2010: l’any de l’iPad i d’Android (IV)

Compartir

www.imatica.orgCulminem el nostre resum amb un bloc “calaix de sastre” en el qual hi incloem fets puntuals destacats de l’any.

Redacció – Windows Phone 7, iPad, PlayBook (el tablet de RIM), LibreOffice, Wikileaks, antennagate,… tots aquests i molts més, són noms propis que han “pul·lulat” d’una o altra manera pels titulars de tots els rotatius especialitzats en noves tecnologies, inclòs el nostre. Com ja ve sent habitual, hem agafat les principals línies informatives de l’any, les hem resumit i els les portem per a què, en una sola lectura, es facin una idea del què, en poques paraules, ha passat en aquests darrers dotze mesos. Passin i vegin el “circ” tecnològic…

Tercera part

I a més…

Al febrer, i com ve sent habitual, es va celebrar a Barcelona el Mobile World Congress, en el que -i com també ve sent habitual- aquest rotatiu va comptar amb presència. Ni Apple ni Google van aparèixer de manera oficial per la fira, malgrat que la darrera va donar la campanada regalant exemplars del seu polèmic i desitjat Nexus One, operació que li va comportar nombroses portades i queixes de les altres empreses però que va servir sense cap mena de dubte al seu propòsit. La polèmica per la presència o no de Nokia es va resoldre amb el fabricant finlandès participant en totes les activitats del congrés però sense estand; alguns continuen considerant que no hi era, d’altres que va complir malgrat que de manera diferent respecte a anys anteriors. Samsung va presentar Bada, la seva pròpia plataforma per competir amb Android, en el mateix congrés mitjançant el Wave, un telèfon que només va recollir elogis.

Mozilla va llançar la versió 3.6 de Firefox a més d’una versió beta del seu browser mòbil per a Maemo i Android i les primeres mostres de com serà Firefox 4; Nokia va fer gratuïta la navegació per GPS i el seu sistema de mapes, competint amb Google (qui també l’ofereix en Android); Rupert Murdoch va malparlar dels mitjans gratuïts i va fer-ne de pagament algun dels seus… encara que només els que tenien més probabilitats de sortir ben parats del tràngol; Moblin i Maemo (Intel i Nokia respectivament) es van fusionar, donant lloc a MeeGo, plataforma de la qual se n’esperen grans coses en els mesos vinents.

La baralla per ser el còdec de vídeo triat per equipar l’HTML 5 ha continuat sense deixar un guanyador clar; H.264, Theora, WebM, Flash,… alguns amb més possibilitats que els altres, però sense un clar capdavanter. En els darrers dotze mesos s’ha parlat també llargament sobre la “taxa Google”, preguntant-nos si la companyia del cercador i altres empreses d’Internet haurien de pagar alguna cosa a les operadores de telecomunicacions pel seu gran èxit en la Xarxa i pel tràfic i volum de dades que arrosseguen. La neutralitat de la Xarxa també ha estat en boca de molts.

Ha estat l’any del cloud computing, del tímid envol de l’USB 3.0 (realment molt tímid), de les botigues online d’aplicacions a l’estil App Store (plataforma que no tingui una, no pot més que avergonyir-se’n…) i d’ACTA, l’acord multilateral per posar fre a la pirateria de continguts, quelcom summament difícil.

Opera va aconseguir que Apple acceptés la versió Mini del seu browser a l’App Store a base d’exercir pressió presentant-lo abans en públic, enviant-lo a la companyia de la poma per a la seva aprovació i posant un comptador a la seva pàgina web indicant els dies que faltaven per trobar-lo a l’App Store, i la jugada li va sortir bé, erigint-se en un cas digne d’estudi. A finals d’any, i ja parlant de la versió d’escriptori del seu browser, ha presentat Opera 11.

Ubuntu canviava d’aspecte en la seva versió 10.04, el consolidava en la 10.10 i promet més per a futures versions gràcies a Unity; Microsoft va llançar Office 2010; SAP adquiria Sybase; Google va presentar la seva proposta de televisió IP, que sense cap mena de dubte sobrepassa àmpliament a la TDT en tot i que, juntament amb el 3D, serà la gran aposta dels fabricants per al futur.

Ha estat l’any dels suïcidis de treballadors a Foxconn, fabricant taiwanès que treballa per subcontracte de grans de la indústria com Apple o HP, fet que a molts ens ha fet preguntar-nos pel preu real de la tecnologia que estem emprant; per tal de celebrar el 30 aniversari de Pacman, Google va posar un dongle jugable a la seva web, i fou tal l’èxit que van decidir conservar-lo; hem començat a conèixer detalls de l’Internet Explorer 9 de Microsoft, i Mandriva s’ha salvat in extremis d’una delicada situació financera.

Aràbia Saudita bloquejava les BlackBerry mentre altres països amenaçaven de fer el mateix, ja que la informació que passa pels servidors de RIM no pot ser controlada pel govern d’aquell país ni d’altres; AMD va anunciar que ATI (una altra històrica en el pla de la informàtica de consum) desapareixerà com a marca, passant les seves targes gràfiques a ser comercialitzades sota la denominació AMD; Apple va llançar al setembre la seva pròpia xarxa social especialitzada en continguts multimèdia, a la qual va batejar com a Ping i va incloure a iTunes; Intel va adquirir McAfee, una altra històrica que perdia la seva independència, aquesta dedicada als productes de seguretat informàtica.

Google Wave va morir per a la companyia del cercador, però va ressuscitar per a la comunitat del programari lliure gràcies a què ella mateixa va obrir el seu codi font; a l’octubre Microsoft donava a conèixer la seva aliança amb WordPress migrant tots els blogs de Live Spaces a aquesta plataforma; TechCrunch, un dels noms de referència en informació sobre noves tecnologies, fou adquirida per AOL; Apple presentava el seu nou MacBook Air i el Mac OS X 10.7 a l’octubre.

Ha estat un bon any per a Skype. A més d’augmentar la seva presència en les diverses plataformes existents al mercat, incloent-hi iOS i Android, ha tret nova versió 5 del seu client desktop que inclou videoconferència a múltiples bandes i integració amb Facebook; HP va presentar finalment el Slate a finals d’octubre, el tablet anunciat abans que Apple donés a conèixer l’iPad però que mai s’havia acabat de materialitzar.

Apple va deixar de fabricar servidors Xserve; Novell (un altre nom històric) fou adquirida per Attachmate (no menys històrica que l’anterior) provocant un cert pànic en la comunitat del programari lliure en general i de GNU/Linux en particular pels drets que l’adquirida disposa sobre el codi font de UNIX i la implicació de Microsoft en l’operació; Google va obrir la seva botiga de llibres electrònics, encara que de moment només per als EUA.

Aquest any que deixem ja enrere bé es podria haver anomenat “l’any de Wikileaks” per la quantitat de notícies que ha generat aquesta iniciativa i per la veritable guerra cibernètica que ens ha llegat, amb grups de hackers atacant tots els serveis online que li tallaven el subministrament a Wikileaks i a Assange.

Que ens oferirà el 2011? Probablement les estrelles seran la tecnologia 3D i els tablets lleugers, però això… ja és tota una altra història 😉

L’e
quip de redacció de www.imatica.org vol desitjar-los un feliç i tecnològic any 2011

Copyleft 2010 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina