2010: l’any de l’iPad i d’Android (II)

Compartir

www.imatica.orgContinuem el nostre resum amb l’auge de Chrome, el “farol” de Google a la Xina, els “imperis” de Facebook i Twitter, l’impacte de la tecnologia 3D i l’anàlisi de la trajectòria del Windows Phone 7 d’ençà de la seva presentació al febrer fins als recents primers terminals.

Redacció – Windows Phone 7, iPad, PlayBook (el tablet de RIM), LibreOffice, Wikileaks, antennagate,… tots aquests i molts més, són noms propis que han “pul·lulat” d’una o altra manera pels titulars de tots els rotatius especialitzats en noves tecnologies, inclòs el nostre. Com ja ve sent habitual, hem agafat les principals línies informatives de l’any, les hem resumit i els les portem per a què, en una sola lectura, es facin una idea del què, en poques paraules, ha passat en aquests darrers dotze mesos. Passin i vegin el “circ” tecnològic…

Primera part

L’auge de Chrome i la presentació de Chrome OS

El navegador web de Google s’ha consolidat com el tercer browser del mercat, només per sota d’un Internet Explorer en lenta però continuada davallada i d’un Firefox que també ha invertit la seva tendència en favor del nouvingut. Al llarg de l’any han sortit fins a quatre versions majors, incorporant les extensions i els plug-ins per a ampliar la funcionalitat del programa, sandbox per al plug-in de Flash i lector de PDF incorporat.

Chrome OS es va presentar a finals d’any en versió beta, amb una Google regalant portàtils als Estats Units.

Una confrontació amb la Xina encara no gens clara

A principis d’any Google es marcava el que el pòquer ha popularitzat com un “farol”: o el govern de la República Popular de la Xina canviava la seva política de censura al cercador, o bé aquest marxaria del país. La Xina no va cedir, i podem considerar que l’enfrontament va acabar en taules. Malgrat tot, i durant algunes setmanes, el cercador de Google per al país asiàtic va estar tancat, i la seva activitat va passar al lloc de Hong Kong, que va augmentar notablement el seu tràfic.

El motiu d’aquest enfrontament no fou altre que una sèrie d’atacs crackers patits per Google i altres empreses, i darrere dels quals es trobaven presumiblement les autoritats xineses, autoria confirmada després de l’anàlisi del cablegate de Wikileaks dut a terme per alguns dels mitjans de comunicació amb més prestigi del món. En les comunicacions entre l’ambaixada nord-americana a Pequín i Washington es citava una font propera al govern xinès que confirmava la seva autoria en la sèrie d’atacs, que s’havien donat a finals del 2009.

En el camí, Google (que no era l’única afectada) s’havia quedat sola; tots els seus més directes rivals van passar de puntetes per sobre d’aquest tema, probablement temorosos de perdre un mercat amb un potencial de creixement “fins a l’infinit i més enllà”, com diria un conegut personatge de pel·lícula d’animació.

Finalment, sembla que tot això no ha afectat la posició dominant en el mercat del gegant de Mountain View.

Facebook, a per la dominació mundial

La popular xarxa social ha mantingut un creixement desorbitat que només sembla haver-se frenat lleugerament a finals d’any sense perdre la curvatura ascendent. Al març, a més, llançava el seu propi sistema monetari d’ús intern, els crèdits, destinats a facilitar la monetització de les aplicacions que terceres parts construeixen basant-se en la seva API.

L’expansió de Facebook ha vingut aparellada a les crítiques, que al maig la van obligar a millorar el seu sistema de seguretat, operació que al seu torn… fou criticada pels usuaris. I és que, juntament amb les crítiques al darrer canvi de perfil, sembla que els usuaris d’aquesta xarxa social en concret s’han tornat molt acomodaticis i refractaris al canvi. Paradoxal en un sector com el tecnològic -i més la Web 2.0- que evoluciona tan ràpidament.

Fins i tot es va arribar a dubtar de la “paternitat” de Mark Zuckerberg sobre l’invent, un cas del què ara ningú sembla recordar-se’n. I la pel·lícula sobre la història de la xarxa social tampoc va agradar gaire als quarters generals de Facebook, ja que més aviat fou ignorada.

A principis d’agost l’empresa va patir una “fuga” amb certes dades de fins a 100 milions d’usuaris, que es podien descarregar lliurement des de diversos serveis d’emmagatzemament online. Google va intentar fer-li la competència sense sort, primer llançant Buzz i després Me, però sembla que les coses no li estan anant gaire bé i a cada dia que passa, Facebook es consolida més i més com l’única que li pot fer ombra al gegant del cercador.

Finalment, al novembre Facebook va llançar el seu servei de missatgeria, amb una mica de correu electrònic i un molt de la missatgeria interna del mateix servei, i ja al desembre Mark Zuckerberg era triat personatge de l’any per la revista Time, un guardó simbòlic però revestit de gran importància i sense cap mena de dubte d’abast planetari.

I Twitter seguint el mateix camí

Tal i com ha fet Facebook, el servei de microblogging també ha aconseguit la dominació mundial en el seu sector, consolidant-se com una eina de comunicació i, fins i tot, màrqueting molt útil.

A principis d’any superava els cinquanta milions d’usuaris registrats; al març llançava @anywhere, un servei que, mitjançant la simple inserció de codi JavaScript en una pàgina web, permet connectar aquesta amb Twitter.

L’any de la tercera dimensió

Avatar no ha estat l’únic exponent (encara que sí que podem considerar-la la punta de llança) de l’autèntica invasió que la tecnologia 3D ha protagonitzat al llarg dels dotze darrers mesos. A les pel·lícules li ha seguit un nodrit catàleg de televisors i monitors d’ordinador que han començat a ser venuts en les botigues, i davant dels quals el públic ha reaccionat positivament. Un cop esgotat (encara que sigui parcialment) el filó de la TDT, la indústria dels components audiovisuals necessita un nou ham per atraure a potencials compradors, i el del 3D ha resultat excel·lent.

Microsoft, nou assalt als smartphones

Steve Ballmer en persona va presentar la nova aposta de la companyia de Redmond per a la telefonia mòbil, Windows Phone 7, en el Mobile World Congress del febrer. El nou sistema operatiu suposa una renovació total de la seva plataforma mòbil per a smartphones, de tal manera que la compatibilitat cap enrere és totalment inexistent.

Els desenvolupadors van tenir a les seves mans la versió definitiva al setembre, malgrat que amb anterioritat ja havien pogut “jugar” amb aquest programari gràcies a versions betes proporcionades per Microsoft amb l’objectiu de sortir al mercat amb una bona gamma d’aplicacions en la seva botiga virtual Marketplace (com no), i el llançament efectiu al mercat va tenir lloc a l’octubre.

En el camí s’ha quedat Kin com una pedra en el camí, una mena d’encreuament entre telèfon mòbil i smartphone que s’enfocava a les xarxes socials, equipat amb una versió de Windows Mobile. No fou ben rebut entre el públic i les males llengües afirmen que les seves v
endes es van comptar per centenars, i no per milers.

L’any el tanquem amb el rumor d’una adaptació de Windows a l’arquitectura ARM dirigida al mercat dels tablets.

Tercera part

Copyleft 2010 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina