Què diuen exactament les condicions d’ús de Facebook?

Fotografia de Marcin Wichary a Flickr sota llicència Creative Commons
Compartir

Examinem què pot fer exactament la xarxa social amb els nostres continguts i quines són les seves motivacions.

Fa unes setmanes, Facebook anava plena d’usuaris que enganxaven al seu mur una curiosa declaració “pseudo-legal” que començava per “A partir del dia X d’octubre del 2015 no dono permís a Facebook ni a les seves entitats associades per usar les meves imatges, informació o publicacions…” i seguia esmentant una sèrie de lleis i l’Estatut de Roma. Aquest darrer és, en realitat, l’instrument que va servir el 1998 per constituir el Tribunal Penal Internacional, encarregat de jutjar crims contra la humanitat.

Compartir les dades personals d’algú sense el seu permís ni coneixement és greu, però d’aquí a considerar-ho tan greu com un genocidi…

Aquest text i la següent reacció en cadena que va provocar d’internautes que el van anar penjant al seu mur, em va dur a preguntar-me quanta gent es llegeix les condicions d’ús del servei, i les accepta amb coneixement de causa, així com es va mantenint a l’aguait de les actualitzacions que la companyia els fa (i que de tant en tant, ens porta a haver-les d’acceptar de cap i de nou), o senzillament accepten per poder començar a publicar sense fixar-se en quins drets els atorguen i quines potestats donen a la companyia de Mark Zuckerberg.

Facebook pot disposar dels nostres continguts, però el que li interessa realment és el nostre perfil de comprador

El text que he esmentat abans i que va còrrer com la pòlvora entre els murs dels usuaris de Facebook es referia explícitament als continguts que nosaltres pengem en el nostre mur.

Al respecte, la xarxa social, ens en dona la completa titularitat en el segon punt del plec de condicions d’ús però, al mateix temps, també s’atorga una llicència d’ús no exclusiva i que li permet, fins i tot, traspassar els nostres continguts a terceres parts.

Aquesta darrera és una mesura dirigida, principalment, a les altres empreses del mateix grup, com Instagram o WhatsApp.

Això dóna permís a Facebook per usar tot el que nosaltres publiquem a la xarxa social en haver acceptat aquestes condicions d’ús, sense que res que publiquem en el nostre mur ens atorgui la possibilitat d’impedir-ho, ja que no constitueix un acord legal entre ambdues parts, a diferència del que són les condicions d’ús com a document legal acceptat per ambues parts (Facebook i l’usuari).

Però, a Facebook li interessen realment els nostres continguts? “El core business de Facebook és la publicitat. El que a ells els interessa és establir un perfil teu com a usuari, conèixer els teus hàbits i gustos amb una finalitat comercial” indica Xavier Castro, advocat especialista en noves tecnologies per al bufet Batllori Advocats de Girona, una opinió amb la qual concorda Francesc Grau, especialista en entorns digitals, el qual a més afegeix que “a Facebook no li importa el que tu posis al teu mur, el seu modus vivendi és mostrar publicitat“.

Així doncs, i si bé Facebook pot fer el que vulgui amb el que nosaltres publiquem a les seves pàgines, allò que li interessarà realment és establir un perfil nostre per mostrar-nos publicitat de productes i serveis d’acord amb el nostre gust.

Si pot traçar bé el perfil de cada usuari i agrupar els diferents perfils per poder vendre “paquets” als anunciants, l’èxit d’aquesta publicitat i per tant la conversió de qui la veu en client o comprador serà més gran i, per tant, Facebook podrà cobrar més als seus clients per mostrar-la als internautes.

Pel que fa als continguts, i si en volem prevenir un mal ús, només ens resta una opció: anar amb compte de què és el que publiquem a la xarxa social. Com bé ens recorda en Francesc Grau “La privacitat no és tecnològica, la privacitat és personal. Molta gent perd el sentit d’això, i acaba compartint informació a les xarxes socials que no comparteix amb cap cercle d’amics i coneguts més proper“.

Cal recordar per molt restringit que tinguem el que des de fora es pot veure o no del nostre perfil, una simple badada, la filtració per part d’algun contacte en aquestes xarxes socials o un hacking que reveli dades i continguts, pot portar allò que teníem tan amagat però publicat, a una dimensió pública i accesible.

El millor per mantenir un secret és no explicar-lo a ningú ni escriure’l enlloc.

Dades compartides per tercers, en perds el control

Un punt de les condicions d’ús de Facebook que personalment em va estranyar i que veia com una clara contradicció a punts anteriors és aquell on diu que la xarxa social podrà usar els teus continguts fins al moment que els esborris o te’n donis de baixa, amb l’excepció de que aquests hagin estat compartits per terceres persones.

És a dir, que en determinat moment i si un amic teu comparteix un escrit que has penjat al teu mur de Facebook, pots arribar a perdre’n totalment el control, un extrem que em confirma en Xavier Castro.

Per a en Fracesc Grau, aquest punt és més una salvaguarda legal que no pas un tema humà, i apunta a quelcom en el que jo ni tan sols hi havia pensat: què passa quan l’usuari mor?

El llegat digital, allò que deixem darrere nostre, no és diferent de la resta del nostre llegat; els arquitectes deixen les seves obres exposades al carrer en forma d’edificis, per exemple” indica Grau. Per tant, aquesta condició pot impedir en determinat moment que familiars del difunt obliguin a retirar continguts introduïts per aquest i reproduïts per terceres persones, així com accions com ara marcar com a “m’agrada” un determinat contingut d’altri.

On i com es tracten les dades, el veritable problema

En les seves condicions d’ús Facebook explicita que l’usuari dóna el seu permís per a què les seves dades siguin enviades i processades als Estats Units en virtut de l’acord de “port segur” entra l’Europa unida i els Estats Units. Després d’haver-se destapat el “cas Snowden”, el ciutadà austríac Max Schrems va denunciar Facebook pel tractament que aquesta empresa feia de les dades personals, i el Tribunal de Justicia de la Unió Europea sentenciava el passat dia 6 en contra d’aquest acord perquè no es pot assegurar el tractament que als EUA fan de les dades personals dels usuaris europeus, i si aquestes són cedides a terceres parts entre les quals s’hi troben les agències d’intel·ligència del govern federal dels Estats Units i que, en tot cas, ha de ser la Comissió Europea la que ha d’autoritzar aquest traspàs de dades.

Aquesta darrera entitat, al seu torn, s’ha espolsat la responsabilitat tot indicant que han de ser les respectives agències de protecció de dades dels països membre les que han de permetre o impedir aquest traspàs de dades. Unes agències, que en alguns casos com l’espanyola o la belga, ja estan dialogant sobre el tema amb Facebook, segons ens indica Xavier Castro.

Com ja podem imaginar, les mateixes circumstàncies són aplicables a la resta d’empreses nord-americanes que operen a Europa i tracten amb dades personals, com ara Google.

De fet, i segons ens continua ampliant el mateix Castro “De resolucions de l’agència espanyola de protecció de dades n’hi ha un bon grapat“, però totes es refereixen a casos i usos puntuals, i no disposem encara d’un marc estatal i genèric aplicable a totes les empreses i circumstàncies.

La privacitat, una visió diferent segons la generació

Segons Francesc Grau, la privacitat es veu d’una manera diferent segons l’edat, la generació a la qual pertanyen els individus.

Aquest especialista en entorns digitals ens il·lustra sobre la generació Z, composta per aquelles persones que ara ronden els 16 anys i que aviat començaran a entrar al mercat laboral o que ja ho estan fent. Ells empren les xarxes socials d’una manera diferent, i s’interessen molt més -i ho tenen molt més clar- per la seva privacitat.

En comparació, la generació dels anomenats “Millenials” no té tan imbuits aquests conceptes sobre la privacitat a internet i els perills que comporta, ja que és una generació que ha viscut l’explosió de les xarxes socials i la seva innocència inicial fins que ens n’hem adonat, tots plegats, dels perills que podien comportar.

L’anomenada generació Z ja ha arribat al món tecnològic amb aquests perills assumits i, per tant, també té més interioritzada la preocupació i la cura per les seves dades personals i la seva seguretat en línia.

Un resum ràpid

Si tirem enrere i resumim, veiem que Facebook pot acabar fent el que vulgui amb el que publiquem a la xarxa social, que en podem fàcilment perdre el control, i que no tenim la seguretat de com seran tractades les nostres dades ni de qui les pot acabar tenint. Així que el millor és que si no n’estem molt i molt segurs de que aquell contingut que posem a Facebook o en qualsevol altra xarxa social, no se’ns podrà tornar en contra en el futur com un boomerang qualsevol, millor no l’hi posem.

Imatge de portada: fotografia de Marcin Wichary a Flickr sota llicència Creative Commons

Què diuen exactament les condicions d’ús de Facebook?
Valoreu aquesta publicació

Guillem Alsina
Periodista freelance especialitzat en noves tecnologies, redactor d'YCOM.cat
Etiquetes: