Gràcies, Tati

Compartir

Quan un personatge irònic ha d’aparcar la ironia és perquè el destí l’ha posat en un context dur i injust, que l’obliga a parlar des de fora de qualsevol personatge. I avui el destí ens torna a destrossar la ironia de la vida. El destí s’ha tornat a equivocar, emportant-se una persona massa jove, massa vital, massa forta.

Malgrat no haver-la pogut conèixer personalment fins fa uns mesos, la Tati va transmetre’m una força que s’intuïa cada dia. En vaig tenir prou amb unes quantes setmanes per veure-li les ganes i la valentia amb les què encarava la vida. Valentia professional i personal. Perquè va ser ella qui de seguida va pensar en incorporar el Modernet al món de la ràdio, repetint-me “ho veig, ho veig” mentre anava pensant la manera de posar-li veu a aquell personatge estrany. Però, sobretot, va ser ella qui, en una conversa distesa enmig d’una gravació, em va fer adonar del mèrit que tenia la manera com ella convivia amb aquella malaltia, com la tractava de tu a tu, i com no estava disposada a renunciar a res.

Avui el periodisme d’aquest país perd un exemple de compromís i de tenacitat. I jo, personalment, perdo un exemple de vida. Ni més ni menys que un exemple de vida.

Gràcies Tati. Gràcies per tot.

Gràcies, Tati
Valoreu aquesta publicació

Etiquetes: