Cal anar amb compte a la Xarxa, però fora també

Imatge del Ministerio TIC de Colombia a Flickr sota llicència Creative Commons
Compartir

Tant de sentir a parlar d’estafes online, i resulta que el “món real” és tan o més perillós que el que es veu a la pantalla de l’ordinador.

Jo no compro per Internet, que és molt perillós i em poden estafar”. Si, és ben cert; quants de nosaltres no haurem sentit a parlar d’algun cas de persones que han volgut comprar tal o qual cosa per la xarxa i que han acabat gastant-se els diners per acabar rebent una carta amb una fotografia d’allò que suposadament han comprat o, fins i tot, una caixa amb una pedra?

Les estafes són, malauradament, prou comunes en aquest món, però em nego a donar la raó a qui diu que abans prefereix anar a comprar a una botiga física perquè li genera més confiança. D’estafar-te, et poden estafar a tot arreu, al costat de casa teva o des de l’altra punta del món amb un ordinador, tot depèn de les mesures de protecció i de precaució que hagis pres, tot sovint en ambdós casos.

Fa uns dies, l’agència de viatges World Travel de Reus acaparava els titulars perquè havia estafat els seus clients. Bitllets d’avió corresponents a vols intercontinentals cobrats als clients però no contractats a les companyies. No ha estat l’únic cas els darrers anys, ni tampoc les estafes han estat exclusives de les agències de viatges, però aquest cas concret és un exemple de com un comerç de proximitat pot ser també una plataforma per estafar la gent, fora de les estafes en sèrie perpetrades per certes entitats bancàries i grans empreses.

Comprar per Internet, talment com fer-ho en el món real, ha de beure molt de la confiança i del boca a orella.

Si m’haig de planificar jo el viatge, m’agrada contractar els vols directament a l’aerolínia a través de la seva pàgina web, i l’hotel a través de Booking. No és que amb això elimini completament la possibilitat de que m’estafin, però amb tants anys de trajectòria, és més difícil. Ara, si no, recordeu el cas del Fórum Filatélico…

I si me’n vull anar de vacances, ja tinc la meva agència de viatges, de gent que conec i en la qual hi confio, i no em deixo enganyar per ofertes d’escàndol, vinguin aquestes d’Internet o de perfectes desconeguts amb aparença poc professional. De vegades, val més pagar una mica més però assegurar-se el tret.

I per als qui diuen que a Internet tot són estafes, senyors meus (o senyores), ni tot són estafes, ni tot fora d’Internet és un oasi de pau i tranquil·litat. La Xarxa de xarxes és tan perillosa com el món d’allà fora.

Imatge que il·lustra aquest article del Ministerio TIC de Colombia a Flickr sota llicència Creative Commons

Guillem Alsina
Etiquetes: