Mobile World Congress 2016: això ha donat el congrés enguany

Compartir

El darrer dia de l’esdeveniment ens dóna peu a fer una repassada als temes més importants que hi hem vist. Des d’una visió personal.

Enfilem el darrer dia del Mobile World Congress 2016 amb, com diria ma mare, “tot el peix venut”, totes les presentacions de productes realitzades, tot allò que és nou ensenyat, i les tendències que marcaran els propers dotze mesos fins a la celebració del MWC 2017, sobre la taula.

És moment, doncs, de fer parada i fonda i, tot girant la vista cap enrere, repassar els fruits que han donat aquests darrers i intensos dies, per encetar després el llarg camí que ens portarà, d’aquí a un any, a culminar una nova edició d’aquesta veritable festa de les noves tecnologies.

Així doncs, en les següents ratlles desgranaré les que, al meu parer, han estat les tendències més interessants i els temes més destacables que ens deixa, com a balanç, aquesta nova edició del congrés de referència per a les tecnologies mòbils.

Sempre despert

L’always-on és la tendència que ha triomfat al Mobile en els terminals de les grans marques. El Samsung Galaxy S7, o l’LG G5 inclouen o inclouran en el futur aquesta característica, i tinc la sensació que no seran els darrers del mercat en incorporar-la a partir d’ara.

Que un telèfon tingui capacitat always-on vol dir que, mentre està engegat, la seva pantalla sempre pot mostrar una certa informació que, de fet, mai s’apaga. Aquesta informació consisteix, generalment en l’hora i les notificacions del sistema, com ara missatges entrants o previsió meteorològica entre d’altres.

Si un cop descrit el fet, el primer que heu pensat és en el consum de bateria que això comporta, us haig de dir que és més aviat poc: Samsung estima que en el Galaxy S7 serà aproximadament d’un 0,8% del total al llarg d’un dia d’ús normal. Realment ridícul.

Aquesta tendència s’ha presentat en societat en l’edició d’enguany del Mobile World Congress, però és previsible que, a partir d’ara, més cases pugin a carro i vagin llançant terminals que emprin aquesta tecnologia, la idea de la qual és proporcionar-nos una manera ràpida de veure informació del nostre terminal sense haver-lo de desbloquejar.

Al meu parer, la veritable cursa s’establirà per veure qui en treu més suc amb informacions realment rellevants. A banda de donar l’hora i informar-te sobre les trucades perdudes, els WhatsApps entrants, o els SMS o Hangouts…

Però, per a això, jo ja tinc el meu rellotge intel·ligent. Ambdós sistemes poden coexistir i conviure, en principi. També serà divertit veure si, d’alguna manera, un no acaba “matant” l’altre.

L’experiència de l’usuari, per davant de la resta

Fins fa relativament poc, totes les marques que presentaven smartphone nou presumien de números: processador amb tants nuclis a tants gigaherços, tanta memòria RAM, tant emmagatzematge… En canvi, enguany he pogut copsar que aquestes dades s’ometien en les presentacions per centrar-se en les experiències d’ús.

No dic que no hi siguin, no dic que s’amaguin (les podeu trobar a la web del fabricant del telèfon de torn), però han passat a un pla secundari tant en les presentacions com en els fulletons promocionals.

El que prima ara per a molts fabricants és explicar les experiències que hom pot gaudir amb els seus terminals, que no és atra cosa que enumerar d’una manera més poètica els seus punt forts.

Així, si un d’aquests és la càmera, podrà explicar tota una sèrie d'”experiències” visuals, amb gran qualitat de les imatges capturades, amb un zoom potent, o amb múltiples modes i captura en moviment sense que la fotografia quedi borrosa, per exemple. I el mateix si té una pantalla que creu de qualitat superior a la de la competència.

Ara per ara, fins i tot els processadors més senzills són capaços d’executar les aplicacions d’ús habitual per a qualsevol amb rapidesa i efectivitat, i la RAM mínima que munten ja és d’1 GB, més que suficient per a la feina que hi hem de fer. Per tant, són paràmetres dels quals no cal preocupar-se.

Tot i això, val la pena donar-los un cop d’ull sempre, especialment en la gamma baixa/mitjana, ja que no és el mateix 512 MB de RAM que 1 GB. I no parlo només de diferència numèrica, ho dic també pel rendiment que després ens ofereix el terminal.

5G

Des de ja fa un parell d’edicions del congrés que se’n parla de manera seriosa. Diversos competidors pugnen per bastir-ne l’estàndard, i entre l’edició del 2015 del congrés i aquest any ja hem establert una data en la qual podrem començar-ne a veure les virtuts: 2020. El compte enrere ja ha començat, i encara que sembli lluny, realment no queda tant.

El que ens queda ara és un pols entre les autoritats reguladores de l’espai radioelèctric per una banda, i els fabricants d’infraestructures de connectivitat i les operadores per l’altra, per tal de saber quines bandes podrà emprar la futura 5G.

La resta, es va cuinant a foc lent als laboratoris dels fabricants, alguns dels quals (Qualcomm, Nokia,…) ja han fet demostracions de la seva tecnologia per a la 5G.

Lluita per les bandes no regulades

Fabricants i operadores calculen que el volum de dades que es transmet mundialment es multiplicarà per 1.000 l’any 2020. La 5G per si sola no podrà absorbir tot aquest volum, pel que caldran tecnologies que permetin desviar una part d’aquest tràfic.

MulteFire és una de les opcions, una tecnologia que ofereix la potència de l’LTE amb la facilitat de desplegament del Wi-Fi. I que empra bandes no llicenciades per transmetre les dades.

L’espectre radioelèctric es troba regulat, dividit en bandes que una autoritat reguladora (nacional o supranacional) reparteix per a diversos usos. N’hi ha, per exemple, que estan destinades a un ús militar i que, per tant, no s’hi poden fer passar comunicacions que no siguin d’aquest àmbit.

Hi ha altres bandes, però, que no estan subjectes a regulació i de les que, per tant, hom en pot disposar lliurement per a les aplicacions que cregui convenients. Les operadores hi veuen una oportunitat de negoci per a oferir nous serveis, mentre que les fabricants d’infraestructures hi veuen l’oportunitat de proporcionar a les anteriors allò que necessitin. Tothom hi surt guanyant.

La 5G necessitarà emprar bandes actualment no llicenciades per ampliar la capacitat de transmissió de dades però, així i tot, en continuaran quedant de no regulades, i tant fabricants com operadores estan mirant d’ocupar aquests espais abans que les autoritats hi fiquin mà. I intenten fer-ho a l’assalt, presentant, quan sigui el moment, fets consumats: “aquesta banda ja la tenim ocupada per X desplegaments, ens sap greu. Oi que no la regularan per a altres usos, si us plau?

SIM electrònica (eSIM)

Els telèfons mòbils del futur no portaran tarja SIM, si no que tant el número de telèfon com els serveis que l’operadora afegeix a la tarja que actualment entrega als clients, es programaran dins del mateix terminal.

Aquest tipus de SIM ja l’hem començat a veure, malgrat que -i si em permeteu l’expressió col·loquial- al Mobile d’aquest any ha ensenyat tot just “la poteta” que va prometre l’any passat.

De cara a l’edició de l’any vinent pot ser el tema estrella, amb terminals de primeres marques essent presentats amb aquest estàndard.

L’eSIM promet facilitar tasques com els pagaments en línia, a més de fer més flexible l’ús del nostre smartphone; per exemple, actualment molts usuaris empren un terminal amb doble SIM per portar en el mateix aparell el número personal i el de la feina. Amb l’eSIM en podríem arribar a dur més, de diverses operadores. Tan sols caldria programar-ho.

La realitat virtual avança comercialment, pas a pas

Dins de cinc anys, la realitat virtual serà d’ús més comú del que ens podem pensar“. La frase no és meva, si no del professor Kevin Curran de l’IEEE, una institució científica responsable d’haver fixat nombrosos estàndards al llarg de la seva història.

La veritat és que cada any s’han anat anunciant avenços en l’àrea, aplicacions pràctiques i dispositius cada cop més assequibles a les nostres butxaques, portant amb això a la conclusió lògica de que el futur de la realitat virtual no és només brillant, si no que a més és inminent.

Si bé encara ens haurem d’esperar, és ben cert que enguany la tònica ha estat la dels darrers, amb un increment en la presència de ginys i aplicacions de realitat virtual, amb noves aplicacions en diferents sectors.

No, la seva popularització massiva no és tan inminent com diuen alguns, però cinc anys passen de pressa i, mentre, anem donant petites passes cap allà.

Mobile World Congress 2016: això ha donat el congrés enguany
Valoreu aquesta publicació

Guillem Alsina
Periodista freelance especialitzat en noves tecnologies, redactor d'YCOM.cat
Etiquetes: