2010: l’any de l’iPad i d’Android (I)

Compartir

www.imatica.orgEl gàdget d’Apple ha marcat el naixement de la nova categoria dels tablets lleugers, que substitueixen als netbooks com a objecte de desig per als usuaris finals. Ha estat sense cap mena de dubte, una de les grans notícies de l’any, probablement amb l’explosió dels dispositius basats en Android, encara que dotze mesos donen per a molt més.

Redacció – Windows Phone 7, iPad, PlayBook (el tablet de RIM), LibreOffice, Wikileaks, antennagate,… tots aquests i molts més, són noms propis que han “pul·lulat” d’una o altra manera pels titulars de tots els rotatius especialitzats en noves tecnologies, inclòs el nostre. Com ja ve sent habitual, hem agafat les principals línies informatives de l’any, les hem resumit i els les portem per a què, en una sola lectura, es facin una idea del què, en poques paraules, ha passat en aquests darrers dotze mesos. Passin i vegin el “circ” tecnològic…

L’iPad consolida i amplia l’èxit d’Apple

Hi ha alguna possibilitat que alguna cosa fabricada per Apple fracassi avui en dia al mercat? Els iPod, les diverses encarnacions de l’iPhone i l’iPad neguen tal possibilitat, almenys a curt termini. L’últim en arribar, el tablet lleuger equipat amb iOS, no era el primer de la seva espècie (HP va presentar en societat el Slate temps abans, però no el va llançar comercialment, i fins i tot algun fabricant asiàtic es va atrevir amb alguna creació basada en Android), però els consumidors van reaccionar com si haguessin acabat de fer el descobriment del segle: 300.000 exemplars venuts al llarg de les primeres vint-i-quatre hores, 1 milió en menys d’un mes, i 2 milions en un parell de mesos. Apple ha dominat l’emergent mercat dels tablets, el “nen mimat” de la indústria en aquests dies i al qual se li preveu un futur més que brillant.

Una de les característiques que han marcat l’iPad i el darrer iPhone és el seu microxip, l’A4 fabricat per la mateixa Apple, que des del PowerPC no havia fet més “temptejos” en el sector dels semiconductors.

iPhone 4: antennagate i fotos robades

A l’abril, Steve Jobs presentava l’iOS 4.0 com l’avantsala a l’iPhone més polèmic fins a la data, el quart. I polèmic per dos motius: per començar, unes fotos d’un d’aquests aparells van sortir a la llum a l’abril, poc abans de la seva presentació, presumiblement d’un prototip robat. I, en segon lloc, els problemes (o suposats problemes) amb l’antena, el que es va donar en anomenar antennagate, omplia titulars.

Però abans, remarcar que en el seu debut el nou smartphone va vendre 600.000 exemplars en un sol dia, un rècord més per al compte d’Apple. No trigarien gaire en sorgir els comentaris dels primers clients insatisfets amb el nou mòbil: si l’agafaven d’una manera determinada, es quedaven sense cobertura.

Immediatament es van començar a discutir solucions que anaven des d’una actualització del firmware fins a un canvi dels aparells, mentre Apple negava qualsevol mena de problema i Steve Jobs carregava contra els altres fabricants (que l’havien criticat per la “relliscada”) afirmant que tots els telèfons perden una mica de cobertura quan se’ls agafa. La companyia de Cupertino també va parlar d’una errada en la fórmula emprada per a calcular quantes barres surten en pantalla per a indicar la cobertura.

Malgrat tot, i per ser un problema que no existeix per a Apple, la companyia de Cupertino va resoldre regalar fundes a tots els posseïdors d’un d’aquests terminals

A la gresca amb Adobe

Flash ha continuat vetat en els dispositius mòbils de la companyia de Cupertino. Si primer fou a l’iPhone i l’iPod Touch, l’iPad ha continuat amb la tònica, i les declaracions que Steve Jobs ha fet al llarg de l’any no han ajudat gaire a calmar la tensió entre ambdues empreses. El punt àlgid: a principis de maig, el mateix Jobs afirmava que els motius per a la fustigació a Flash eren el baix rendiment que aquest donava en els Mac, i els problemes de seguretat. Sense cap mena de dubte, tot un exemple del que NO és la diplomàcia…

Fins i tot Google es va ficar en aquesta particular guerra oferint suport per a Flash en el seu Android, fet que es va veure en aquell moment com una aposta per tal de captar el públic descontent amb aquesta mancança a l’iOS. Però, a despit de les envestides, sembla que Adobe encara continua explicitant el seu amor per Apple, més concretament al maig i mitjançant la premsa escrita i online, malgrat que no és un amor incondicional.

Finalment, sembla que les aigües s’han anat calmant, i Apple ha obert la porta a què aplicacions generades per les eines d’Adobe s’executin en els seus dispositius… tot i que segueix sense suportar directament Flash en les pàgines web.

Google: Android i molt més

Un dels protagonistes indiscutibles de l’any ha estat sens dubte Android. La plataforma mòbil de Google no només s’ha consolidat en el terreny dels smartphones amb nombrosos i potents llançaments (que gairebé li han arribat a fer ombra al mateix iPhone), si no que ha transcendit més enllà equipant a tablets lleugers que pretenen fer-li la competència a l’iPad d’Apple i fins i tot netbooks i sistemes d’encesa ràpida i navegació per a aquests i per a notebooks convencionals, coexistint en aquests darrers amb Windows 7.

Si la versió 2.1 d’aquest sistema ja havia marcat la seva evolució, la 2.2 presentada a mitjans de maig l’ha portat a la seva maduresa, i la 2.3 que s’espera cap a dins de poc promet l’excel·lència.

Nexus One, un revés reconvertit en èxit

A principis d’any Google llançava el primer smartphone sota marca pròpia fabricat per HTC, el Nexus One. Ràpidament, bona part dels analistes del mercat i la crítica especialitzada titllaven d’errada la iniciativa de la multinacional del cercador, ja que això la podia enemistar amb els altres fabricants (Motorola, Sony Ericsson,…). De fet, i fins a mitjans d’any, la venda en exclusiva a través de la Xarxa es va manifestar com un fracàs, pel què al maig la companyia del cercador va decidir canviar d’estratègia passant a treballar amb operadores.

Però amb prou feines un parell de mesos més tard, semblava que Google es retirava del món de la comercialització de maquinari, tot i que el cas és que potser estava calculant una nova estratègia: la de donar els propers models de la sèrie Nexus a altres fabricants també fidels a la plataforma, quelcom que s’ha acabat confirmant amb el Nexus S de Samsung.

Segona part

Copyleft 2010 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina