Consells de seguretat per als qui van a Rio

Compartir

El vídeo a les xarxes socials que tan de moda està, portarà a atletes i assistents a usar les xarxes Wi-Fi públiques, les quals, per definició, són insegures.

Falta poc per a què comencin els Jocs de la XXXI Olimpíada a la ciutat brasilera de Rio de Janeiro, la qual es veurà presa per una munió de visitants procedents de tot el món, comptant tant els qui van a competir-hi, com aquells qui només s’ho van a mirar.

En qualsevol dels casos, aquesta veritable gernació humana necessitarà, durant els dies de la seva estada, accés a la xarxa de xarxes, a Internet, i això suposarà tant un problema per a les infraestructures d’accés locals, com per a la seguretat d’aquells qui s’hi desplacen.

Amb les xarxes socials com a fenomen emergent, serà normal que molts espectadors i els mateixos atletes i voluntaris, vulguin pujar als seus comptes fotografies de tota mena, i amb el fenomen del social live streaming en ple auge, continguts que pesen molt i que portaran els internautes a buscar la connectivitat de les Wi-Fi públiques, de les quals n’hi haurà un bon grapat, tan posades pel comitè organitzador com per altres entitats.

Les Wi-Fi públiques són, però, habitualment fàcils d’atacar; en molts casos tan sols cal muntar un punt d’accés (quelcom que es pot fer de manera senzilla amb un telèfon mòbil) amb un nom semblant al què tingui el punt d’accés públic, i molts internautes cauran al parany.

Un cop l’internauta s’ha connectat al seu punt d’accés, el cibercriminal pot emprar eines molt sofisticades per a desencriptar contrasenyes i robar la identitat electrònica de la víctima. Pitjor encara si aconsegueix dades de la tarja de crèdit, doncs llavors podria buidar, directament, el compte bancari de l’internauta.

Però, si els punts d’accés públics resulten tan insegurs, com ho podem fer per connectar-nos a Internet? Una opció passa per fer-los més segurs creant-hi una xarxa privada virtual (VPN per les seves sigles en anglès).

Aquest programari, un cop instal·lat en el nostre dispositiu mòbil o ordinador, es connecta amb un servidor i fa passar tot el tràfic de la xarxa encriptat amb encriptació forta, de manera que creem un canal, en principi segur, pel qual redirigir tota la nostra informació.

És segur aquest mètode? En informàtica no hi ha res que pugui garantir una seguretat al 100%, però sense cap mena de dubte és més segur que no pas connectar-nos directament i enviar la nostra informació de manera oberta, que és molt fàcil de captar i processar.

D’altra banda, una connexió tan protegida, sempre podria fer sospitar a un cibercriminal que estem amagant quelcom valuós i, per tant, fer-lo insistir encara més per a descodificar les nostres comunicacions.

El més recomanable és abstenir-nos de comprar res per Internet aquells dies, de manera que les dades de les nostres targes de crèdit no circulin amunt i avall, i mirar d’entrar a un mínim de serveis en línia, aquells estrictament necessaris.

De solucions VPN n’hi ha moltes i variades al mercat, algunes de gratuïtes però que pateixen restriccions pel que fa al volum de dades que hi podem fer passar, i la seva velocitat.

Entre les opcions de pagament destaquem NordVPN, el servei de la qual no només ens permet accedir amb seguretat a la xarxa, sinó que també ens permet accedir a serveis en línia que presenten restriccions d’accés geogràfic, com el Netflix dels Estats Units.

NordVPN és una VPN senzilla de configurar i fer servir, i que parteix d’un preu de 8 dòlars per un mes, i de 5,75 per mes si es contracta per un any.

Consells de seguretat per als qui van a Rio
Valoreu aquesta publicació

Etiquetes: