NSA, CIA i la ‘radicalitat’ dels linuxers

Imatge feta a partir de la fotografia de fons de l'usuari de Flickr archie4oz, publicada sota llicència Creative Commons
Compartir

El programari espia de les agències d’intel·ligència dels EEUU segueix el tràfic que entra en publicacions com Linux Journal perquè la considera un “fòrum de radicals”. Benvinguts a un altre episodi del “Gran Germà”.

Llegeixo astorat en el prestigiós rotatiu Linux Journal dedicat a l’actualitat sobre la plataforma de programari del pingüí, que tots els seus lectors (i, per tant, jo també) han estat marcats pel software XKEYSCORE de la NSA per a fer-ne seguiment.

La revelació ha arribat a Linux Journal a través del rotatiu alemany Tagesschau, que ha analitzat la forma de treballar d’aquest programari, malgrat que particularment em reservo certs dubtes sobre que hagin posat la mà en el codi font autèntic (ja se sap, dubta de qualsevol cosa sobre els serveis secrets).

Segons aquests mitjans, els serveis secrets nord-americans marquen per a seguiment tots aquells internautes que hagin consultat articles sobre Tor i Tails (navegador i sistema operatiu respectivament que garanteixen l’anonimat de l’internauta) i la navegació anònima a través d’Internet. Però aquí no acaba la cosa.

Si ja de per si mateixa, l’activitat de llegir sobre un tema és susceptible de fer considerar com a sospitós al lector, pitjor és encara que, directament, tots els lectors de Linux Journal hagin estat marcats com a sospitosos pel simple fet d’accedir al lloc web.

Sembla ser que la NSA considera a Linux Journal com “un fòrum de radicals” i, per extensió, és fàcil que pugui considerar sospitosos de radicalitat tots els amants de les tecnologies lliures i del sistema operatiu del pingüí.

Sabent això, i sabent que és senzill distingir de quin sistema operatiu o navegador procedeix el tràfic d’Internet, es pot arribar fàcilment a la conclusió que els qui emprem tecnologies lliures o tan sols ens informem sobre elles, som sospitosos de ser uns radicals perillosos per a… la seguretat nacional dels EEUU? I, evidentment, identificar-nos i vigilar-nos.

Posem per cas un programador informàtic que, per a la seva feina, necessita consultar una sèrie d’articles tècnics sobre un entorn de programació i, enmig d’aquests, hi ha un enllaç a una pàgina de Linux Journal per a ampliar informació. O, pitjor encara! els articles es troben íntegrament en aquest lloc web!

Aquest professional, la ideologia del qual pot ser qualsevol i no per això ha de ser un radical, un comunista o un adorador d’Al-Qaeda (Deu meu! he escrit dues paraules maleïdes, segur que ja tinc expedient obert als arxius de la NSA!) ja passarà a ser observat per l’espionatge i contraespionatge nord-americà, amb la lògica despesa que això suposa per a l’erari públic d’aquel país.

Reclamo la meva llibertat per fer servir GNU/Linux o qualsevol altre sistema lliure, a informar-me sobre Tor i a fer-lo servir si ho estimo convenient, ja que ningú n’ha de fer res sobre quines pàgines visito o què llegeixo.

Ens poden bombardejar amb arguments com el de que “si no ets culpable de res, no has de tenir res a amagar”, o de que ho fan “pel nostre bé”, però la intimitat és un dret humà, i aquí, en la majoria dels casos, l’únic que ha violat alguna llei ha estat el servei que us espia i monitoritza.

Perdó, que ens espia, perquè després d’aquest article, estic segur que a mi em dediquen un agent en exclusiva unes quantes hores al dia…

Si continuo parlant de mi, jo sóc molt aficionat a la història i, dins d’aquesta, a tot el relatiu a la Segona Guerra Mundial a Europa i el Nord de l’Àfrica. Això, interpretat per la CIA o la NSA, em podria homologar amb els radicals d’ultradreta perquè, és clar, llegeixo molta cosa sobre Hitler i el seu règim nazi. Res més lluny de la veritat, ni això, ni que la gran majoria de persones que llegeixen sobre aquests temes (i en conec unes quantes) siguin d’aquesta corda.

Si els mètodes d’investigació van per aquesta via, anem bé amb els resultats que aconseguiran…

Fins i tot els pater patriae dels Estats Units van parlar a favor de les llibertats de l’individu, les quals avui en dia estan més qüestionades que mai, i no degut a la tecnologia, si no a l’ús que d’aquesta en fan governs i entitats.

Perquè, al cap i a la fi, i per molt que ens puguem queixar de com n’estem de controlats avui en dia gràcies a Internet i a les tecnologies, hem de pensar que al final del cable per on passen les dades SEMPRE hi ha una persona que apreta o no el botó, i és la mentalitat d’aquesta la que hem de canviar.

Imatge que il·lustra aquest article feta a partir de la fotografia de fons de l’usuari de Flickr archie4oz, publicada sota llicència Creative Commons

Guillem Alsina
Etiquetes: