2010: l’any de l’iPad i d’Android (III)

Compartir

www.imatica.orgTercera entrega del nostre resum anual, amb l’allunyament entre Oracle i les comunitats de programari lliure dependents de productes de Sun, la situació de Nokia, la presentació del tablet de BlackBerry, i la força de Catalunya a la Xarxa.

Redacció – Windows Phone 7, iPad, PlayBook (el tablet de RIM), LibreOffice, Wikileaks, antennagate,… tots aquests i molts més, són noms propis que han “pul·lulat” d’una o altra manera pels titulars de tots els rotatius especialitzats en noves tecnologies, inclòs el nostre. Com ja ve sent habitual, hem agafat les principals línies informatives de l’any, les hem resumit i els les portem per a què, en una sola lectura, es facin una idea del què, en poques paraules, ha passat en aquests darrers dotze mesos. Passin i vegin el “circ” tecnològic…

Segona part

Oracle, a la grenya amb les comunitats lliures fomentades per Sun

Enguany ha acabat el procés d’adquisició de Sun Microsystems per part d’Oracle, una operació encetada l’any anterior i que al seu torn va destapar la caixa de Pandora. El motiu: la filosofia d’Oracle (sempre propera al concepte del programari propietari) xoca frontalment amb la de Sun en els seus darrers temps, en els quals va fomentar el sorgiment de versions lliures i obertes dels seus productes amb les corresponents comunitats de desenvolupadors independents i usuaris que els donaven suport.

OpenSolaris n’és un cas: de confirmar la seva continuïtat de manera vetllada, la companyia va passar a guardar un silenci gairebé sepulcral, almenys públicament, sobre el tema. Això va enervar a la comunitat de desenvolupadors, que a principis de l’agost van presentar Illumos com a alternativa als components base del sistema, separant definitivament el desenvolupament d’aquest del de Solaris i, ja al setembre, va començar la fi del divorci definitiu amb l’abandonament en massa de la cúpula de la comunitat OpenSolaris mentre se sabia que Oracle només apostaria per les seves versions de la plataforma UNIX, que en l’apartat gratuït es materialitzaria al novembre amb Solaris Express. L’aparició d’OpenIndiana a mitjans de setembre només fou el colofó d’aquest divorci entre ambdues parts.

No s’acaben aquí les coses, ja que la següent seria la suite ofimàtica OpenOffice. A l’octubre naixien The Document Foundation i LibreOffice, les alternatives lliures i obertes basades en el codi font d’OpenOffice. Es repetia la història, arribant-se a aquest punt pel tedi de la comunitat independent arremolinada al voltant del projecte respecte a Oracle.

MySQL, tot i haver estat la primera en dubtar de les intencions d’Oracle i d’haver viscut un fork amb la creació de MariaDB, sembla estar aguantant el tipus, i de fet fa poc ha estat publicada la nova versió 5.5 d’aquesta base de dades. En la comunitat VirtualBox sembla que tampoc hi ha hagut gaire “estrès” amb el tema de l’adquisició de Sun per Oracle, malgrat que les seves discussions internes deuen haver tingut, si bé aquestes no han aflorat a l’exterior, almenys que hàgim sabut…

Palm: una altra desaparició d’una històrica

La companyia que va iniciar la revolució de les PDA’s ens ha deixat com a entitat independent, malgrat que conserva el nom dins de l’estructura d’HP. Al llarg dels primers compassos de l’any ja es va parlar de la seva delicada situació econòmica i de mercat, però després de molts rumors que la situaven a l’òrbita de diversos possibles compradors, finalment fou HP qui a finals d’abril es quedava amb la companyia i la seva nova plataforma webOS. Tot i això, fins a la data no ha tret res destacable amb aquesta plataforma tot i els continuats rumors d’un tablet (el dispositiu de moda). Haurem d’esperar a veure què és el que fa a partir d’ara…

RIM traça el seu futur

A l’abril, el fabricant canadenc de les populars BlackBerry adquiria la també canadenca QNX, una de les companyies històriques en el segment de les plataformes encastades. El sistema operatiu d’aquesta companyia serviria de base per al futur BlackBerry OS, i la primera mostra del seu ús la tenim en el PlayBook, el tablet que la companyia postula com a rival per a l’iPad.

Els primers rumors sobre aquesta màquina es deixaven sentir amb força al juliol, però no fou fins a finals de setembre que es van confirmar amb la presentació en societat de l’aparell, que encara no es pot trobar a les botigues.

Nokia: un gegant del què tothom diu estar en crisi però que continua sent líder de mercat

Aparentment, per a Nokia aquest ha estat un any difícil i, probablement, en bona part així hagi estat; ha perdut quota de mercat, malgrat que continua sent la líder mundial en fabricació i venda de telèfons mòbils, pateix l’envestida d’Android i el creixement continuat d’Apple, molts la critiquen (que fàcil és malparlar del líder) i afirmen que Symbian està acabat quan la veterana plataforma ven més telèfons que ningú i està ultimant una renovació total en profunditat.

Al maig la companyia finlandesa es reestructurava per ajustar-se a les noves necessitats del mercat, a finals de juny anunciava que el futur dels seus smartphones vindria marcat per MeeGo i no per Symbian tot i el vot de confiança que li havia donat a aquest darrer, i al setembre va presentar la nova línia de smartphones, encara amb un Symbian sense acabar de renovar però amb millores en la seva interfície d’usuari i rendiment. Els N8, C7, E7 i C6 han estat, almenys de moment, ben rebuts al mercat.

Paral·lelament a aquesta presentació, l’històric CEO de la companyia, el finlandès Olli-Pekka Kallasvuo era substituït en el seu càrrec pel canadenc Stephen Elop, fins llavors directiu de Microsoft a càrrec de la divisió de negocis de la companyia de Redmond. Una mostra més de l’acostament entre ambdues empreses, que s’havia anat fent palès al llarg dels darrers mesos amb diversos acords a nivell tecnològic.

L’absorció de Symbian i la desaparició de la Fundació que promovia aquesta plataforma es va produir després dels anuncis de Sony Ericsson i Samsung de que deixarien de produir terminals basats en aquest sistema, a finals d’any. Malgrat tot, Nokia continua defensant a ultrança a la que des de 2010 pot anomenar, amb tota propietat, “la seva” plataforma, encara que la continuarà llicenciant a terceres parts.

La cultura catalana, amb força a la Xarxa… i amb nosaltres a l’avantguarda

De ben segur que tots els que fem possible aquest noticiari guardarem un bon record del 2010, car hem estat finalistes als Premis Blocs Catalunya i als Premis E-Tech. Si bé no hi hem abastat la victòria, el ser-hi presents ja ha estat prou.

La cultura i la llengua catalanes continuen vibrant amb força a la Xarxa, i bona prova d’això n’és el gran èxit dels Premis Blocs Catalunya, convocats al juny i als quals s’hi van acabar inscrivint més de 600 blocs dividits en 10 categories més un premi especial atorgat directament per STIC.cat . I allà hi érem nosaltres, acabant en quart lloc de la categoria de Noves Tecnologies, i comptant que entre els tres primers hi havia el guanyador de l’any passat i el potent Espai Internet de TV3 (que se’n va endur el guardó enguany), es pot
considerar que no ho hem fet gens malament.

L’any s’acomiada amb un altre reconeixement, el de finalista en la categoria d’Internacionalització dels Premis E-Tech, lliurats per l’AENTEG de Girona.

Quarta part

Copyleft 2010 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina