Si voleu impostos, inventem-nos-en més

Els mitjans d'emmagatzematge també estan gravats amb un impost, contradient tota lògica. Imatge de Kenny Louie a Flickr sota llicència creative Commons
Compartir

A Hongria es treuen de la màniga un impost sobre Internet, a l’Estat Espanyol es fa pagar un cànon destinat a cobrir unes presumptes pèrdues per còpies, i a Catalunya es vol imposar un gravamen a les connexions a Internet pel mateix motiu. Si voleu impostos, en podem trobar molts més…

Jo, per exemple, gravaria els ganivets de cuina. Quantes persones no es fan talls al cap de l’any, havent d’acudir en alguns casos als serveis públics de sanitat?

I també als cotxes, pels accidents que provoquen. Si, aquests tenen assegurança obligatòria, però és per a les víctimes dels accidents, no per a la societat en conjunt que també en surt perjudicada. Ah! i el govern! que veu augmentats els casos de sinistres i, per tant, qüestionada la seva gestió.

Fins i tot jo li posaria un impost a tenir televisió a casa, perquè amb la programació que hi ha avui en dia, la gent s’estupiditza i, amb això, provoca un dany a la societat, ja que no li són tan útils al conjunt de la població.

Si aquestes propostes de nous impostos us han semblat estúpides, no us n’estranyeu; m’ho semblen fins i tot a mi que les he proposat…

Naturalment, es tracta d’una forma de ridiculitzar l’existència de certs impostos, no només aquí, si no també en altres països, que em semblen senzillament estúpids, com ara el del cànon als mitjans d’emmagatzematge perquè en ells s’hi poden copiar continguts.

Des de les fotocopiadores fins als discos durs, a tots se’ns cobra un plus extra que va a les arques d’unes entitats gestores de drets que, massa sovint, fan una gestió poc transparent.

Jo escolto música a través del Spotify (que ja paga els impostos corresponents) i veig cinema a través del Canal+ (que també els abona). Així, perquè haig de pagar per quelcom que no faig?

Se m’acusa injustament i sense judici, de pirata, de copiar continguts subjectes a drets de propietat intel·lectual, i se’m cobra a l’avançada per si ho faig. I la pressumpció d’innocència?

Vist tot això, jo em pregunto si nosaltres, els ciutadans, no hauríem de crear un “impost sobre la corrupció” amb el qual, i preventivament, ens auto-descomptem un percentatge dels nostres impostos per a què no vagi a la butxaca dels polítics.

Si, aquest vulneraria la presumpció d’innocència dels càrrecs electes, efectivament. Com es veu violada la meva presumpció d’innocència com a internauta…

Imatge que il·lustra aquest article de Kenny Louie a Flickr sota llicència creative Commons

Guillem Alsina
Etiquetes: