Smartwatches i rellotges: indústries totalment separades?

Apple Watch
Compartir

Mentre Apple afirma que el seu rellotge apunta amb bala contra la indústria rellotgera suïssa, les marques tradicionals no es llancen a la piscina de l'”intel·ligent”.

Sembla que hi ha dues “competicions” en el món de la rellotgeria: la dels rellotges de polsera “de tota la vida” i la dels rellotges intel·ligents o smartwatches. I que els que juguen en una no posen el peu a l’altra.

Fossil és potser l’única que es va atrevir, abans fins i tot que existís pròpiament un segment del smartwatch (el 2003, basant-se en Palm OS i anomenat Wrist PDA), a ficar-se en un terreny que no era pròpiament el seu. I Apple, ara, amb el seu rellotge intel·ligent, afirma que fa la competència als rellotgers tradicionals, referint-se explícitament a la indústria rellotgera suïssa.

Crec que aquesta afirmació és un error. Tots dos són sectors i productes diferenciats, i que tindran el seu públic. Els smartwatches es faran un lloc al mercat a base de “robar” usuaris als rellotges tradicionals. Però quin tipus d’usuari?

Dubto molt que qui té, vol o aspira a comprar-se un Rolex, un Tissot, un Longines o un Breitling, consideri un Apple Watch com a una possible alternativa. Juguen a “lligues” diferents.

La part del mercat susceptible de caure no només sota el domini d’Apple, sinó de a la llarga caure sota l’influx de la seducció de la resta de fabricants de smartwatches és el d’aquelles persones que es compren, per exemple, un Casio amb diverses funcions i que l’utilitzen essencialment en un entorn urbà.

Jo, per exemple, porto en el meu canell un Casio G-Shock que disposa de brúixola, sensor de pressió, temperatura i alguna cosa més. Ho utilitzo? Realment, no, tot i que alguna vegada he usat cadascuna de les coses que inclou. Per què el porto? No m’avergonyeix confessar-ho: m’agrada l’estètica i és molt tech. A més, va ser un regal patern pel meu vintè aniversari.

Evidentment, també tinc un smartwatch, perquè m’agraden aquest tipus de dispositius, però dubto que alguna vegada vulgui comprar-me un Rolex o un Longines. Senzillament, no m’agraden, no és el meu tipus de rellotge.

I com jo, crec que per a la majoria dels consumidors.

La qüestió, més aviat és: decidiran els fabricants tradicionals dir-hi la seva en aquest segment? i, si és així, quina rebuda tindran? Agradaran més o menys que els smartwatches dels fabricants purament tecnològics?

I vosaltres què creieu? Penseu que els rellotges tradicionals i els smartwatches juguen a “lligues” diferents? O realment que l’Apple Watch i altres rellotges intel·ligents constitueixen la competència als rellotgers tradicionals?

Smartwatches i rellotges: indústries totalment separades?
Valoreu aquesta publicació

Guillem Alsina
Periodista freelance especialitzat en noves tecnologies, redactor d'YCOM.cat
Etiquetes: