La Unió Europea obre un front contra Google

Compartir

Els serveis en línia de la companyia nord-americana i el seu sistema operatiu mòbil Android, en el punt de mira per pràctiques monopolístiques.

La integració de serveis de la mateixa Google en les seves pàgines podria ser il·legal per constituir una pràctica d’abús de posició dominant, segons la Unió Europea, que podria multar el gegant nord-americà d’Internet per tal motiu.

Després d’una investigació que, segons les autoritats europees, ha durat cinc anys (un lapse de temps que suposa tota una eternitat en un sector com el tecnològic que avança i canvia moltíssim en uns pocs mesos), la conclusió a la qual ha arribat la Comissió de Competència és que Google distorsiona els resultats de les cerques en prioritzar la seva pròpia oferta de serveis per davant de la de la competència, relegant aquesta a una posició en la qual els internautes, a més de deixar de utilitzar-la, acaben desconeixent fins i tot la seva existència.

La Comissió exemplifica aquesta suposada mala praxi de Google amb els serveis de comparació de preus: quan busquem un producte en el cercador Google, entre els resultats se’ns mostren en les primeres posicions les comparacions de preus del propi servei de Google, de manera que és molt fàcil que l’internauta deixi de mirar resultats d’altres llocs per descartar-los en favor del servei que li està oferint la companyia nord-americana.

Aquesta pràctica prendria avantatge de la posició dominant que Google posseeix en les cerques en línia.

La integració de serveis en línia no és l’únic que ha estat posat en dubte pels investigadors de la Unió Europea, ja que sobre Android també recauen dubtes.

Segons la Comissió de Competència, la companyia del cercador hauria pressionat els fabricants de smartphones, emparant-se en la necessitat d’aquests d’utilitzar la plataforma del robot verd i les eines de la mateixa companyia, novament un abús de posició dominant en el mercat, per aconseguir exclusivitat amb els fabricants, tant a nivell de sistema operatiu (utilitza només Android en els teus terminals) com a nivell d’apps (bloquejant la instal·lació d’aplicacions de la competència).

Per la seva banda, Google ha contestat afirmant que Android ha permès, precisament, esperonar la competència entre fabricants.

Quina lectura s’ha de donar a les acusacions?

No han mancat els qui han llegit ja les acusacions per part de les autoritats reguladores europees com un atac frontal als interessos nord-americans i un “càstig” a una empresa que podria estar col·laborant activament amb l’espionatge nord-americà al qual, en el passat, se l’ha acusat d’afavorir la contractació d’empreses nord-americanes com Boeing en detriment de les europees com Airbus en determinats països. D’aquesta manera, l’acusació actuaria en forma de toc d’alerta per a la resta de grans corporacions que faciliten informació als serveis d’intel·ligència dels Estats Units.

Tampoc han faltat els qui relacionen aquest atac de la Unió Europea amb les comptabilitats creatives que practiquen les grans corporacions que vénen de fora del territori del vell continent, especialment dels Estats Units, i que els permeten desviar anualment milions d’euros a paradisos fiscals, augmentant els seus beneficis amb els diners que no va a parar a la recaptació de la Unió Europea.

Amb aquesta lectura s’entén que en no poder atrapar-les perquè la forma d’actuar és legal (o massa complicada per poder-les atrapar), es busca una altra excusa per donar exemple i atemorir a la resta de les companyies. Una cosa així com quan es va atrapar l’Al Capone per evasió d’impostos en no poder acusar-lo directament de cap assassinat o un altre delicte major.

Malgrat tot, la majoria dels analistes no veu, en aquesta acusació, més enllà del que la Unió Europea ha apuntat com a motiu real, és a dir, les pràctiques d’abús de posició dominant que consten a l’acusació.

Quines poden ser les conseqüències per a Google?

La més immediata, el pagament d’una quantiosa multa. Les lleis preveuen que aquesta pugui arribar al 10% de la facturació anual de la companyia infractora, el que suposaria aproximadament uns 6.000 milions d’euros.

Però potser la més temuda per Google sigui que se la pugui obligar a dividir les seves operacions a Europa, separant algunes de les seves activitats publicitàries o serveis en una altra companyia. Això, sense cap mena de dubte, representaria per a la multinacional de Mountain View la pèrdua de pes específic en el panorama d’Internet, i el seu debilitament davant d’una competència que, en alguns casos, ofereix els mateixos serveis de manera integrada (tot i que són menys utilitzats ja que, si no, no estaríem parlant d’això).

A partir d’ara, s’obre un termini de dos mesos i mig durant el qual, Google podrà presentar al·legacions als càrrecs dels quals se l’acusa.

La Unió Europea obre un front contra Google
Valoreu aquesta publicació

Guillem Alsina
Periodista freelance especialitzat en noves tecnologies, redactor d'YCOM.cat
Etiquetes: