2008, l’any que Yahoo! li va dir que no a Microsoft (II)

Compartir

La companyia de Redmond es va quedar amb les ganes en un any en el què, a més, Apple va presentar l’iPhone 3G i els netbooks han acaparat titulars, comparatives i l’interès del públic. I moltes coses més…

Primera part

En el núvol

El Cloud Computing, traduït al català de forma literal com a computació de núvol i que consisteix en poder executar les aplicacions habituals de qualsevol ordinador des d’Internet mitjançant un navegador web, és una tendència que ha començat a imposar-se en aquest 2008.

Al març, la Fundació Mozilla donava a conèixer Prism, la seva aposta per integrar les aplicacions online a l’escriptori; al maig era Microsoft la que "movia fitxa" introduint Live Mesh, una tecnologia que ens facilita l’accés a les nostres dades des de qualsevol lloc del món en qualsevol dispositiu (sempre i quan empri Windows, naturalment); al juny coneixíem que Google Earth podria executar-se directament en el navegador sense haver d’instal·lar cap programa en local, una aplicació més que es passa al concepte del núvol.

Però sense cap mena dubte, un dels anuncis més impactants pel què fa a Cloud Computing fou el què realitzà Microsoft a l’octubre: la presentació de Windows Cloud per part de Steve Ballmer, un sistema que canviaria de nom a la PDC per passar a anomenar-se Windows Azure, i que consisteix en una plataforma per a l’emmagatzematge i execució d’aplicacions corporatives online. Fins i tot el futur Office 14 tindrà una part de serveis en el núvol.

eyeOS és tal vegada el màxim exponent del que vol ser el Cloud Computing: tot un sistema operatiu en línia, accessible des d’un navegador web. En aquest 2008 va presentar la seva versió 1.6, que facilita la sincronització d’arxius amb el sistema instal·lat en local.

Com a dada d’interès, fins i tot una aplicació tan potent com el programa de retoc fotogràfic Photoshop d’Adobe ha vist néixer una versió online (a l’abril).

Blu-ray Disc es proclama guanyador de la guerra de formats

Ja a principis d’any Toshiba patia un primer revés important en la lluita que l’enfrontava amb Sony per establir el futur successor del DVD: Warner Bros apostava exclusivament pel Blu-ray per als futurs llançaments de les seves produccions. Poc més d’un mes després Toshiba llençava la tovallola i deixava al Blu-ray Disc com l’indiscutible guanyador i futur successor al DVD. Tot i que es continuaran trobant peces de recanvi per als HD-DVD existents i discs, Microsoft anunciava a finals del mateix mes de febrer que deixava de muntar lectors HD-DVD en les videoconsoles Xbox. La imatge de Toshiba quedava tocada amb aquest fracàs, mentre que Sony es refeia de derrotes anteriors, la més coneguda sigui potser la del seu format de vídeo beta enfront del VHS.

Google i el seu androide

Molt s’havia especulat de l’entrada de la companyia del cercador en el segment de la telefonia mòbil. Finalment fou amb una plataforma de programari pròpia i oberta a desenvolupadors, operadores i fabricants de terminals. Els rumors sobre els primers telèfons equipats amb Android es començaven a conèixer al març, i les primeres dades fefaents al juny.

Finalment, al setembre, veia la llum el primer telèfon Android, el T-Mobile G1 que va començar a comercialitzar-se exclusivament als Estats Units. Els rumors de nous terminals no s’han aturat, però de moment aquest és l’únic que tenim disponible. Al novembre, i després de rebre diverses crítiques per no fer-ho, Google obria el codi font d’aquest sistema operatiu.

A més de llançar Android, Google ha vist brillar el seu nom en els titulars per altres motius: a finals de febrer va llançar Google Sites, la seva aposta per lluitar contra el SharePoint Services de Microsoft; al març completava l’adquisició d’un altre monstre de la publicitat online, DoubleClick, una operació no exempta de crítiques per part dels competidors de la companyia del cercador per fer créixer el quasi-monopoli que ja ostentava en la publicitat en línia.

Knol ha estat una altra aposta de lloc web del coneixement al què alguns han comparat amb la Wikipedia a despit de les seves lleus diferències de concepte, i ha acabat l’any amb una gran bomba a nivell tècnic: un programari capaç d’executar codi natiu x86 en un navegador web.

Els fracassos també han trucat a la porta de Google en aquests darrers dotze mesos. Potser el més sonat sigui el de Lively, l’entorn de xat que molts van comparar amb Second Life i que fou llançat al juliol per a ser cancel·lat al novembre. Chrome, el navegador web llançat al setembre, no ha aconseguit l’èxit que podia esperar-se per a una companyia que viu exclusivament del que li aporta Internet, i s’ha quedat amb menys de l’1% del total dels internautes tot i la presentació de la versió 1.0 al desembre.

"Culebron" Psystar

Gairebé ens atreviríem a afirmar que el somni "humit" de la majoria dels hackers és el clon perfecte d’un Apple Macintosh. Una màquina x86 genèrica capaç d’executar Mac OS X a la perfecció. Psystar ha estat relativament a prop d’aquest somni, que podria convertir-se en un autèntic malson judicial.

Tot va començar a l’abril amb l’anunci per part d’aquesta companyia de les primeres màquines clòniques dels populars Mac d’ençà que Steve Jobs acabés amb els clònics oficials en la seva tornada a la companyia de Cupertino el 1998. Els OpenComputer (el nom inicial dels quals era OpenMac, canviat per temes de possible infringiment de copyright) no foren llançats fins a un mes més tard, i van ser analitzats amb lupa pel món tecnològic, que els va trobar raonablement eficaços tot i que no exempts de fallades.

Per començar, aquestes màquines es basen en una versió hackejada del sistema operatiu d’Apple, pel què la seva compatibilitat amb totes les aplicacions existents per a Mac no està garantida. A més, les actualitzacions del sistema no funcionen, havent de ser pertinentment hackejades per Psystar per a poder-les instal·lar. El sistema tampoc es pot reinstal·lar, i si a això li afegim que es projecta sobre Psystar l’ombra d’un judici per infringir la llicència d’usuari del Mac OS X, el panorama no pinta gaire bé.

Apple va trigar a reaccionar davant del què podríem qualificar com "d’amenaça menor", ho va fer dos mesos més tard presentant una denúncia contra Psystar. El tema encara es debat.

Mentrestant, les investigacions sobre què és i d’on ve la companyia Psystar més que donar llum sobre el tema han alçat noves incògnites. Una sèrie de canvis en el seu web sobre l’adreça de les seves oficines van destapar el pot de les teories conspiratives i sobre si tot això no seria més que un bluf publicitari…

Un altre enfrontament semblant ha estat protagonitzat per EfiX, una forma diferent de fer el mateix: executar el Mac OS X fora d’un ordinador d’Apple. Aquest cop simulant una interfície EFI.

Tercera part

Guillem Alsina