Trucades internacionals: la trampa de la fi del roaming a Europa?

Bandera de la Unió Europea. Imatge de Yanni Koutsomitis a Flickr sota llicència Creative Commons
Compartir

La Comissió Europea aconsegueix l’abolició del roaming, però no del concepte de trucades internacionals entre números fixes.

Un mercat digital únic (i aquí, si voleu, podeu afegir allò tan típic de “per governar-los a tots”… els països de la Unió Europea) que inclogui les trucades des de telèfons mòbils i la connexió a internet també des d’aquests quan som en un altre país membre de la UE. Aquest concepte, que és el que l’Agenda Digital va encunyar ja fa uns anys, estava renyit amb el sobrepreu per roaming i, a priori, hauria de semblar que també amb les trucades internacionals, però si i no; si amb el roaming, i no amb les trucades internacionals.

El roaming o, en català, itinerància, desapareixerà en tot el territori de la Unió a partir del 15 de juny del 2017 si fins llavors no pasa res d’extraordinari (tampoc menyspreem la capacitat de lobby de les operadores i el sector de les telecomunicacions). Això inclou també la díscola Gran Bretanya, per si us ho preguntàveu. I és que ja se sap, que els britànics són molt ells, i amb titulars com el d'”Europa deixa d’estar aillada” quan es va inaugurar el Canal de Mànega, aquesta gent són capaços d’ignorar tot el que passi i les directives que els arribin de més enllà d’aquesta llenca d’arbre.

El que no desapareixerà, però, és el concepte de trucades internacionals i, per tant, el preu extra que aquestes tinguin sobre les tarifes planes de veu, almenys entre telèfons fixes.

Així m’ho han confirmat des del gabinet de premsa del mercat digital únic, preguntats explícitament per les trucades internacionals de línia fixa a línia fixa, però tampoc m’ha quedat clara la resposta a la pregunta sobre les trucades des d’un mòbil estant de viatge a un altre país, tant dirigides a números del país de destinació, com del país d’origen.

En principi, el concepte d’itinerància i el sobrecost que l’acompanya, haurien de desaparèixer de les nostres factures quan viatgem a partir del 15 de juny del 2017. Em preocupa, però, un afegit que em fan des de premsa de la Unió Europea: sempre i quan se’n faci un “ús just” (en el missatge original en anglès, “fair use“). Què vol dir aquest “ús just“?

Doncs per començar, suposo que si tinc una tarifa plana de trucades i que, dins del que em costa aquesta, puc trucar estant de viatge, faré ràpidament la connexió mental entre trucar pel mòbil des de casa meva als meus amics estrangers sense haver de pagar més, i estalviar-me el preu d’una trucada internacional que ara feia des del meu telèfon fixe.

No, suposo que això seria un mal ús i, a més, la meva operadora ho sabria; “dolentot! has trucat des del teu mòbil a Portugal estant a Catalunya, no pas estant de viatge allà!” i vinga, trucada a preu internacional des del mòbil…

Però això obre la porta a que em pregunti què passarà quan vagi de viatge a un altre país de la Unió a partir del juny del 2017 i vulgui trucar a casa. Es considerarà un “fair use“? o serà una trucada internacional?

Encara no sabem amb certesa si a partir del junt del 2017 podrem trucar despreocupadament o haurem d'anar en compte amb certes combinacions de trucades, que podrien ser contabilitzades com a internacionals

Encara no sabem amb certesa si a partir del junt del 2017 podrem trucar despreocupadament o haurem d’anar en compte amb certes combinacions de trucades, que podrien ser contabilitzades com a internacionals

Moltes persones es pregunten per què abolir el roaming en una data encara tan relativament llunyana com el 2017. Potser la resposta rau en el fet que encara hi ha converses amb les operadores per mirar com tractar el tema de les trucades internacionals, ja que aquestes podrien mirar de treure-li suc.

Resulta curiós que el punt per regular i eliminar el concepte de trucades internacionals caigués de la primer proposta de mercat digital únic de la Comissió Europea, presentada l’11 de setembre de 2013, després de que dos co-lesgisladors hi votessin en contra. Per què aquest interès de les operadores a mantenir-lo?

Podrien les operadores aprofitar aquesta circumstància i considerar que les trucades fetes a números d’un altre país diferent d’aquell en el qual ens trobem són internacionals? O només si es tracta de trucades a números d’un país diferent d’aquell en el qual tenim donada la línia d’alta quan ens trobem a casa? Què és exactament el “fair use“?

Aquesta consideració sembla més aviat anar destinada a dissuadir a aquelles persones que viuen en zones frontereres amb països en els quals la telefonia és més econòmica, a que creuin la frontera i adquireixin una tarja SIM d’una operadora de l’altre país per fer servir en el seu dia a dia. Això seria considerat un ús “unfair“.

Però, és clar, com ho detectes? Serà motiu de denuncies i judicis? Haurà de ser regulat d’alguna manera? Anirà a criteri de les operadores?

Recordeu que el que s’aboleix és el sobrepreu per roaming, però podem trobar que la nostra operadora ens vulgui cobrar un preu intermig, una “trucada internacional” que sigui més cara, que se surti dels nostres preus habituals però que no sigui tan cara com el que ens cobra per itinerància. En principi, sembla que la Unió Europea no hauria de permetre cap d’aquestes pràctiques, i que puguem trucar a qualsevol número de qualsevol país dins del territori de la Unió Europea (si, amb un ús just…) pel mateix preu del que ho fem a casa.

En qualsevol cas, a mi personalment, em sembla que la pervivència del concepte de trucada internacional ha estat una maniobra de les operadores per tenir quelcom en reserva i aprofitar-ho si és el cas.

Alguns dubtes em venen al cap: què passa si marxo de viatge a Portugal i truco a un número d’Anglaterra? i si faig una trucada a Girona? i si em truca un alemany quan sóc a Lisboa, què paga ell? I si em truquen de fixe a mòbil quan sóc a l’estranger? i si un amic em truca des de Barcelona de mòbil a mòbil quan sóc a Lisboa? Em sembla que la Comissió Europea s’ha topat amb una industria monstruosament gran que vol continuar mamant de la teta dels consumidors ni que siguin uns cèntims més, i que maniobra sense importar-li gaire el pervertir el concepte de mercat digital únic. I per a algunes casuístiques podria buscar la imposició de preus de trucades internacionals.

En qualsevol cas, fins al 2017 hi ha temps d’aclarir tots aquests i altres dubtes que puguin sorgir, i veure quines trampes legals poden tenir les operadores al seu abast per continuar fent que la nostra factura creixi quan viatgem a l’estranger.

Fotografia de portada de Yanni Koutsomitis a Flickr sota llicència Creative Commons

Trucades internacionals: la trampa de la fi del roaming a Europa?
Valoreu aquesta publicació

Guillem Alsina
Periodista freelance especialitzat en noves tecnologies, redactor d'YCOM.cat
Etiquetes: