2008, l’any que Yahoo! li va dir que no a Microsoft (I)

Compartir

La companyia de Redmond es va quedar amb les ganes en un any en el què, a més, Apple va presentar l’iPhone 3G i els netbooks han acaparat titulars, comparatives i l’interès del públic. I moltes coses més…

Redacció www.imatica.org – Crisi és potser la paraula que més s’ha deixat sentir durant aquests darrers dotze mesos, una crisi econòmica global que sembla que encara ens acompanyarà durant els dotze propers. El sector tecnològic també l’ha notat, tot i que sembla que de moment ha pogut evitar tota la seva cruesa. L’activitat (almenys la de les grans empreses) no ha davallat al llarg del 2008, i el resultat n’és aquest resum.

Microsoft rebutjada

Els primers compassos de l’any veien el que podríem considerar com la notícia bomba de la temporada, l’oferta de compra per Yahoo! que Microsoft posava sobre la taula: fins a 45.000 milions de dòlars estaven disposats a pagar a Redmond per la pionera d’Internet, una operació que recordava els temps de la "bombolla" de les punt com. La reacció de Yahoo! fou des del principi reticent, de la mateixa manera que la mostrada per Google i altres actors que es podrien haver vist perjudicats per la multimilionària adquisició. Malgrat tot, la companyia d’Internet emetia a principis de febrer un concís comunicat molt diplomàtic en el que afirmava estar valorant l’oferta.

Tot i la posterior resposta negativa de Yahoo! (donada a conèixer a mitjans de febrer), les converses entre ambdues multinacionals van continuar durant un cert període de temps. Durant la resta de l’any, els rumors van situar a Yahoo! a l’òrbita de diverses companyies de mitjans com el grup News Corp (propietat de Rupert Murdoch).

A l’abril, i farta de les negatives, Microsoft comminava Yahoo! a acceptar l’oferta posada sobre la taula, o bé la multinacional de Redmond aniria directament als inversors. Tot i l’amenaça, els resultats financers corresponents al primer trimestre de l’any denotaven que el creixement econòmic de la companyia d’Internet era millor del que s’havia previst, el que al seu torn va donar un baló d’oxigen a la junta directiva encapçalada per Jerry Yang.

Fastiguejats per com anaven les coses, els directius de Microsoft van acabar tirant la tovallola a principis de maig tot i que no van deixar de perseguir algun tipus d’acord comercial amb Yahoo!, ja fos una adquisició parcial o la realització de certes accions conjuntament. Això va empènyer Yahoo! als braços d’un altre gegant d’Internet, Google, amb qui va començar a flirtejar a mitjans d’any, poc després de donar-li la negativa a Microsoft.

La història amb Google tampoc va arribar a bon port, degut sobretot a la pressió exercida per la competència de la companyia del cercador. A l’octubre ambdues companyies realitzaven un anunci conjunt conforme a què endarrerien l’entrada en vigor de l’acord esmentat per tal de permetre’n la revisió per part de les autoritats reguladores de la competència, però un mes més tard era Google la que saltava per la borda, deixant a Yahoo! estupefacta i enfadada, i precipitant la caiguda de Jerry Yang malgrat que el motiu oficial esgrimit fou el de què havia acabat la seva missió d’encaminar la nova Yahoo!.

La junta d’accionistes celebrada a l’agost fou motiu de gairebé una guerra civil en el sí de l’empresa, provocada per l’enfrontament obert entre la junta encapçalada per Yang i el magnat i accionista de Yahoo! Carl Icahn, que va ocupar portades en els mitjans especialitzats fins que les dues parts van arribar a un acord poc abans de la celebració de la junta. La posterior errada en el recompte de vots de la junta queda com una anècdota sense més transcendència.

La mida importa: millor quant més petit

2008 ha estat l’any dels netbooks. La moda d’aquests petits portàtils ha arribat al seu zenit durant aquestes dates nadalenques, erigint-se com el regal estrella.

Entre el públic final va començar l’interès per disposar de portàtils de petit tamany i amb gran autonomia arrel del projecte OLPC liderat per Nicholas Negroponte, el qual també ha patit canvis al llarg de l’any com el pas a un segon pla del seu fundador al març, l’interès confirmat per Microsoft de participar en el projecte (maig) o la presentació en societat del que serà la futura segona generació de l’XO a finals del mateix mes.

Comercialment, la febre pels netbooks fou destapada per Asus amb el seu model Eee PC, tot i que en aquests darrers mesos ha estat la també taiwanesa Acer qui li ha passat per davant amb el seu reeixit model Aspire One. Tots els grans fabricants de portàtils (amb l’excepció d’Apple) han sucumbit a la febre i presentat els seus models: Hewlett-Packard, Toshiba o Dell entre d’altres.

Davant l’empenta de GNU/Linux en aquest segment, a Microsoft no li ha quedat altre remei que accedir a perpetuar Windows XP permetent que els assembladors i fabricants emprin aquest sistema per equipar els netbooks, l’únic camp en què tal vegada ambdós sistemes operatius tinguen les mateixes oportunitats malgrat que a poc a poc la companyia de Redmond sembla estar tornant a guanyar el pols al pingüí…

Canonical sembla especialment interessada en el futur desenvolupament d’aquest mercat, pel què ha llançat una versió d’Ubuntu concebuda per al seu òptim rendiment en aquests aparells, Ubuntu Netbook Remix, que va començar a ser coneguda al maig. No ha estat l’única en confiar en aquest segment, i tot i que alguns fabricants de maquinari no ho fan (AMD) d’altres (ARM, Nvidia) han donat a conèixer la seva propera entrada en el sector. Precisament, Canonical va anunciar al novembre que Ubuntu funcionarà sobre xips ARM i Nvidia va afirmar al desembre que llançarà targes gràfiques més potents per a netbooks.

Fins i tot la llegendària Commodore ha renascut com a fabricant d’ordinadors gràcies als portàtils més petits, i la taiwanesa VIA ha ofert un disseny obert de netbook per tal que qualsevol fabricant pugui adoptar-lo.

Malgrat tot, els dubtes sobre el futur dels netbooks han aflorat durant aquests darrers mesos de l’any.

Amb els dits, millor

Ha estat l’any de les interfícies multitàctils, que des dels telèfons mòbils comencen a estendre’s als ordinadors. L’estela de l’iPhone i l’iPod Touch d’Apple ha estat seguida pels principals fabricants de terminals de telefonia, com ara RIM amb la seva línia BlackBerry a l’octubre o Nokia, amb el seu 5800 XpressMusic.

Segona part

Guillem Alsina