un pas més enllà, atrevint-se a demostrar el hackeig d’un tot terreny Jeep en unes condicions ideals, si, però que deixava la porta oberta a poder-ho fer sobre el terreny.

L’Alphabet de Google

La companyia del cercador anunciava, a mitjans d’agost, la reconversió de la seva identitat corporativa en Alphabet, un conglomerat d’empreses que aplegava tots els components de la vella Google i els dotava com a conjunt d’una estructura més flexible per tal que no es representin un llast els uns als altres.

Pràcticament coincident amb aquest canvi administratiu, la multinacional també va modificar al setembre el logotip del cercador Google i de tots els serveis que l’acompanyen.

I també l’any de…

Els primers compassos de l’any van ser tràgics, colpint-nos l’atemptat contra la redacció de Charlie Hebdó. No seria l’únic ni el darrer cop que el món contemplés, al llarg d’aquest darrer any, una acció terrorista de gran ressò mediàtic.

Google anunciava que deixava de comercialitzar la versió per a “exploradors” de les Google Glass, però que tornaria a reprendre el projecte més endavant amb un nou plantejament; a finals de gener, la comunitat linuxera descobria que el seu sistema operatiu preferit havia estat vulnerable a la fallada GHOST durant… 15 anys!

Al febrer la Viquipèdia (edició en català de la Wikipedia) arribava als 450.000 articles; Girona succeïa Granollers com a seu de la Catosfera i, a mitjans de setembre el domini .cat complia una dècada.

La multinacional japonesa Sony es venia la divisió Sony Online Entertainment al grup d’inversió Columbus Nova al febrer, i al juny anunciava el que semblava una incongruència en el mercat actual: PlayStation Now entrava als smart TV Samsung. El servei d’emmagatzematge en el núvol Rapidshare tancava portes al febrer.

El Mobile World Congress ens portava una nova fornada de dispositius mòbils de tota mena: els smartphones HTC One M9, el Motorola Moto E 4G, els Lumia 640 i 640XL, o el BlackPhone 2 entre d’altres. I, naturalment, els Galaxy S6 i S6 Edge, els grans esperats de la fira.

Entre els rellotges intel·ligents que s’havien presentat abans del Mobile i que es van deixar veure per primera vegada al certamen barceloní hi tenim l’LG Watch Urbane, i entre els presentats al certamen, els de Huawei i Alcatel. Sony també va aprofitar la festa per presentar la tauleta tàctil Xperia Z4.

La fabricant nipona continua amb un ritme de llançament d’una nova generació del seu flagship, l’Xperia Z, cada sis mesos: el Z4 a l’abril, i el Z5 al setembre. Pebble presentava un rellotge amb pantalla de color a finals de febrer i, al març, arribaven les publicacions promocionades a Instagram; a mitjans d’abril era publicada la versió 4.0 del nucli Linux.

Samsung presentava al Mobile World Congress la nova generació de la gamma Galaxy S, l’S6, i el seu bessó amb les vores de la pantalla perllongades i doblegades caient pels costats de la carcassa, el Galaxy S6 Edge, una aposta diferenciadora i arriscada de la multinacional sud-coreana que, de moment, sembla haver-li sortit bé.

LibreOffice ha arribat a Android amb un client propi que facilita la lectura de documents i, en una fase encara embrionària, la seva edició, mentre que li queda pendent encara arribar a la web per competir amb aplicacions com Office Online o Google Docs. Aquest client per a dispositius Android es feia oficial a finals de maig.

Avançar al cinquè i darrer capítol
Retrocedir al tercer capítol

2015: l’any del “10” (IV)
Valoreu aquesta publicació

Guillem Alsina
Periodista freelance especialitzat en noves tecnologies, redactor d'YCOM.cat
Etiquetes: