L’empresa serà digital o no serà

Compartir

Si una cosa m’està deixant clar el Gartner Symposium que es celebra aquests dies a Barcelona, és que el futur de les empreses és digital, ho vulguin elles o no.

Estem parlant d’empreses de certes dimensions, de les que fabriquen productes de consum de tota mena i en tots els àmbits, i no tant a la botiga de proximitat que ven aquests i altres productes, un tema a part del qual també n’hi hauria molt a parlar, perquè si bé la seva supervivència sense presència a Internet ni el disposar de noves tecnologies pot estar assegurat en alguns casos, l’arribar més enllà de la mera supervivència dependrà del bon ús que li ofereixin les tecnologies i la xarxa de xarxes.

Segons Gartner, el 2009 hi havia al planeta 1.600 milions de dispositius personals connectats (smartphones, tauletes tàctils,…) i 900 milions de dispositius dels que podem anomenar de la Internet de les Coses (IoT per les seves sigles en anglès). El 2020 aquestes xifres creixeran a 7.300 i 30.000 milions respectivament, fent que els dispositius amb connexió a internet ens sobrepassin en una relació de 5 a 1 a tots els habitants del planeta.

Si, després de dir això, encara no heu vist “la rebel·lió de les màquines” (de Stephen King), millor ja no la veieu, o podria ser que no fossiu capaços de conciliar la son…

A banda d’impressionant, aquesta xifra és reveladora, i ho és perquè voldrà dir que a banda d’una xifra molt àmplia, hi haurà una gran diversitat d’aparells connectats, la qual cosa implicarà que algú els ha de fabricar. I aquests, els que ofereixin connexió com un plus de valor afegit, seran els que guanyaran, segons Gartner.

Posem un exemple: una activitat tan senzilla com rentar-se les dents. En el darrer Mobile World Congress, la marca Oral-B ens va presentar un raspall de dents elèctric connectat que, mitjançant uns sensors, llegeix la manera en què l’usuari es renta les dents, enviant aquestes dades a una app del seu smartphone i permetent, d’aquesta manera, saber si ho està fent bé, si necessita incidir sobre alguna àrea concreta de la seva boca, o si necessita raspallar-se d’una altra manera.

És només un exemple, un botó de mostra, d’un univers d’objectes que s’estan connectant o que es poden connectar en un futur; podríem imaginar uns ninots de joguina amb sensors i connexió cadascun d’ells que enviés xifres d’ús al núvol. D’aquesta manera podríem saber no només quin és el més venut, si no quin és el més sacsejat (i, per tant, usat) de tots per les criatures quan juguen, quanta estona es passen amb cadascun, i diversos paràmetres més.

Això, al seu torn, ens permetria optimitzar la fabricació per tal que l’oferta s’ajusti a la demanda.

El qui integra la connectivitat als seus productes experimenta millores significatives, però aquell qui no ho fa també pateix el rebuig del públic consumidor, que veu en els productes connectats un diferencial de qualitat i de funcionalitat gràcies a la possibilitat de treure’n més suc a través del seu smartphone o ordinador.

Segons Don Scheibenreif, analista de Gartner, el proper camp de batalla per a les marques serà la llar, el sector domèstic, que és on més han de créixer els dispositius connectats. La domòtica, en definitiva, i tot allò que va un pas més enllà d’això com l’exemple que he explicat de les joguines.

En resum, si esteu llegint aquestes ratlles, sou director d’una gran companyia i el vostre producte encara no porta un xip i un transmissor Bluetooth/Wi-Fi… correu insensat! abans que sigui massa tard! I si sou un simple consumidor, prepareu-vos per a l’allau de productes connectats que ens vindrà a sobre.

L’empresa serà digital o no serà
Valoreu aquesta publicació

Guillem Alsina
Periodista freelance especialitzat en noves tecnologies, redactor d'YCOM.cat
Etiquetes: