Quant trigaran els governs en pressionar els productors de programari d’encriptació?

Imatge de l'usuari nyuhuhuu a Flickr sota llicència Creative Commons
Compartir

L’increment en l’ús de solucions d’encriptació dut a terme per una part de la població internauta fa presagiar que les agències d’intel·ligència ho tindran un xic més difícil per llegir els nostres missatges i, per tant, no els interessarà perdre-hi temps i diners, si no obrir directament les comunicacions o, snezillament, que no tinguem al nostre abast un gran arsenal de solucions per protegir els nostres missatges, de manera que els creadors d’aquest tipus de programari es convertiran en l’objectiu de les seves pressions.

Mentre la NSA nord-americana i altres agències d’intel·ligència d’arreu del món malden per poder obrir els correus electrònics i comunicacions instantànies dels ciutadans emparant-se en la possibilitat d’aturar possibles complots terroristes, el programari d’encriptació i anonimització floreix arreu, oferint al comú dels mortals la possibilitat de desaparèixer davant dels ulls de les mateixes agències esmentades o, pel cap baix, dificultar-los la seva feina.

No entraré aquí a valorar si les agències d’intel·ligència i seguretat fan ben fet o no, tema que donaria no per a un article, si no per a tants llibres com per a omplir una biblioteca sencera, si no que em fixaré en un tema concret: el rol dels productors de programari d’encriptació i perquè crec que seran objecte de pressió per part de les mateixes agències.

Fins ara, el rol de la NSA i companyia sembla haver estat (i dic sembla perquè amb el món de l’espionatge, mai se sap exactament què estan fent… almenys si fan la seva feina ben feta, és clar!) el de buscar com desencriptar les comunicacions d’aquelles persones investigades. I aquestes han estat històricament poques. Contesteu-me sincerament: quants de vosaltres encripteu les vostres comunicacions?

El comú dels mortals està llunys d’aquestes solucions, bàsicament per dos motius: el primer perquè no hi entén i ja s’autoimposa una barrera per a utilitzar-les i, el segon, perquè pensa que el que es pugui dir amb amics i coneguts no té cap mena d’interès per a les agències d’informació governamentals, sense aturar-se a pensar que molt probablement passarà per certs filtres només pel fet d’estar-se comunicant. Altra cosa és que quedi descartat de manera immediata, com la gran majoria dels ciutadans, tot i que la informació que generi s’anirà guardant en algun lloc per si de cas.

El problema potser no existeix avui, però pot existir demà. L’haver expressat determinades opinions político-socials en un e-mail o missatge de WhatsApp pot ser totalment legítim a dia d’avui, però amb un canvi de sistema de govern (per exemple, pujant una dictadura al poder) i, amb ell, de les lleis, el que abans era una informació innocent pot esdevenir ara una prova en contra que porti a la presó la persona implicada. O encara pitjor.

El panorama que se’ns ha dibuixat en els mitjans de comunicació ha fet que una part important de la gent que té uns determinats coneixements en matèria tecnològica s’interessi per les solucions d’encriptació, i que els qui es dediquen a produïr-ne proliferin i multipliquin la seva feina i les solucions que ofereixen, fent que aquestes també siguin més fàcils d’usar.

Des de programes de missatgeria instantània per a mòbil que encripten les seves comunicacions (WhatsApp ara ho fa) fins a add-ons per al correu electrònic, estic segur que ara molta més gent de la que ho feia abans encripta les seves comunicacions, malgrat que encara representi una minoria.

I aquest fet pot representar una molèstia per a les agències d’espionatge, que hauran d’invertir més recursos en desencriptar les comunicacions dels internautes. Una “petita molèstia” que podrien evitar pressionant als desenvolupadors de solucions d’encriptació per a què, senzillament, no les llancin, o bé els permetin a aquests mateixos serveis desencriptar fàcilment els missatges que els usuaris s’envien.

A veure quant triguen en posar-s’hi…

Imatge de portada de l’usuari nyuhuhuu a Flickr sota llicència Creative Commons

Guillem Alsina
Etiquetes: