Històries i passions darrere de l’Internet 2.0 conquerit per les dones

Compartir

Són aquelles dones que sempre tenen el mòbil a la mà, les que utilitzen aplicacions en totes les seves activitats, les que llegeixen blocs i compren mitjançant PayPal. Són les que comparteixen els seus pensaments en xarxes socials. Les que estan darrera de la pantalla, darrera de les aplicacions, darrera dels articles i darrera dels cables. Són dones modernes, lliures e informades, les qui tenen Internet con la seva segona naturalesa.

Elles són les que obren el camí per les futures generacions o per les filles d’aquelles que avui no tenen el mateix privilegi. Són les que preparen una nova era de la comunicació per les dones, ja no es conformen en ser muses, són també les creadores.

Buscarem històries, persones i passions darrere de l’Internet 2.0 conquerit per les dones. Tractarem d’esbrinar que els hi ofereix el món digital, que en pensa sobre elles i com les vol influir. Veurem la seva contribució en l’entorn digital, a través de la tecnologia, dels jocs, del contingut, de la moda, de l’art, de la fotografia, dels llibres, dels esports, de les seves creacions i, és clar, tot a través del seu encant. I en aquest viatge que proposem, envoltat de cultures i valors força diferents, anem a esbrinar junts el lloc que té Catalunya, per gaudir de la nostra contribució en aquest moviment global.

Com que aquesta és la primera història, serà sobre dues pioneres.

Elisa Leonida Zamfirescu (1887-1973), romanesa (com jo), va ser la primera dona enginyer del món, acabant la Universitat Tècnica de Berlín, en 1912, e Isabel de Portugal Trabal i Tallada, que va ser la primera dona enginyer catalana (com jo, visc i treballo a Catalunya), acabant l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona en 1943. Les dues van ser afortunades de provenir de famílies que els hi van donar el suport i l’ajuda per seguir els seus somnis.

Encara que es tracta d’una diferència de 30 anys, totes dues tenien la mateixa visió sobre el món, com va dir Isabel “La igualtat es demostra treballant”. Però cadascuna en la seva època va se tractada de forma diferent. Elisa no va ser rebuda per la Politècnica de Bucarest, a causa dels prejudicis de l’època, que negaven el dret a les dones d’assistir a una escola d’aquest tipus. A Berlín va ser acceptada el 1909, però amb la recomanació de “no donar l’ocasió de descontentament, sent ella un cas especial”. A poc a poc el gel ja s’estava trencant. En el temps d’Isabel, això no va tornar passar. Ella va ser acceptada des d’un principi, sent considerada una estudiant qualsevol, com els seus companys. Aquest és el més bonic exemple de com podem canviar el futur, amb il·lusió i confiança, sense acceptar mai un fracàs.

Elisa e Isabel són les nostres predecessores i nosaltres som els models per les noies de demà. Ja sabem que amb comunicació, informació, educació e innovació podem moure el món.

YCOM
Últimes entrades de YCOM (Veure'ls tots)
Etiquetes: