2009: un any diferent (i IV)

Compartir

www.imatica.orgL’explosió del mercat dels netbooks, el naixement de Chrome OS o l’expectació despertada per Windows 7 són algunes de les línies informatives més importants que ens ha ofert el ja extingit any 2009, encara que el producte dels darrers dotze mesos no es queda només en això. Quarta i darrera part.

I molt més

El sector tecnològic ha fet front a la crisi econòmica global més bé que altres, encara que ha tingut les seves víctimes fruit del redimensionament de les plantilles de les grans corporacions i de les fallides de petites i mitjanes empreses; Palm ha renascut de les seves cendres com l’au Fènix gràcies a WebOS i al terminal Pre, presentats ambdós durant el CES de Les Vegas i el Mobile World Congress de Barcelona. Aquesta mateixa companyia es va embrancar en un duel amb Apple per a facilitar la sincronització dels seus smartphones amb el programari iTunes, quelcom que a cada nova revisió d’aquest últim tallaven des de Cupertino i, ja al setembre, va presentar el nou membre de la seva nova família, el Pixi.

UIQ, l’altra gran interfície d’usuari per a Symbian juntament amb S60, va entrar en fallida després que l’adquisició d’aquesta plataforma per part de Nokia la deixés fora de joc; El “Mac” complia 25 anys al gener; Microsoft va publicar l’Internet Explorer 8, que tot i haver-se guanyat el favor dels usuaris de Windows (malgrat que no en el nombre esperat), no ha pogut frenar l’avanç de Firefox; ha estat l’any en què la música gratuïta finançada amb publicitat en format streaming ha començat a guanyar-li la partida a les descàrregues il·legals i fins i tot a la compra legal. Serveis com Spotify o Yes.fm s’han encarregat de plantar una pica a Flandes, pica que haurà de ser explotada durant aquest 2010.

Nokia va renéixer amb un netbook del qual se’n va començar a parlar a principis de febrer, a punt per al Mobile World Congress, però del que no se’n va saber res amb seguretat fins passat l’estiu; a l’agost, la companyia finlandesa signava un acord aparentment “contra natura” amb Microsoft, mentre començava a preparar les futures versions d’un Symbian en el que l’adquisició de Trolltech tindrà molt a dir.

Intel va obtenir gran èxit i reconeixement amb la plataforma Moblin, de la qual va publicar la primera alpha de la versió 2.0 al febrer i la definitiva al maig. Al llarg d’aquests mesos, aquest Linux preparat per a processadors Atom (netbooks i netops) s’ha guanyat el suport de les principals distros, que inclouen la seva interfície gràfica com a opció per a funcionar. I el futur sembla apuntar a la seva extensió als telèfons mòbils o, almenys, així s’afirmava a l’octubre. Seguirà les passes d’Android i Maemo?; els fabricants de plataformes mòbils han anat caient l’un darrere l’altre sota l’influx de les botigues d’aplicacions centralitzades: Microsoft ho va fer al febrer, i RIM (BlackBerry) al març, mentre Symbian també presentava una iniciativa semblant.

La versió 5 de l’HTML ha estat en boca de tothom. Amb suport per a àudio i vídeo natius, ja té definits els tags que seran emprats en el codi font (<VIDEO> i <AUDIO>), però no els còdecs… Paradoxalment, la part més important es retarda a causa de les baralles entre els actors més importants del sector dels navegadors web, que busquen imposar l’estàndard que els sigui més convenient. Això no ha estat un obstacle per a què el “suport HTML 5” sigui una de les etiquetes més orgullosament lluïdes pels navegadors de nova generació presentats al llarg del 2009.

Ha estat l’any de l’alta definició: nomenclatures com HD Ready o Full HD han poblat televisors, monitors d’ordinador i altres aparells de visualització; Acer va entrar en el sector de la telefonia mòbil amb un ventall de smartphones basats en Windows Mobile i Android, els primers exemplars dels quals foren presentats en el Mobile World Congress del febrer; i, precisament, va ser en aquest congrés en el qual per fi tots els grans fabricants es van posar d’acord per a estandarditzar els carregadors dels aparells que fabriquen, encara que és una mesura que no entrarà en vigor fins al 2012.

Amazon ha popularitzat el Kindle, el seu lector de llibres electrònics al què altres companyies han intentat fer-li la competència. El venedor de llibres nord-americà va publicar fins i tot una aplicació per a convertir a l’iPhone en un lector d’ebooks, és clar que sense els avantatges de la tinta digital; Google “la va liar” amb el seu client de VoIP especialment pel que fa a la seva versió per a iPhone; la Web va complir vint anys.

Internet Explorer contínua sent el navegador web número u, malgrat que no sabem fins quan podrà aguantar la posició d’honor per la pressió a què s’està veient sotmès per part de Firefox i el puixant Chrome; Toshiba va començar a oferir un tímid suport per a OpenSolaris en algun dels seus portàtils; Microsoft afegia suport para OpenDocument en la seva suite ofimàtica Office; la fira madrilenya SIMO TCI va tornar a renéixer després del fiasco del 2008, malgrat que molt canviada i acostant-se més al concepte de congrés que de fira com era anteriorment. Menys dies, celebrada entre setmana, enfocada estrictament a un públic professional i que va acontentar tant a expositors com a assistents, però que sembla haver perdut a bona part de la premsa especialitzada. Tot i això, el seu futur pinta bé.

Skype va sortir a borsa davant de la despesa excessiva que havia significat per a eBay i els pocs beneficis que li havia aportat tot i que la companyia contínua essent encara tan prometedora com el dia que la va adquirir… i més encara si és possible; TechCrunch va encetar tot un projecte amb el seu Tablet d’accés a Internet, al qual problemes empresarials el van convertir en objecte de disputes entre el rotatiu i els seus constructors, que finalment l’han llançat al mercat sota el seu propi segell.

Geocities, tota una icona de la Internet dels noranta i propietat de Yahoo!, va passar a millor vida; La Unió Europea va multar Intel per pràctiques monopolístiques en el mercat del vell continent; OpenOffice ens va llegar la versió 3.1 de la seva suite ofimàtica, que cada dia guanya més adeptes però encara lluny de l’Office de Microsoft; les patents de programari han donat molt a parlar, i encara ho donaran més; Opera Software va descobrir al món la tecnologia Turbo per accelerar la navegació web en mobilitat, i la va implementar en tots els seus browsers, des dels mòbils fins als de sobretaula; Cisco Systems, la gran companyia del sector de les comunicacions (el “lampista d’Internet”) va entrar en el sector dels servidors, fent-li la competència directa a antics aliats com HP.

Google va llançar Wave al juny, un producte de difícil definició però que va enlluernar a tothom ràpidament; La Unió Europea se les ha tingut amb Microsoft pel tema del navegador web predeterminat en el seu sistema, obligant finalment a la companyia de Redmond a acceptar una solució salomònica: introduir una pantalla en el seu sistema operatiu que pregunti a l’usuari quin browser vol i l’instal·li per ell; els dominis d’Internet ja accepten caràcters accentuats i altres propis d’idiomes diferents de l’anglès.

Els Estats Units va deixar de controlar la ICANN a principis d’octubre, tot i que manté una forta influència s
obre l’entitat que controla Internet; Google va voler convertir a Internet Explorer en Chrome -o, almenys, el seu motor de renderització- amb Chrome Frame a l’octubre, provocant una certa polèmica sobre la seguretat d’aquest afegit; la Unió Europea va regular sobre el volum de l’àudio que han de tenir els reproductors d’MP3; els ebooks s’han enlairat, i fins i tot Google s’ha apuntat al carro anunciant a l’octubre que vendria llibres electrònics.

Microsoft ha obert el seu format PST d’emmagatzemament de correu electrònic -emprat en l’Outlook- a la competència, fet que permet a programes lliures com Evolution migrar del programari PIM de la companyia de Redmond amb més facilitat; Samsung va presentar Bada, una nova plataforma basada en GNU/Linux per als seus telèfons mòbils; Google va llançar Go!, el seu propi llenguatge de programació, al novembre; HP es va fer amb la històrica 3Com per 2.700 milions de dòlars; la històrica AOL es va separar de Time Warner, tornant a ser independent nou anys després de la seva absorció; Google llançava al desembre un sistema públic de DNS’s i un protocol amb què substituir l’HTTP.

2009 ha estat un any diferent, en el que moltes coses han començat a canviar i que de ben segur passarà als annals de la informàtica com el primer d’una etapa que s’estendrà al llarg del 2010 i 2011.

Tercera part

Copyleft 2009 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

YCOM
Últimes entrades de YCOM (Veure'ls tots)