Datacoup: treu benefici econòmic de les teves dades personals abans que altres ho facin

Fotografia de l'usuari Nicola de Flickr sota llicència Creative Commons
Compartir

Quan donem les nostres dades a un servei en línia, tenim moltes probabilitats que aquestes acabin en el mercat. Per què no deixem de banda els intermediaris i les hi posem nosaltres mateixos?

Imatge de portada de l’usuari Nicola a Flickr sota llicència Creative Commons

Quan no tens clar quin és el producte, és que TU ets el producte. Aquesta és una màxima vàlida per a la gran majoria dels serveis en línia que s’ofereixen gratuïtament a Internet.

Si bé nosaltres, com a internautes i usuaris, en gaudim sense haver-ne de pagar res, de ben segur que els qui l’ofereixen no viuen de l’aire, així que… on és el negoci?

Podríem pensar que es troba en la publicitat, i no és descartable que en alguns casos sigui així, però probablement això no sigui veritat per a la gran majoria, degut a què els ingressos per publicitat no acostumen a cobrir totes les despeses de les empreses que es troben darrere dels serveis oferts, incloent-hi en aquestes despeses el sou dels treballadors.

Els ingressos per publicitat acostumen a ser escassos, tret que estiguem parlant d’un nombre d’anuncis vistos realment estratosfèrics que pocs es poden permetre, com ara Google o Facebook.

I, fins i tot en el cas de la xarxa social de Mark Zuckerberg, hi ha la preocupació de trobar fonts de finançament alternatives, car amb la publicitat no n’hi ha prou.

Què tenen com a matèria primera aquests serveis en línia? a banda de les pàgines vistes (on s’hi poden col·locar anuncis), els usuaris.

Els seus usuaris generen tota una sèrie de dades personals que permeten segmentar-los en col·lectius, i aquests col·lectius poden ser “venuts” a empreses que els hi enviïn publicitat dirigida al seu perfil, ja que un jove d’entre 14 i 20 anys que viu a casa dels pares no consumirà els mateixos productes que un home d’entre 40 i 60 anys, amb responsabilitats familiars, una hipoteca per pagar i altres preocupacions molt diferents.

Per tant, quan donem les nostres dades personals a un servei en línia que pensem que és “gratuït”, en realitat estem pagant amb una moneda molt més etèria com són les nostres dades. Per això, els formularis per donar-se d’alta a algun d’aquests serveis són molt complets i demanen tota mena de dades.

Aquest mercat és molt suculent, però nosaltres -que, al cap i a la fi, som els qui generem les dades- no en veiem ni cinc.

Podem ser nosaltres mateixos qui traiem profit econòmic de les nostres dades personals? Si, però abans, fer-vos evident que, un cop venudes, perdrem una part de la nostra intimitat, i el nostre correu electrònic es podrà veure cosit a ofertes diverses.

Una empresa que es dedica a oferir aquest servei és Datacoup. Un cop donats d’alta al servei (cosa que és ràpida i senzilla: només hem de donar la nostra adreça de correu electrònic i una contrasenya), haurem d’omplir un qüestionari amb el perfil de les nostres xarxes socials (amb suport per a Facebook, Twitter, LinkedIn o Google+), els nostres dispositius personals (Fitbit), les nostres preferències (Meetup, Last.fm) i, el que si és més espinós, dades de les targes de crèdit i dèbit (que també seran emprades per tal que l’empresa ens pagui per les nostres dades).

Els perfils i les dades que donarem a Datacoup i que després ells vendran, donant-nos també un petit benefici econòmic a nosaltres. Feu clic per a ampliar

Els perfils i les dades que donarem a Datacoup i que després ells vendran, donant-nos també un petit benefici econòmic a nosaltres. Feu clic per a ampliar

Això és el què realment té valor per a Datacoup, les dades dels nostres perfils socials que són, en definitiva, les que vendran a terceres parts.

Com més complet sigui el nostre perfil, més valuós serà… i més perdrem la nostra intimitat. Som nosaltres els qui hem de decidir si hi entrem o si no, en aquest joc.

Ja sé què estareu pensant: “és molt senzill, li dono dades falses… i a cobrar!“.

En el cas de les targes de crèdit/dèbit, això és impossible, mentre que a les xarxes socials hi ha d’haver activitat, que és el que compta per a l’empresa. Per tant, donar dades falses exigiria treballar durant moltes hores els nostres comptes fake (falsos), el que faria que no ens sortís a compte l’esforç invertit, ja que el que s’arriba a pagar són uns pocs dòlars a la setmana.

Actualment, Datacoup paga només a internautes residents als Estats Units, però té plans per saltar a l’altra banda de l’Atlàntic i aterrar a Europa.

Datacoup: treu benefici econòmic de les teves dades personals abans que altres ho facin
Valoreu aquesta publicació

Guillem Alsina
Periodista freelance especialitzat en noves tecnologies, redactor d'YCOM.cat
Etiquetes: