2008, l’any que Yahoo! li va dir que no a Microsoft (III)

Compartir

La companyia de Redmond es va quedar amb les ganes en un any en el què, a més, Apple va presentar l’iPhone 3G i els netbooks han acaparat titulars, comparatives i l’interès del públic. I moltes coses més…

Segona part

Un any tranquil per a la poma

Per a Apple ha estat un any sense sobresalts (si exceptuem el de Psystar, tot i que molt ens temem que tot aquest tema tampoc li ha impedit dormir a ningú de la companyia), encara que tatxonat pels continuats rumors sobre l’estat de salut de Steve Jobs.

Al gener, i en el marc de la MacWorld Expo, Jobs (en la que serà la seva darrera aparició en aquest esdeveniment) va presentar el MacBook Air, la resposta de la companyia de Cupertino a l’èxit dels netbooks. Malgrat que no s’enquadra en la mateixa categoria de dispositius, disposa de moltes de les seves qualitats; a saber: lleugeresa, absència d’unitat òptica d’emmagatzemament, i llarga durada de la bateria.

Però sense cap mena de dubte, si quelcom ha marcat l’agenda d’Apple ha estat el llançament i posterior gran èxit de l’iPhone 3G. Els primers rumors d’aquesta segona generació del telèfon mòbil de la companyia de Cupertino es deixaven sentir a Internet cap a l’abril, mentre que la presentació definitiva es duia a terme a mitjans d’any. L’App Store, arribada al març, ha constituït una forma innovadora i molt reeixida de distribuir programari per a la nova plataforma, batent rècords de descàrregues i seguint d’aquesta manera l’exemple d’èxit de la iTunes Store.

Enguany, el telèfon d’Apple -que va néixer dirigit eminentment cap a l’usuari final més tecnòleg– va evolucionar convertint-se en tota una eina professional; valguin com a exemple les iniciatives d’empreses de la talla de Citrix, que va mostrar públicament al juny un programari per al terminal que facilita l’accés a servidors Windows. Tot i això, potser una de les eines per a l’iPhone que ha aconseguit més anàlisis i despertat més interès sigui Google Earth.

Els editors de videojocs i els empresaris del sector de l’entreteniment per a adults (llegeixi’s pornografia) també han trobat un terreny abonat en el nou iPhone 3G per a l’èxit de les seves respectives iniciatives.

Finalment, a l’agost es va disparar el rumor d’un futur iPod Nano per a les festes nadalenques, quelcom que s’ha tornat a deixar sentir amb una certa insistència per a aquesta propera MacWorld Expo.

Pel mig, Apple ha publicat la versió 3.1 del navegador web Safari i 8 d’iTunes, nous iPod’s, renovat la seva gamma de portàtils (a l’octubre), ensenyat la propera versió del Mac OS X (batejada com a Snow Leopard) i ha complementat la iTunes Store amb pel·lícules per a compra o lloguer llançades el mateix dia en què estan disponibles en DVD.

Finlàndia a la conquesta del món del mòbil

Ha estat un any important per a Nokia. A finals de gener anunciava l’adquisició de Trolltech, una operació que es consumava a mitjans d’any, al mateix temps que es revelaven altres dos moviments summament importants en el món de la telefonia mòbil: la mateixa Nokia adquiria el Consorci Symbian i es creava la Fundació Symbian per a promoure el desenvolupament i ús d’aquest sistema operatiu per a dispositius mòbils a més d’alliberar-ne el seu codi font.

A l’octubre Nokia presentava el telèfon 5800 XpressMusic amb interfície multitàctil, la seva aposta per a contrarestar el reeixit iPhone d’Apple. I, finalment, i a l’esdeveniment Nokia World celebrat al desembre a Barcelona, la multinacional va presentar l’N97 -successor de la sèrie Communicator- i la segona generació de serveis OVI, la primera generació de la qual també havia estat presentada a Barcelona, concretament en el Mobile World Congress.

La tercera "guineu de foc"

2008 ha vist néixer a Firefox 3, potser la versió més reeixida del navegador que s’ha erigit en l’autèntica alternativa a l’omnipresent Internet Explorer de Microsoft. Ja al març se’n coneixien els primers detalls concrets, seguits de la primera release candidate al maig i la versió definitiva al juny amb tot un rècord Guinness com el programa més descarregat de la breu però intensa història d’Internet. I ja s’està pensant en la versió 3.1 d’aquest programa…

Bill Gates es jubila

El cofundador de Microsoft i sense cap mena de dubte el personatge més conegut del món de la informàtica es jubilava a mitjans d’any, una jubilació anunciada molt abans i tot i la qual no deixarà de "passar-se" un parell de cops per setmana per les oficines de l’empresa que va portar a un quasi monopoli que li ha comportat satisfaccions i problemes gairebé a parts iguals.

Per a Microsoft, Windows Vista ha significat una petita relliscada comercial, una repetició del que al seu dia va passar amb Windows Millenium i que sembla haver provocat que la companyia de Redmond es centri més en el seu successor, Windows 7, del qual se n’han anat desgranant detalls al llarg de l’any. Els primers rumors arribaven entre abril i maig, amb els mateixos Bill Gates i Steve Ballmer parlant obertament sobre com serà aquest nou sistema operatiu.

Al setembre s’alliberava una primera beta de Windows 7, a l’octubre es confirmava el seu nom comercial com a Windows 7 i al novembre se’n donaven més detalls tècnics en l’esdeveniment PDC.

Desconfiant de Vista, els fabricants i integradors de PC’s han buscat les mil i una maneres d’allargar la vida operativa de Windows XP, tot i que el seu cicle de vida va finalitzar al juliol d’enguany i només es subministra per a netbooks. Per intentar pal·liar aquesta situació de desconfiança respecte a Vista, Microsoft va publicar al març el primer Service Pack per a aquest sistema operatiu. En el terreny dels servidors, Microsoft també va presentar la seva aposta, Windows Server 2008.

Al llarg de l’any no han mancat els anuncis per part de la companyia de Redmond per a la millora de la interoperativitat dels seus programes i eines amb aquelles desenvolupades pel món del programari lliure, com el cas de l’entorn de programació Eclipse.

Entre altres coses, Microsoft també ha presentat les primeres betes de l’Internet Explorer 8 i renovat els seus serveis Live, malgrat que amb Hotmail ha tingut algun problema. El canvi de la interfície d’aquest servei de correu electrònic online no ha agradat de la mateixa manera a tothom, i el "tall" de comunicació amb l’Outlook Express previst per al juny (i degut a un canvi en els protocols de comunicacions emprats pel servei) es va haver de retardar un temps degut a les protestes.

Sense gaires novetats en el pingüí

Les principals novetats en el món Linux han estat el llançament de noves versions de les distribucions punteres (Ubuntu, amb la 8.04 i la 8.10 i les seves múltiples variants, Fedora també amb dos llançaments -les versions 9 i 10-, o openSUSE, amb les versions 11.0 i 11.1 i el servei online openSUSE Build Service, amb el qual podem construir la nostra distro a mida).

Els diferents entorns d’escriptori (Gnome i KDE) van llançar noves versions. En el cas de KDE fou la 4 al gener,
seguida de la revisió 4.1 al juny i de la primera beta de la 4.2 al desembre. Per la seva banda, Gnome va llançar la versió 2.24 a l’octubre.

Durant els primers compassos de l’any es va poder seguir la polèmica entre els partidaris de l’adopció de la GPL 3 -llançada a mitjans 2007- en el kernel i els seus detractors, resolta a favor d’aquests últims amb el que Linux queda sota la tutela de la versió 2 de la llicència lliure.

els altres clònics de Unix, sistemes operatius diferents de GNU/Linux però que no varien en el seu objectiu de proporcionar als usuaris una alternativa oberta, lliure i gratuïta dels robusts (i ja en via d’extinció) Unix comercials, també han vist com noves versions sortien a la llum. En el cas d’OpenSolaris era el projecte Indiana el que veia la llum amb la pretensió d’acostar aquest Unix al nivell d’usabilitat de Linux. Per part de les diferents branques de BSD, FreeBSD 7.0 veia la llum així com noves versions de PC-BSD basades precisament en el codi font de FreeBSD.

Quarta part

Guillem Alsina