Facebook: una fallada subjecta a l’escrutini

Quelcom que ni s'ha donat ni es donarà: Mark Zuckerberg explicant a la premsa una fallada a Facebook. Imatge de Robert Scoble a Flickr sota llicència Creative Commons
Compartir

Tothom té dret a una segona oportunitat. És una frase que de ben segur haureu sentit més d’un cop i de dos, i que pot ser vàlida per a relacions de parella, o per al món laboral, però… també té validesa en el món empresarial de les noves tecnologies?

Fa uns dies es produïa un fenòmen poc corrent: Facebook fallava. Però del tot. No era accessible ni des de la web (on va començar a deixar de ser accessible) ni des del mòbil (on va trigar encara uns minuts més a caure però també ho va acabar fent).

Nosaltres ho vam seguir en directe al nostre Twitter, i en vam informat també a través del nostre lloc web, mercès també -i cal confessar-ho- perquè ens ho vam trobar a sobre. És una d’aquelles casualitats d’estar en el moment apropiat en el lloc adequat o, en aquest cas, fent la tasca adequada.

La companyia creada per Mark Zuckerberg no ha informat del problema, les seves causes i com es va solucionar, en cap moment, ni a través del seu compte de Twitter oficial ni des de la pàgina que té dedicada als comunicats de premsa per a periodistes.

És una actitud que xoca en contraposició a la d’altres companyies que reconeixen les caigudes dels seus serveis, n’expliquen les causes (bé, sempre t’ho has de creure, naturalment) i fins i tot indiquen com ho han solucionat o, segons el moment, quan preveuen que tornarà el servei.

Però jo hi trobo una certa lògica, sobretot per les hores en les que es va produïr el problema, les 10 del matí aquí, però les 4 de la matinada a la costa est dels Estats Units, i la 1 a la costa oest.

A la una de la matinada és de suposar que encara prou gent pot estar connectada a la xarxa social per excelència des dels seus ordinadors o mòbils, però a una hora tan intempestiva com les quatre de la matinada… qui coi té l’ànim de connectar-se a Facebook???

Si, és clar, de gent ben segur que n’hi deu haver, i sempre és ple dia en algun lloc del món (a l’Àsia era mitja tarda), però al meu parer aquesta opacitat informativa l’hem de llegir en clau nord-americana.

Si Facebook n’hagués informat públicament, al cap d’unes hores (a primera hora del matí, horari dels EEUU) tota la premsa en parlaria més del que se’n va parlar al dia següent al país nord-americà, i podria haver posat en dubte algunes coses, com ara que el creixement exponencial de la xarxa social no estigués afectant la topologia i rendiment dels seus servidors, dificultats tècniques d’altra mena o qualsevol elucubració.

I, si passa ara, per què no pot tornar a passar en el futur? I què passa si comença a passar de tant en tant? I si ho fa més sovint? Deixar volar la imaginació, i més per part de la premsa especialitzada i influent dels Estats Units, pot ser cosa fàcil.

I, a on vull arribar, és que aquest nerviosisme es podria haver contagiat fàcilment als inversors, no tant als petits que tenen unes poques accions adquirides amb l’oferta pública, si no als qui tenen un percentatge significatiu d’accions i que, si no vaig errat, són tots o gairebé tots nord-americans.

L’opacitat informativa en aquest aspecte és, doncs, al meu parer, una tàctica més aviat enfocada a tranquilitzar el parquet del NASDAQ (la borsa tecnològica de Nova York) donant-li un missatge de “aquí no ha passat res; només no s’han pogut connectar alguns europeus i asiàtics, res del que calgui preocupar-se”.

I a tenor del que es veu a la cotització, on avui continua per sobre dels 65 dòlars per títol, els nois de Mark Zuckerberg han aconseguit el seu objectiu de que no se’n vegi afectada.

L’incident no ha passat, doncs, d’alguns acudits graciosos al Twitter per part dels mateixos usuaris que intentaven accedir a Facebook en aquells moments i no ho van aconseguir, i la companyia hi ha tirat terra per sobre ràpidament a base de, senzillament, no parlar-ne.

Com alguns governs i empreses fan amb més d’un i dos temes…

Guillem Alsina
Etiquetes: