La Wikipedia es protegeix adoptant HTTPS

Imatge de Yuri Samoilov a Flickr sota llicència Creative Commons
Compartir

Països com la Xina o l’Iran bloquegen l’accés a les comunicacions xifrades emprant aquest estàndard, pel què pot dificultar l’accés a molts internautes en aquests països.

L’entitat responsable de l’enciclopèdia lliure Wikipedia (Viquipèdia en català), la Fundació Wikimedia, ha anunciat la introducció del protocol HTTPS (HyperText Transfer Protocol Secure) i comunicacions xifrades per fer arribar la informació als internautes.

No caldrà que aquests instal·lin cap programa especial al seu ordinador ni plug-in al navegador, per als internautes serà transparent i només els caldrà un browser capaç de suportar aquesta forma de transmisió, avui en dia qualsevol.

La iniciativa sorgeix de la necessitat de proporcionar als lectors de la Viquipèdia la seguretat de què allò que consulten a l’enciclopèdia en línia no sigui espiat per altres, comptant-hi dins d’aquest “altres” els respectius governs nacionals i les seves agències d’intel·ligència i espionatge.

Perquè precisament això és el que fa HTTPS, xifrar les comunicacions entre el navegador i l’origen de les dades, el servidor que les envia. És l’estàndard que fem servir en operacions de compra per Internet, i normalment el seu ús el denota el navegador mostrant la icona d’un candau en algun lloc de la finestra.

L’encriptació farà servir el sistema HSTS (HTTP Strict Transport Security) per impèdir o, si més no, dificultar, l’interceptació i lectura dels continguts que consultin els internautes.

El canvi no es fa només per a aquells qui consulten les pàgines de l’enciclopèdia, si no també -i sobretot- per donar un nivell més de protecció a aquells qui la construeixen a base de redactar-hi articles, concretament aquells que poden resultar sensibles pel seu contingut polític, social o religiós.

Així, per exemple, articles en els quals es titllin els governs de certs països com a dictatorials, podrien despertar recels en els mateixos, i més si arriben a ser capaços de saber que ha estat un habitant del mateix estat el qui ha redactat tal crítica. La coneixença de la identitat de l’autor d’un article es pot dificultar amb l’adopció del xifrat en les comunicacions que empren els editors.

Alguns països, però, coneixedors d’aquestes pràctiques, el que fan és censurar directament les connexions HTTPS i rebutjar-ne els paquets i, per tant, el contingut. Aquest és un fet que col·laboradors de la mateixa Viquipèdia ja han posat de relleu, i que podria fer que als països afectats (com ara l’Iran o la República Popular de la Xina) molta gent perdi l’accés a l’enciclopèdia lliure.

Malgrat tot, amb eines com els proxy i les utilitats per mantenir l’anonimat com el navegador web Tor, és posible burlar els serveis d’espionatge d’un país, però ara per ara aquestes es troben limitades a gent amb inquietuds sobre la tecnologia i amb un cert coneixement tècnic, o bé persones que estan a prop d’altres amb un perfil semblant al que hem descrit.

A més de la Viquipèdia, la Wikimedia Foundation també disposa d’altres projectes relacionats amb l’enciclopèdia lliure i que empren la mateixa filosofia de contingut bastit pels internautes: Viquitexts (llibres lliures), Wikivoyage (guies de viatge), Viquiversitat (per cursar estudis en línia), o Viquinotícies (noticies d’actualitat redactades col·laborativament, com un article de la Viquipèdia).

Precisament, aquest darrer lloc és el que més pot interessar als ciutadans que visquin sota una dictadura que en censuri els mitjans de comunicació, ja que mercès a aquest i altres mitjans alternatius, poden tenir informació del que passa a l’exterior, i a la vegada una visió externa del que passa al seu país.

En el post del seu blog, la Fundació Wikimedia indica que el canvi a HTTPS ha hagut de ser planificat amb molt temps d’antelació i que ha portat molta feina a nivell tècnic. De fet, s’estava gestant des del 2011, quan es va introduïr el suport a l’HTTPS de manera limitada. El que s’ha anunciat ara és la generalització de l’ús d’aquest protocol en totes les pàgines del servei.

l’HTTPS ja es ve utilitzant en altres serveis des de fa temps per encriptar les comunicacions com, per exemple, en el cas del servei de fotografia en línia Flickr.

Imatge de portada: fotografia de Yuri Samoilov a Flickr sota llicència Creative Commons

La Wikipedia es protegeix adoptant HTTPS
Valoreu aquesta publicació

Guillem Alsina
Periodista freelance especialitzat en noves tecnologies, redactor d'YCOM.cat
Etiquetes: