5G: el problema és l’espectre

Compartir

Espectre va ser l’única paraula que van repetir tots els ponents de la roda de premsa convocada pel 5G-PPP, el grup d’interès encarregat de portar endavant el desenvolupament de la cinquena generació de telefonia mòbil.

Igual que l’any passat, el Mobile World Congress ha estat el marc escollit per informar sobre l’estat de la qüestió de com es troba el desenvolupament de la 5G, la nova generació de comunicació de veu i dades que està cridada a desplegar-se a partir del 2020.

Diverses de les companyies fabricants d’infraestructures i operadores que exposen a la fira, han presentat solucions embrionàries de connectivitat 5G: Alcatel-Lucent, Nokia Networks, o NTT DoCoMo. Precisament, el govern japonès s’ha compromès a treballar per oferir cobertura 5G a Tòquio durant els Jocs Olímpics del 2020.

La meva impressió personal és que la tecnologia s’està cuinant en els laboratoris, i que no és el principal problema, el qual seria sense cap mena de dubte l’espectre.

Günther Oettinger, Comissari per a l'Economia i la Societat Digital de la Unió Europea, en un moment de la seva intervenció

Günther Oettinger, Comissari per a l’Economia i la Societat Digital de la Unió Europea, en un moment de la seva intervenció

A l’Estat Espanyol ja som experts en això, amb dues resintonitzacions dels canals de la TDT a causa de l’alliberament de bandes per a la telefonia de quarta generació. Si, ja us podeu imaginar la que es pot muntar en uns quants anys…

La solució? recórrer a altes freqüències i a bandes no llicenciades.

¿Per què és necessària la cinquena generació?

Quan a molts llocs del món encara està arribant la 3G, i a molts altres usuaris de serveis en línia en mobilitat encara els queda pendent la 4G, hom es pregunta si la 5G és realment necessària per al nostre dia a dia, o si no en tenim ja prou amb la velocitat que ens ofereix la 4G i els seus corresponents beneficis.

En primer lloc, hem de pensar que la 5G no serà quelcom immediat; la seva estrena es preveu per al 2020 i, a partir d’aquesta data, el seu desplegament gradual a tot el món, un procés que durarà uns quants anys.

En segon lloc, no es tracta de donar servei als usuaris que descarreguen vídeo en 4K (que també), el consum del qual creix diàriament, si no d’oferir servei a la IoT ( Internet of Things, l’Internet de les Coses).

Dispositius connectats, sensors que envien informació als servidors a través de la xarxa, cotxes que es connecten des de la carretera i descarreguen informació sobre el trànsit, smart TVs, ulleres intel·ligents que puguem usar pel carrer… Internet s’està convertint en una veritable autopista de la informació pel volum d’informació que transita per ella, i que va en augment a mesura que creixen les aplicacions de la internet de les coses.

La 4G es preveu petita per a permetre el pas fluid de tot el trànsit que en el futur generaran els sensors instal·lats als nostres carrers i edificis i dispositius “intel·ligents”, als quals s’hi afegirà la gran quantitat de dades consumides pel vídeo en alta definició i altres tipus de continguts que també requereixen d’un gran ample de banda, i que cada vegada es consumeixen més des de dispositius mòbils.

A la roda de premsa del 5G-PPP es va indicar que, gràcies a la 5G, una persona podria arribar a estalviar-se dues hores de treball diàries. No, no es tracta de descarregar continguts més ràpidament, si no, i per exemple, de gaudir de serveis com ara videoconferència d’alta qualitat, o traducció instantània de la parla, com el servei que ha posat en marxa Microsoft a Skype però amb qualitat millorada gràcies a poder enviar més dades als servidors i a més velocitat.

5G: el problema és l’espectre
Valoreu aquesta publicació

Guillem Alsina
Periodista freelance especialitzat en noves tecnologies, redactor d'YCOM.cat
Etiquetes: