Gowex o la vergonya del sistema

S'acosten núvols per a Gowex. Imatge de Guillem Alsina
Compartir

L’empresa, el president de la qual ha admès tota l’estafa, havia estat recolzada pel govern espanyol i estava a punt d’entrar a cotitzar al NASDAQ.

Nou escàndol financer que té com a protagonista una empresa que menteix sobre els seus comptes de manera sistemàtica, i el màxim responsable de la qual dimiteix i demana disculpes un cop s’ha destapat tot el pastís el que, per cert, em fa pensar si també se n’hagués penedit i ho hagués anunciat públicament si no ho arriba a denunciar ningú.

En aquest cas ha estat la tecnològica Gowex, que proporciona serveis de connectivitat Wi-Fi a ciutats entre altres negocis vinculats amb la connectivitat a Internet. Al Principat, per cert, té punts d’accés repartits arreu de l’àrea urbana de Girona, així com proporciona l’accés als clients de nombrosos establiments Pans&Company o Burger King, i fins i tot té la concessió també del Wi-Fi públic de la capital nord-catalana, Perpinyà.

Però fora del país, proporciona serveis de connectivitat a ciutats tan importants com Nova York, Buenos Aires, Santiago de Chile o Madrid.

La història de Gowex no sembla diferent de la de tants altres castells de cartes comptables i financers que han caigut amb l’impuls d’una lleu brisa, en aquest cas proporcionada per una ‘misteriosa’ -terme que he vist reproduït en diversos mitjans- consultora anomenada Gotham City Research. Si, sembla que aquests senyors comparteixen terme municipal amb el superheroi Batman.

Durant aquests darrers quatre anys (almenys i que se sàpiga) Gowex ha presentat uns resultats econòmics falsos, creant clients i ingressos allà on no n’hi havien fins a totalitzar un 90% dels ingressos que realment deia tenir, o sigui que només tenia, de fet, el 10% del que afirmava.

Gotham City Research es recreava, el passat 1 de juliol, amb la publicació d’un extens informe de més de 90 pàgines en el qual desgranava tots els trucs i enganys que Gowex havia fet servir per falsejar els seus comptes, i entre els quals s’hi trobava, per exemple, l’afirmar que la ciutat de Nova York els havia encarregat la xarxa Wi-Fi per un valor de entre 2 i 7,5 milions de dòlars segons la font consultada, mentre que Gotham City apuntava a una xifra inferior als 200.000 dòlars.

El president de Gowex, Jenaro García, ha admès el frau, ha presentat la seva dimissió (que, naturalment, ha estat acceptada), i ha demanat disculpes via el seu compte de Twitter personal. Suficient? Personalment penso que no. Si no hagués estat destapat el frau, aquest bon senyor continuaria mamant de la teta del sistema que, al cap i a la fi, som tots nosaltres.

Fins a tal punt havia arribat l’engany que, amb una valoració totalment inflada de fins a 2.000 milions d’euros, Gowex es plantejava fer el salt del Mercat Alternatiu Bursàtil espanyol cap al NASDAQ. Suposo que als americans els agrada molt investigar les empreses que venen de fora a ficar-se en les seves coses, i és aquí quan les pràctiques fraudulentes de la companyia no han pogut resistir una mínima anàlisi al detall.

Com que sóc Gironí, he pogut tastar el servei ofert per Gowex, almenys en el seu apartat gratuït, i comparteixo la mateixa opinió que la gran majoria dels meus col·legues de professió: és infecte. No dóna qualsevol mena de rapidesa, havent d’esperar una eternitat per una consulta al correu electrònic o per descarregar una pàgina web ben poc carregada.

Curiosament, comentàvem un cop que “algun truc deu tenir el seu model de negoci”, malgrat que tots coincidíem amb el fet que havia de ser la venda de dades d’aquells internautes que empraven el seu servei. Poc ens imaginàvem que l’engany era de caire financer.

Un cas més, doncs, que ens demostra com n’és de fàcil inflar una bombolla especulativa, i més encara en el cas de moltes empreses tecnològiques que treballen en base a les idees, el coneixement i el que tindrà valor en un futur, allò no mesurable en definitiva amb patrons de distància, temps, llargada o qualsevol altre que sigui quantificable.

I tot això, naturalment, avalat per un govern estatal que no ha dubtat en concedir-li crèdits tous i, fins i tot, alguns premis amb el mateix Mariano Rajoy lloant-la com a un exemple d’empresa espanyola. Si l’hem d’extrapolar com a mostra d’exemplaritat, malament anem…

Això si, em pregunto quins són els mecanismes de control a les empreses a les quals els governs recolzen, perquè em costa de creure que, si s’han fet bé les coses, el govern no hagi detectat una estafa que si han sabut veure uns consultors nord-americans. Si, que exemplar…

Guillem Alsina
Etiquetes: