Corea i Japó volen uns JJOO sense barreres idiomàtiques

Fotografia de l'usuari Scazon a Flickr sota llicència Creative Commons
Compartir

Les edicions dels jocs olímpics d’hivern del 2018 i d’estiu del 2020 comptaran amb una avançada tecnologia de traducció simultània automàtica.

Poques coses convoquen a gent de totes les procedències possibles com uns Jocs Olímpics, convertint durant uns dies la vila olímpica en una veritable torre de babel multicultural i multilingüe, on s’hi parlen molts dels idiomes que hi ha sobre la capa de la terra, simplificats finalment gràcies a l’ús d’unes quantes “llengües franques” com ara l’anglès, el francès o l’espanyol.

Corea del Sud i el Japó estan competint per garantir uns JJOO sense barreres lingüístiques. Celebraran respectivament els jocs d’hivern el 2018 a Pyeongchang i els d’estiu del 2020 a Tòquio.

En ambdós casos han estat creats consorcis público-privats que treballen per millorar tant com sigui possible les tecnologies de reconeixement de veu i traducció automàtica, amb l’objectiu, sobretot, de facilitar la comunicació entre els ciutadans locals (tant coreans com japonesos en sengles casos) amb els visitants que vindran de fora, cadascun d’ells parlant el seu idioma natiu.

L’eina que es farà servir en aquest cas serà, principalment, l’smartphone, un dispositiu que tots portem a la butxaca i que amb el programari adequat pot escoltar les paraules, processar-les, reconèixer-les i traduïr-les.

A aquests sistemes automàtics de traducció se’ls presenten molts reptes al seu davant: des de reconèixer accents regionals o problemes en la parla d’una persona en particular (mala pronuncia de lletres com la R o la S) fins a ampliar el nombre de llengües reconegudes i el vocabulari que poden processar.

Però el repte més important al qual s’han d’enfrontar és a una conversa informal, en la qual siguin emprades paraules amb doble sentit o fora del seu context habitual, amb neologismes o expressions de moda en els respectius països, coses que poden desconcertar el programari i que fan que aquella persona que parla s’hagi de moderar i adaptar el seu discurs per a què sigui comprensible per a una màquina.

En el cas coreà, per exemple -que és el que primer celebrarà uns jocs que volen ser dominats per aquesta caiguda de les barreres lingüístiques-, els esforços es centren en el sistema Jinitok, una sèrie d’eines de reconeixement i traducció que data del 2012.

Actualment, Jinitok és capaç de reconèixer i traduïr coreà, anglès, xinès i japonès, i s’està treballant en el suport necessari per l’espanyol, el francès, l’alemany i el rus.

Curiosament, les tecnologies que estan desenvolupant els japonesos es basen, al seu torn, en aquelles que estan desenvolupant els coreans, amb la participació en el cas nipó del gegant de les telecomunicacions NTT DoCoMo.

Imatge de portada de l’usuari Scazon a Flickr sota llicència Creative Commons

Corea i Japó volen uns JJOO sense barreres idiomàtiques
Valoreu aquesta publicació

Guillem Alsina
Periodista freelance especialitzat en noves tecnologies, redactor d'YCOM.cat
Etiquetes: