El destí dels tècnics informàtics: convertir-se en “recuperadors de dades”

Les màquines low cost canvien l'escenari per als tècnics
Compartir

La irrupció en el mercat dels ordinadors de menys de 200 euros fa que per a moltes reparacions valgui més la pena comprar directament un altre ordinador. Quin destí els espera als qui es guanyen la vida arreglant-los?

Admeto que el titular és una mica escandalós, ja que no tots els tècnics perdran el seu lloc de treball per la irrupció de les noves màquines low cost, tot i que sí es perdrà cert volum de treball en el futur. La causa? Valdrà gairebé més la pena comprar una màquina nova que arreglar la vella.

Si se’ns parteix per la meitat la nostra maquineta d’afaitar, pensem en arreglar? No, pel cost de l’arranjament ens podem comprar una maquineta nova i encara ens sobra. I el cotxe? Fem el mateix? No, normalment ens surt més a compte arreglar-lo, tot i que de vegades la fallada és tan gran, que tot i que ens surti més car, val més la pena adquirir un nou vehicle.

Fins ara, els ordinadors entraven en el segon grup d’objectes, els que normalment surt més barat arreglar-los. Però la dinàmica del mercat va cap a l’abaratiment del maquinari, de manera que aquest, en algun moment, acabi essent una “commodity”, com diuen els americans, és a dir, que el preu del dispositiu amb el qual treballem sigui pràcticament irrellevant.

En aquest context, i quan els ordinadors valien de 500 euros cap amunt, valia la pena un arranjament que pugés fins a certa quantitat.

Però el canvi de situació està arribant a extrems en què un ordinador portàtil amb Windows aviat es podrà trobar al mercat per menys de 200 euros, tal i com hem vist en algunes presentacions de l’IFA de Berlín. És la resposta de Microsoft als Chromebooks de Google.

Les hores de treball d’un tècnic són cares. Si li afegim el preu de les peces, això fa que reparar un ordinador espatllat el preu del qual va a la baixa, arribi a un punt (si no hi ha arribat ja) que surti més car que, directament, comprar-ne un de nou.

En quin lloc deixo això als tècnics? Els suprimeix? No, però sens dubte suposarà un cop al sector i el deure de reorientar-lo.

En primer lloc, certes reparacions deixaran de valer la pena, però hi haurà una operació inevitable en molts casos: la recuperació de les dades de l’usuari “atrapades” al disc dur de la màquina espatllada.

Pocs són els usuaris finals que, a dia d’avui, fan còpies de seguretat completes i sistemàtiques de les seves dades, de la mateixa manera que obliden moltes altres pràctiques com les relatives a la seguretat informàtica, en la majoria dels casos, fins i tot les més bàsiques.

El paper del tècnic ha de passar a ser, per a la majoria dels casos, el d’un assessor personal, mig professor per ensenyar a utilitzar la màquina, mig “personal shopper” (assessor de compres) que estudiarà les necessitats del client per recomanar-li el dispositiu adequat en el seu cas… i fins i tot li el vendrà.

No s’hauran acabat totes les reparacions, encara n’hi continuarà havent moltes que valgui la pena fer: en els casos de les màquines més cares, de 500 euros cap amunt, però que cada vegada seran més infreqüents en el mercat, en el cas dels servidors o de les xarxes corporatives, per exemple.

Passarà, en definitiva, com amb les impressores, per a les quals hi va haver una època en què pel seu preu encara valia la pena arreglar-les, però va arribar un moment a partr del qual ja es van començar a trobar al mercat per uns 50 euros per a les més senzilles però efectives.

Això va deixar fora de joc la possibilitat d’arreglar-les més enllà d’un canvi de tinta, ja que només l’hora de tècnic més dels materials ja feien el procés més car que comprar-ne una de nova.

Guillem Alsina
Etiquetes: